Com si d'una pel·lícula distòpica es tractés, aquest país ha passat de fer vida normal i riure's del coronavirus a estar confinat. Ja portem una setmana, i podem començar a fer balanç, a fer un repàs de què ha passat i com ho estem vivint. Quan tot això s'acabi la normalitat serà diferent. Sabem que un dia podrem tornar a fer un cafè, a passejar tranquil·lament, a portar a les criatures a l'escola, a comprar sense que falti paper higiènic -a hores d'ara en torna a haver-hi, però no sabem si tornarà el pànic i arrasarà amb les existències-. El que no sabem és si tot això tornarà a ser exactament com abans o hauran canviat moltes coses. Per deixar un testimoni humil del qual ha passat aquests dies, a partir d'avui, publicarem una sèrie de cròniques explicant l'experiència en primera persona de col·lectius que ho han viscut de forma més intensa. Serà a partir d'aquestes veus que escriurem les cròniques d'un país confinat. Seran veus de professors i professores, d'estudiants, de personal sanitari, de farmàcies, de supermercats, seran mares i pares que han de cuidar de la canalla a casa tot el dia. Serà una aportació modesta però necessària. Un mirall que pot servir per compartir experiències a través de múltiples canals. Una finestra per conèixer la realitat dels altres, i saber que està passant més enllà de les parets de casa nostra.
"El Departament havia tancat escoles concretes on hi havia casos de Coronavirus, però en cap moment se'ns va comunicar que això podria generalitzar-se"
Avui començarem amb professores i professors de secundària. Les escoles van ser el primer espai a tancar, i emprendre la vida que ens està tocant viure. De la tasca del professorat depèn el futur del nostre país, i per això és tan important donar a conèixer que els està passant, com estan desenvolupant la seva feina, com responen les institucions. Per exemple, un cop es va decretar el tancament dels centres educatius el dijous 12, van haver de preparar-se per continuar amb la docència. Segons en Fran, un dels testimonis, no els van donar cap marge de temps per preparar-se, ni existia cap previsió. Explica que "el Departament havia tancat escoles concretes on hi havia casos de Coronavirus, però en cap moment se'ns va comunicar que això podria generalitzar-se". L'Ariadna, una altra de les veus d'aquesta crònica, comenta que només els van donar un cap de setmana per preparar-se. El mateix marge va tenir la Clàudia, que ens respon que se'ls va demanar que preparessin la feina "el divendres, el primer dia que ens vam quedar a casa confinats. O sigui, hem tingut divendres i el cap de setmana". L'Anna afirma que normalment preparen les classes setmanalment. Tot i això "El primer dia sense classe (divendres) se'ns va demanar al professorat que tinguéssim preparades les activitats per, a tot tardar, dilluns al matí. Per la setmana que ve el marge és el mateix, les tindrem a punt entre demà i dilluns". En Pere explica que els van donar entre tres i quatre dies, i que "el primer "cop" s'ha parat amb material que estava ha previst per fer a classe, adaptat per fer des de casa".
"Cadascú s'espavila com pot i s'adapta al que millor creu que li anirà per continuar, més o menys, amb cert ritme"
La docència en aquestes condicions requereix uns recursos tècnics tant per alumnes com per al professorat, que són clau perquè ningú es quedi enrere. En el cas de la Clàudia, tenen els mateixos recursos que abans, "tenim el moodle i el classroom per comunicar-nos amb l'alumnat. Les noves activitats o adaptació d'activitats les hem dissenyat el professorat. Amb la consigna de reforçar la matèria i no avançar-la perquè no podem garantir que tot l'alumnat pugui fer les feines". En canvi, en Pere es queixa que de mitjans "reals, no gaires. Cadascú s'espavila com pot i s'adapta al que millor creu que li anirà per continuar, més o menys, amb cert ritme". Els casos de l'Ariadna i l'Anna són similars. La primera assegura que fan servir "entorn Google, bàsicament Google classroom, drive, gmail, i la plataforma de gestió de notes, missatgeria, etc., de l'escola". En el segon cas "al centre cada alumne té un ordinador portàtil i accés a una plataforma, amb espais de cada assignatura. Tenen llibres en paper i l'opció de comprar el llibre digital. En el meu cas, estem fent servir la plataforma per donar tasques. Té bastants opcions que fins ara havia explorat poc". També afirma que entre el professorat es fa "servir més el correu electrònic per a coordinar-nos i estem fent servir diferents programes de videotrucades per reunir-nos". En Fran explica que al seu centre fan servir la "GSuite com EVA (Entorn Virtual d'Aprenentatge). Normalment, totes les matèries tenen creada la seva classe al Classroom i el professor envia tasques a fer i entregar. Després de la suspensió de classes s'han activat funcionalitats que no estaven actives com el Meet per fer classes sincròniques a alumnes de Batxillerat".
"El que no fem és avançar temari, la majoria d'activitats són de repàs o de reflexió"
La qüestió fonamental, però, és com es desenvolupa la docència i quin tipus d'activitats fa l'alumnat per continuar amb els estudis. L'Anna explica que en el seu cas no fan classes clàssiques, "les activitats que fem es poden portar a terme en el moment que li vagi millor a l'alumne durant la setmana, però el tipus d'activitat depèn del professor". També aclareix que "el que no fem és avançar temari, la majoria d'activitats són de repàs o de reflexió. Les meves les intento enfocar a l'expressió escrita". La Clàudia també comenta que al seu centre no fan classes en línia, i l'Ariadna afegeix que el professorat del seu centre envia feina a través de Google classroom i llibres digitals. En Pere tampoc fa classes telemàtiques, sinó que fan "activitats a distància basades en els apunts que es pengen a l'estructura en línia del centre" i afegeix que "de moment (portem una setmana) estem fent activitats per treballar aspectes relacionats amb la programació que, segons el Departament, no han de ser avaluables". En el centre d'en Fran han creat "una sèrie de tasques i hem hagut de fer alguns videotutorials per explicar-les o les funcionalitats dels programes. Les activitats que fem estan relacionades amb les últimes unitats didàctiques que hem desenvolupat a l'aula de manera presencial". En tots els casos no avaluen les activitats, però en Pere comenta que arriben rumors que en alguns centres s'està fent, i que és possible que el Departament d'Educació finalment decideixi fer-ho. De moment, però, només són rumors. Clàudia explica que en el seu cas fan avaluació formativa, és a dir, interactuen amb l'alumnat per corregir i que puguin anar millorant, però en cap cas posen nota. Per en Fran, si es decideix avaluar caldria donar els mateixos recursos a tothom, perquè ningú es quedi sense poder seguir l'activitat per falta de connexió a internet, ordinador, etc.
"Els que tenen més dificultats acadèmiques o de concentració a casa també les tindran ara, amb la diferència que a casa no els podem atendre mentre que al centre sí"
L'atenció i la capacitat de concentració de l'alumnat són clau per poder assolir els coneixements amb pensament crític. Una de les oportunitats d'aquesta crisi és aprendre, des de l'experiència, si les activitats a distància representen un avenç o no, i si el model presencial és realment necessari o no. Segons el testimoni de Clàudia, "de moment els que presten atenció a l'aula són els que presten atenció en línia, els que tenen més dificultats acadèmiques o de concentració a casa també les tindran amb la diferència que a casa potser no els poden atendre mentre que al centre sí". En aquest sentit, ella no és gens optimista i creu que "al llarg de les setmanes l'alumnat s'anirà despenjant i per tant serà més difícil mantenir el ritme d'aprenentatge normal". L'Anna també comenta que "bastants necessiten més suport per concentrar-se i treballar bé". Per a en Fran "és molt complicat saber com va l'alumnat. No tots interaccionen amb tu. Alguns entreguen tasques, altres simplement diuen que "no ho saben fer" i d'altres senzillament no saps res: no saps si es connecten o no, ni els motius". "Passats només uns dies de confinament, són tres mails amb dubtes sobre exercicis i un 75% dels missatges llegits per part dels alumnes de les comunicacions que els hi he fet arribar per explicar les activitats. Veurem com es tradueix això després en la feina que retornen feta i la qualitat de la mateixa", explica en Pere. Similar és el cas de l'Ariadna, que assegura que "de moment només el 50% de l'alumnat va fent la feina".
"Centralitzar els espais de comunicació en espais com fòrums és una tasca que hem de fer de manera immediata"
La docència és una professió poc valorada i molt sacrificada. De fet, els primers dies després del tancament abundaven mems dient que el tercer dia de confinament, els pares exigirien que s'apugés el sou dels professors. La càrrega de feina és part d'un sacrifici gens valorat, que implica no només l'assistència al lloc de treball, sinó també la preparació prèvia, l'avaluació posterior, i tot el que té a veure amb l'educació com a ciutadans d'infants i joves -i perquè no dir-ho, també d'alguns pares i mares-. Ara, però, la càrrega és diferent, segons explica en Pere. "El fet que siguin activitats no avaluables significa que una part de la feina te l'estalvies. Personalment penso que cal pensar en activitats que vagin avançant temari i siguin més motivadors perquè a casa hi ha massa elements distractors amb qui competir", assegura. Per a l'Anna, aquesta nova situació "demana més imaginació i atenció. Molts alumnes escriuen correus demanant dubtes, terminis d'entrega...". En Fran es mostra més crític: "no tenim habilitats espais de comunicació concrets, ja que la comunicació docent-discent era presencial a classe. Això fa que tot siguin espais de comunicació habilitats i per tant et tornes boig: tens alumnes que t'escriuen al correu, altres que t'escriuen un comentari en una tasca, altres a la publicació del Classroom". Per tant, considera que "centralitzar els espais de comunicació en espais com fòrums és una tasca que hem de fer de manera immediata". Per a Ariadna i Clàudia la càrrega està sent més o menys la mateixa, perquè si d'una banda han hagut de dedicar més temps a preparar-ho tot, no s'hauran de dedicar a avaluar ni fer classes.
"Segur que intentaran tornar a retallar per pagar el deute que generarà l'Estat per resoldre la situació"
Està per veure com quedarà tot després d'aquesta crisi sanitària. Està per veure si serà un mena de reinici en el qual després tot tornarà a la normalitat, o bé la destrossa serà tal que viurem una crisi econòmica encara més profunda. Depèn, en gran part de les decisions que es prenguin els dies vinents i les setmanes vinents. Si els plans dels governs es basen en la generació de deute, i no pas en la imposició de més impostos per als quals més tenen, els de sempre acabarem pagant els plats trencats, i d'això el món educatiu i els serveis públics en saben molt. Són molts els rumors que corren, i les possibles retallades en educació és dels que sona més fort entre professors i professores. De moment, però, només existeixen incerteses, i ningú pot vaticinar que passarà el dia 1 després del coronavirus, però sí que es poden fer previsions, pronòstics, i actuar decididament per evitar el pitjor dels escenaris.
Juanma Rodríguez
