realitat

El moviment estudiantil davant l’emergència sanitària On som i cap on anem?




La situació d’emergència sanitària ha posat cap per avall les nostres vides i al conjunt de la societat, i amb ella, a tota la comunitat educativa: des del professorat passant per les treballadores d'administració i serveis, fins a arribar a les estudiants i les seves famílies. Això ha causat que des del moviment estudiantil ens hàgim vist obligades a prendre decisions ràpides per evitar que les mesures aplicades agreugin les desigualtats socials i econòmiques.

Les classes virtuals i el lliurament d’entregues pràcticament diàries s’han convertit en el nostre dia a dia durant la quarantena. Tot i que entenem que les mesures aplicades per part dels centres i les universitats estan encaminades a intentar continuar amb la “normalitat” acadèmica, el seguiment del curs de forma 100% virtual està perjudicant greument a les estudiants més vulnerables: no totes tenim ordinadors personals a casa, impressores o bona connexió d’internet. Així com, no s’està tenint en compte les diferents realitats familiars i socials que moltes estudiants vivim a les nostres llars.

És per això que des de l’AEP una de les nostres exigències és que els centres s’adaptin i flexibilitzin les formes d’avaluació i de seguiment de les classes perquè ningú es quedi enrere. Necessitem alternatives a la docència virtual o que es doti d’eines a les estudiants sense recursos i, sobretot, que no es virtualitzi el que fins ara ha estat la docència presencial. Un exemple ha sigut la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha creat un servei de préstec de recursos -ordinadors i internet- per a les estudiants que ho necessitin.

A part de la falta de recursos, les estudiants estem patint un altre problema: la sobrecàrrega de feina. Com ja hem esmentat, la docència virtual ha passat a ser part clau del nostre dia a dia, però comparant amb la que teníem abans de la quarantena, el volum de feina s’ha multiplicat. A això, se suma les dificultats per poder accedir a moltes fonts bibliogràfiques per entregues i treballs —en ser les biblioteques i arxius tancats—. Moltes alumnes de diverses universitats catalanes s’estan trobant fins i tot amb la situació d’haver de fer classes durant les vacances de Setmana Santa —període que no hauria de ser lectiu-.

En una situació extraordinària que pot afectar la nostra salut mental, els centres educatius han de vetllar pel nostre benestar, ja que a vegades les famílies fallen —així ens podem trobar amb estudiants que pateixen violència intrafamiliar i que tenien els centres educatius com a refugi—. A més a més, moltes estudiants estem patint l’agreujament de la precarietat laboral, en haver-nos quedat sense feina nosaltres o les nostres famílies. No podem oblidar, tampoc, que estem enmig d’una pandèmia global i que moltes hem perdut familiars i éssers estimats.

És per això que una altra de les nostres demandes està sent reforçar les tutories i oferir a l’alumnat serveis gratuïts d’assistència psicològica.La majoria d’universitats catalanes tenen serveis psicològics gratuïts per a les estudiants, i creiem necessari que s’obrin telèfons gratuïts d’assistència psicològica tant a les universitats com als centres de secundària.

Però, quines són les nostres demandes diferenciades entre Secundària i Universitats?

En el cas de Secundària, creiem necessari que les activitats fetes des del 12 de març fins al 26 d’abril no se sumin a l’hora d’avaluar. A la directiva titulada “Criteris per al desenvolupament de l'acció educativa i avaluació dels alumnes en els centres on s'imparteixen els ensenyaments del segon cicle d'educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació adults, davant la prolongació del període de confinament pel Covid19” es va remarcar que les activitats fetes durant el període de confinament no podien perjudicar a l’hora d'avaluar, tot i que podia suposar un valor afegit. Tot i les bones intencions, hem d’entendre que les estudiants que no hagin pogut tenir contacte amb el centre no han pogut realitzar-les i no podrien pujar la nota igual que la resta de companyes.

Com ja hem esmentat, els centres haurien de prioritzar cuidar l’estudiantat abans que complir el temari establert. En comptes d’avançar amb el temari purament de coneixement acadèmic, perquè no aprofitem aquests dies per estimular la creativitat del estudiantat, eduquem en valors i aprenem a gestionar emocions totes plegades?

Durant aquest dies han sorgit opinions diverses sobre la Selectivitat. Malgrat que des d’AEP tenim moltes queixes en el seu format, vam posicionar-nos en contra del Sindicat d’Estudiants que demana la seva suspensió ja que entenem que actualment és el mètode més just i uniformador. La Selectivitat permet a les estudiants de la pública i de la privada presentar-se a les mateixes proves i ser corregides seguint els mateixos criteris objectius, corregint algunes desigualtats que poden sorgir entre centres públics i privats a l'hora de posar les notes mitjanes de Batxillerat.



La incertesa, el gran greuge de l’alumnat. Davant l’excepcionalitat dels temps que corren, estem veient com dia rere dia es fan públiques una gran quantitat de noves directrius que ordenen afers de caires diferents: des de la seguretat ciutadana i la sanitat fins pel món educatiu. Això està duent a un alt grau de descoordinació entre els diferents centres —que certament fuig dels límits de l’autonomia de cada institució—, provocant així, una enorme incertesa a l’alumnat. Demanem per tant que des del Departament d’Educació s’enviïn —en la mesura del possible— unes directrius clares i concises per poder evitar aquest greuge.

Pel que fa al món universitari també hi trobem una sèrie de problemes. Si bé és cert que era evident que durant la primera setmana —o un poc més— des de la suspensió de les classes presencials -duta a terme el passat 13 de març- hi hauria un cert caos entorn del futur del sistema d’ensenyament i avaluació de l’estudiantat ara, un mes després, creiem que s’haurien de donar amb la màxima celeritat possible les indicacions finals i, definitives, entorn d’aquestes dues qüestions.



És innegable que un gruix de les universitats catalanes ja han manifestat la seva voluntat per aclarir aquest afer; però és necessari seguir pressionant perquè totes facin públiques unes respostes clares per a l’estudiantat. Pel que fa a les pràctiques, creiem necessària l’adaptació dels convenis actuals i l’ajornament de la presentació dels Treballs de Fi de Grau i de Màster.

Des de l’AEP demanem que l’avaluació continuada sigui adaptada a les circumstàncies actuals: com hem esmenat anteriorment ens trobem amb certs problemes per mantenir una correcta conciliació familiar i per gestionar les dificultats de caràcter psicològic que ens estan sorgint. Demanem per tant una reducció del volum de feina, acompanyada de mesures més que necessàries com l’allargament dels terminis d’entregues, la incorporació de segones convocatòries o l’eliminació de criteris de recuperació que impedeixen que tothom tingui les mateixes oportunitats per poder aprovar totes les assignatures.

Finalment, exigim que s’asseguri l’opció a avaluació única a totes les universitats, cursos i graus, fins al dia de l’examen; sense restriccions. De la mateixa forma que la pressió del moviment estudiantil per les manifestacions post-Sentència va empènyer a assolir una avaluació única temporal durant el primer semestre, creiem que la situació d’emergència sanitària i el confinament derivat de l’Estat d’Alarma ens obliguen a seguir exigint-la. Volem poder escollir avaluació. Fa uns mesos la vam guanyar als carrers, aquest cop l’haurem de tornar a guanyar, tot i que confinats. Esperem que aquest cop per sempre.

Portem patint les conseqüències de Bolonya a les nostres universitats des de fa ja més d’una dècada, la construcció d’una universitat privatitzada i elitista, construïda al servei d’uns pocs, ha marginat sistemàticament a les classes populars del seu accés. La visió de Bolonya de l’estudiant com a treballador a jornada completa pot explicar part de les actuacions de part de la comunitat universitària a la situació que patim i, a més, la mentalitat individualista i competitiva que impregnen la nostra vida acadèmica impedeix construir llaços de solidaritat i companyonia entre l’alumnat. Crucials en temps com els que corren.

Som en un moment en el qual la vigència de la demanda de la gratuïtat de la universitat és més present que mai, ja que davant una situació d'incertesa econòmica hem de tenir les eines per accedir a l'educació sense veure'ns limitats pel nostre origen o les condicions socioeconòmiques de les nostres famílies, per això considerem necessari que hi hagi una cobertura total de l'educació incloses les despeses que van més enllà del preus de la matrícula; és necessari també que demanem eines com la "T-Estudiant" que ens permeti la cobertura del cost del transport cap als nostres centres educatius i acabar amb les desigualtats territorials derivades de l’actual model que penalitza la distància.

Part de la comunitat educativa i, de la societat, pretén que continuem les classes amb normalitat quan, realment, estem patint una situació molt fora dels paràmetres que podem considerar normals. Necessitem mesures valentes i que posin a les persones, en aquest cas les joves, al centre perquè ningú es quedi enrere i la sortida de la situació de confinament sigui el més fàcil possible.

Associació d'Estudiants Progressistes

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre