Especular: així amb la vida, com amb la mort
“..a l'Estat espanyol, el negoci funerari sembla ser l'únic que està maximitzant els seus beneficis. Tant és així, que alguns ciutadans han denunciat en els últims dies que la Covid-19 s'ha convertit en l'excusa perfecta per augmentar els preus dels serveis.”
Així ho recull la següent información de PÚBLICO:
El negoci de la mort: opacitat i tendència al monopoli, publicat el 08/04/20
A les xarxes podem trovar diverses denuncies dels abusos de l’oligopoli funerari
A la funerària ens obliguem a pagar 4.000€ per la mort del meu avi, sense tanatori, ni vetlla, perquè AL TENIR COVID19 obliguen a pagar un taut de 1.600€!! Un taut especial "embasat al buit" perquè ha mort amb el Coronavirus. HO PODEU CREURE? I qui no ho pot pagar? QUÈ?!
— Oriol Barri 🎗 #alsasukoakaske (@OriolBarri) March 25, 2020
El cantautor manresà Oriol Barri, ha denunciat “A la funerària ens obliguem a pagar 4.000€ per la mort del meu avi, sense tanatori, ni vetlla, perquè AL TENIR COVID19 obliguen a pagar un taut de 1.600€! “
El cineasta Pepe Jordana, que en els últims dies ha perdut la seva mare, de 86 anys, obrint una campanya a www.change.org, ha denuciat: “La funeraria nos pide 5.000€ por los gastos funerarios, con un IVA del 21% y conceptos extraordinarios vinculados a la situación que estamos viviendo en Madrid con la pandemia (ataudes estancos, medidas especiales de seguridad e higiene, etc). Morir de coronavirus es más caro”
Més notícies
Consumo ordena a las funerarias volver a los precios de antes de la alarma
“El Gobierno de España ha prohibido que los precios de los servicios funerarios se incrementen a causa del COVID-19. Así, durante el periodo de vigencia del estado de alarma, los precios de los servicios funerarios no podrán ser superiores a los que existían antes del 14 de marzo.
La medida tiene carácter retroactivo desde el inicio del estado de alarma y por ello, en el caso de servicios ya abonados a precios superiores a los establecidos con anterioridad al 14 de marzo de 2020, la empresa deberá iniciar de oficio la devolución de la diferencia”
Barcelona – L’intent de constituir una funeraria municipal
Fins al novembre del 2017 la normativa per fer una funerària nova a la ciutat era pràcticament impossible de complir. Algunes d’aquestes condicions exigien ser propietaris d’un tanatori prèviament. Això a la pràctica fa que tan sols sis tanatoris gestionin totes les morts de la ciutat, un autèntic oligopoli i més tenint en compte que són només dues funeràries les que els gestionen. Una d’aquestes, Mémora, controla Serveis Funeraris de Barcelona, de qui l’ajuntament s’ha anat venent progressivament la seva participació accionarial des de que es va aprova la privatització al 2010. De fet l’aprovació de la venda de l’últim 15% d’accions de l’ajuntament d’aquesta empresa es va aprovar el passat 28 de febrer.
Per abordar aquest problema, el Plenari del Consell Municipal de l’ Ajuntament de Barcelona, en sessió de 24 de novembre de 2017, va aprobar la modificació de les Ordenances de Serveis Funeraris i de Cementiris.
Com a punt destacat, la garantia d’accés universal per aquelles persones que no poguessin fer front al cost d’ un funeral, a través d’un decret de la Comissió de Govern, de l’ Ajuntament de Barcelona, que establia qui hi podia accedir i descomptes per aquelles que tinguessin una assegurança.
La modificació al noveembre del 2017 de les Ordenances esmentades, pel que fa als tanatoris, obria la porta per liberalitzar el mercat, condició prèvia per iniciar la funerària pública. Així es rebaixaven les condicions per obtenir una llicència i funeràries que la tinguessin en altres municipis hi podien accedir.Liberalitzar, per a través del lliure mercat, abaixar els preus que els i les barcelonines paguem per morir. Aquest era un dels arguments per aprovar aquesta modificació on tots els Grups Municipals van votar a favor. Un cop aprovada aquesta el pas següent havia de ser engegar la funerària pública. Aquest cop el ple del consistori va rebutjar la proposta amb els únics vots a favor de BComú i la CUP.
Increment del negoci de les apostes on line durant el confinament
Aquest titular d’una información del diari EL PAÍS, reflexa amb molta exactitud el perill que dennuncien associcions i experts-es:
“Aburrimiento, incertidumbre y clausura: cóctel perfecto para la adicción al juego ‘online’
Las asociaciones alertan del peligro que para la ludopatía tiene el confinamiento y ganan su lucha por restringir los anuncios de apuestas a la madrugada”
L'avorriment, la solitud i l'excés de temps lliure són els ingredients perfectes per caure i recaure en la temptació de les apostes on line. El confianment, multiplica l'ús del mòbil i la connexió a internet -les operadores han confirmat un increment d'un 40% de l'consum d'Internet en la primera setmana de confinament
"El jugador presencial ha de fer l'esforç de sortir al carrer, el que juga per Internet pot fer-ho mentre està envoltat de la seva família a la sala", adverteix José Abad, president de Federació Andalusa de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (Fajer).
Al 2014, sis anys enrera, Radio Lleida (de la Cadena SER), publicava “El joc on line ja és el segon motiu de consulta a l'Associació de Jugadors Rehabilitats de #Lleida”
El joc on line ja és el segon motiu de consulta a l'Associació de Jugadors Rehabilitats de #Lleida http://t.co/wJZIkvteGq via @SERLleida
— SER Ràdio Lleida (@SERLleida) November 3, 2014
Les apostes online van arribar a Espanya a la dècada dels 2000 amb les cases d'apostes i casinos en línia guanyant quota de mercat, any rere any.
Una dècada després de les primeres cases d'apostes, l'edat mitjana del / de la jugador/ra habitual d'apostes ha baixat de 40-45 anys a una mitjana de 25-35.
Les apostes on line estan creant ludòpates de futur Apostes, sens dubte, normalitzades pels patrocinis d'estrelles de l'esport.
Hi ha prou amb limitar la publicitat de les apostes online? De ben segur que no. Els nostres carrers i els nostres mòbils i ordinadors han de quedar lliures d’ exclavisme de les apostes.
Més informació
Major concentració empresarial i eliminació de petits competidors
Per finalitzar aquest article, fem referència als procesos de concentració del capital que es produeixen en aquesta crisi del coronavirus, tot i que són implícits a tota crisi del capitalisme. Per tot el que exposem a continuació es fan més necessàries que mai les propostes de reforma fiscal que hem proposat al llarg de totes aquestes reflexions.
Així ho analitza Esteban Hernándezal seu article
“Por qué no quieren rescatar a los autónomos y las pymes”
“En las crisis, siempre hay ganadores (pocos) y perdedores (muchos), porque unos fagocitan a otros. Si empresas como Amazon, Google, Facebook o Uber van a salir reforzadas de este parón, no es por los beneficios que hayan obtenido, sino por la aceleración en las costumbres digitales, por la gran cantidad de datos que habrán recogido sobre nuestros comportamientos y por la competencia física, grande y pequeña, que habrán debilitado o eliminado.
Los clientes no desaparecen
Es una constante que se repite: si cierran muchas tiendas, bares o pequeñas empresas, o si pequeños agricultores o ganaderos van a la ruina, sus clientes no van a desaparecer, simplemente se desplazarán hacia otras firmas. Los sectores se reconstruirán y quienes tengan más capacidad de resistencia y músculo financiero utilizarán la pandemia para despejar su camino”.
Noves realitats, noves fiscalitats
Alguns titulars significatius
CRISIS DEL CORONAVIRUS - De Mercadona a Carrefour: supermercados que venden 'online' y plazos de entrega - La crisis del COVID-19 ha llevado a que muchos consumidores prefieran hacer la compra a través de internet que desplazarse hasta el supermercado más cercano.
Quina interrelació existeix entre E-Comerce i Banca Online ?
A l’any 2015, Mónica Correa, Juan Ramón García iAmanda Tabanera, al seu estudi realitzat per a BBVA Research, assenyalaven:
“…El uso de la banca on-line es un termómetro del grado de operatividad de los individuos en el entorno virtual y de la confianza en internet como canal comercial”
L’increment de la utilització de la Banca On-Line (els canals telemàtics de la banca tradicional més els 300 operadors financers estrictament virtuals), apunta a un futur immediat de reestructuració de la banca presencial: reducció de costos, per maximitzar beneficis, a costa d'acomiadaments, que implicarà una transferència de costos al sector públic.
Ho faran sense tornar el rescat bancari i sense una nova fiscalitat especial a la banca?
I la fiscalitat a altres operadors financers ?
Com s’apunta a La banca ante las BigTech:
“.. en realidad, la verdadera competencia para los bancos y empresas Fintech, es la de las Bigtech, ya sean las GAFA (GAFAM si a Google, Apple, Facebook y Amazon se añade Microsoft) o se trate de las BAT (Baidu, Alibaba y Tencent) “
Nova Fiscalitat pels oligopolis de la cadena alimentària
Algunes dades
[2018] Mercadona acaparó uno de cada cuatro euros que los españoles gastaron en gran consumo en 2018.
Publicació web: 18/02/2019
[2019 ] Mercadona mantiene su hegemonía en el sector de la distribución un año más
Publicació web: 16/02/20
Ara, amb el confinament:
Mercadona acumula el 40% de las ventas durante el confinamiento
El gasto medio en grandes superficies crece un 22%, hasta los 86 euros semanales
Publicació web: 02/04/2020
Nova fiscalitat per mútues i asseguradores
Aseguradoras, bancos e inversores internacionales sacan tajada del negocio de la sanidad privada
El sector, que maneja más de 36.000 millones de euros al año en España, está cada vez en menos manos.
Publicació web: 27/03/20
Un cas que clama el cel és el d'UNESPA (“Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras”) ni assumeix el finançament contra el Covid19, ni ha compensat a les persones assegurades d’automòbils. Si hi ha confinament no hi ha mobilitat d’automòbils, no hi ha risc de sinistre, no hi ha cobertura efectiva de risc, es continua pagant la prima d’assegurança d’un risc inexistent, un benefici extraordinari propi d’un sector bultor especulatiu
Post-data
2 vergonyants informacions que saltaven als mitjans fa poc:
La primera:
“El Gobierno canario frena el ERTE parcial solicitado por el gigante de la sanidad privada en las Islas para más del 90% de su plantilla”
Canarias frena el ERTE del gigante de la sanidad privada en las Islas para más del 90% de su plantilla https://t.co/EV2UHLvNCA #COVID19 pic.twitter.com/zzowbxAZ5g
— eldiario.es (@eldiarioes) April 9, 2020
La segona:
“Las clínicas privadas Creu Blanca y Teknon de Barcelona ofrecen tests de coronavirus por 200 y 230 euros”
Mentre les dents de la patronal de la salut privada (mercantilització de la salut) mosseguen al coll del pressupost públic (i encara no sabem l’ import de la facturació que realitzaran a la sanitat pública arrel de la seva “col·laboració” durant el covid19), van presentant ERTO’s per trasladar costos laborals també a càrrec del pressupost públic.
Mentre a les residències de gent gran, no tenen tests, ni per a treballadores ni per a residents, hi ha clíniques privades que fan “el seu agost” amb aquestes proves, absolutament insuficients al sector públic.
Perquè la vida és centre i màxima prioritat, en salut i en el conjunt dels serveis públics:
L'abús del capitalisme salvatge, per fer de la dramática crisi sanitària global una font de negoci, és de conducta criminal, com veiem en aquestes dues notícies finals:
1. “Especulació amb les mascaretes: preus desorbitats per a importadors i farmàcies. L'escassetat de material protector fa que alguns proveïdors n'abusin”
2. “El president de Cantàbria demana presó pels venedors de respiradors assistits”
Cal l’expropiació de la propietat privada en els serveis públics!
Cal la nacionalització de tots els serveis públics!
Pere Fernàndez i David Rodríguez
Membres del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: Capitalisme, Classe, Covid-19, Especulació, Fiscalitat
