realitat

“Me matan si no trabajo, y si trabajo me matan”. La temerària decisió de precipitar la fi del confinament total.




No dono crèdit, no em puc creure que el govern del regne d’Espanya, el més progressista de la història, hagi decidit fer tornar al treball aquest dilluns, excepte en Catalunya que dilluns és festiu i hauria de tornar dimarts. Hem vist com el personal sanitari ha hagut de treballar sense el material de protecció adequat, i com a conseqüència és elevadíssim el nombre de contagis dins d’aquest col·lectiu, la qual cosa ha limitat de forma substancial els ja debilitadíssim recursos humans de la sanitat pública, i a Catalunya, a on han estat especialment acarnissa des les retallades en sanitat, més encara.


Helena Legido-Quigley és professora associada a The National University of Singapore i científica investigadora al London School of Hygiene & Tropical Medicine

Encara tenim a les nostres retines l’horror de veure trens i metros a vessar de gent que es veia obligada a anar a treballar, mentre la pandèmia s’estenia a Espanya i a Catalunya i ja morien éssers humans a centenars i milers cada dia. Ara el govern més progressista de la història ha decidit que ha de tornar a passar a partir de dilluns, i aquesta decisió l’ha pres sense consultar els experts professionals de la salut, que el mateix govern havia designat per assessorar-lo.
A més a més, el govern més progressista de la història i que es vanaglòria de no deixar ningú enrere, pren aquesta decisió quan encara moren més de 500 persones (avui n’han mort 510) diàriament com a conseqüència de la COVID19 i, tot i que portem 26 dies de confinament i la famosa corba va de baixada, encara tenim al voltant de 5.000 nous contagis diàriament (avui 4.830).

A sobre, aquesta tornada al treball, es fa sense garanties:

1. N o es garanteix la seguretat en els centres de treball: mascaretes, guants, higiene, distància de seguretat…etc

2. El transport públic de nou ple de gent és un clar perill de nous contagis, i per tant de morts. Quina distància de seguretat es pot garantir en el transport públic, amb una tornada massiva a la feina?

3. No hi ha un pla estratègic per part de l’Estat. Estem davant d’un Estat sense plans. Esgarrifa pensar-ho.

4. Les prediccions més fatalistes de 200.000 persones infectades per covid19 i 20.000 persones mortes a Espanya, malauradament s’estan acomplint.

5.No han estat capaços de reduir les previsions més fatalistes. La intervenció, per tant ha resultat insuficient.



6. Encara no sabem l’abast real del contagi, perquè no s’han fet, ni es fan, ni hi ha previst que es facin, les proves necessàries a tota la població.

7. Aixecar el confinament total i obligar a tornar al treball a la població activa que encara té feina, és obligar-la a sotmetre’s diàriament a la ruleta russa del contagi i per tant a posar en risc la seva vida.

Si aquesta decisió té totes aquestes conseqüències tan negatives per a la gent treballadora, quin és l’objectiu? Perquè es pren? A qui beneficia? Sembla que la única resposta possible és que el govern més progressista de la història i que no deixarà ningú enrere, cedeix a les pressions de la patronal que xiscla amb la seva set insaciable i depredadora de beneficis per a que es torni al treball, costi el que costi. Des de qualsevol punt de vista, obligar la gent a tornar a treballar presencialment en aquestes condicions, és una decisió criminal.

Ja sabem què diu el govern més progressista de la història i que no deixarà ningú enrere, i què vol la patronal, però què diuen els sindicats majoritaris d’aquesta decisió? Demanem que pensin primer en la vida de les persones, valorin l’alt risc que corre la gent treballadora I exigeixen al govern la màxima garantia per evitar més contagis i més morts.

Alicia Valencia
Arxivera i membre del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya

Olaya Lourdes Checa
Advocada i membre del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya

Etiquetes de comentaris: , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre