realitat

Garantir el dret a la salut. Filantropia de milionaris o una nova fiscalitat justa (primera part).





Les polítiques neoliberals, com a versió més extrema del capitalisme, ja havien fracassat provocant la crisi del 2008 i la seva sortida en fals. Però l’actual pandèmia mostra de manera molt explícita, descarnada i visible, que les retallades en salut i atenció a la gent gran provoquen un diferencial de víctimes mortals que es podria haver evitar. En aquest sentit, creiem que no cap cal diàleg polític amb qui segueix defensant el neoliberalisme.



Arnau Piqué, al seu article “A on va la Unió Europea?”, publicat a l’edició d’ahir de @larealitat, assenyala:

“Un altre aspecte que ha portat molta cua és la discussió dels eurobons o coronabons, actualment dins de l’esquerra s’està produint el debat sobre la conveniència o no de demandar aquestes mesures. Veiem aquí la postura de destacats membres del Partit Verd Europeu, segons la qual ara necessitaríem aquests eurobons, allunyats dels plans de rescat de la dècada passada i establint un deute compartit, i per altra banda postura que defensen grups com Ekona, que exposen la necessitat de no crear més deute i la creació de diners per part del BCE.

Més enllà d’aquest debat, sembla que des del nord d’Europa ja s’ha tancat aquesta discussió. Si els països del sud si volem un rescat, que sigui en el format clàssic que ja coneixem, amb sostres de dèficit imposats i homes de negre inclosos. Aquesta postura ha sigut capitanejada per països com Alemanya, Holanda o Finlàndia. Aquest últim amb un govern progressista amb ministres verds i de l’esquerra alternativa. El que desgraciadament ens demostra que quan van mal dades, la solidaritat és una paraula buida en boca de moltes forces de la suposada esquerra transformadora”.


I, mentre enllestim aquest article, avui mateix, @larealitat ha publicat: “L’Eurogrup no aconsegueix un acord i rependrà demà la negociació”.




Cal recordar que l’ Eurogrup, a l’anterior reunió del 26 de març, ja va ser incapaç de prendre una decisió, pel bloqueig alemany i holandès, i va xutar la pilota cap al davant, ajornant fins a la reunió d’avui (8 d’abril) la decisió, que torna a ser aplaçada fins a demà.

La UE està a la UCI. I pot morir matant. I diem matant perquè el paper de la Unió Europea és clau, durant i post Covid19, fins al punt de que economistes com a Stiglitz estan dient que s’està jugant el futur de la institució.

Els anomenats coronavirus són indispensables per sufragar l'increment de despesa derivat del combat contra l’epidèmia. En el cas de que aquesta proposta no es dugui a terme, potser hauríem de recuperar el concepte de l’aliança dels pobles del Sud d’Europa, sense descartar altres acords internacionals que facilitin la sortida de la crisi.

Com s’instrumenta l’ emissió de CoronaVirus i quines mesures complementàries ?

La revista Sin Permiso, ha publicat la traducció de les propostes de DIEM-25 (Varufakis):
https://www.sinpermiso.info/textos/lo-que-europa-debe-hacer



Més enllà de l’actor polític, residual a escala europea (encara que amb petita presència institucional a Grecia), val la pena conèixer el contingut de la seva proposta, que no implica la coincidencia o disidencia, parcial o total, amb la mateixa:

• Pas 1: Emetre 1 bilió d’euros en BCE-eurobons
• Pas 2: Injectar 2.000 milions d’euros en efectiu com a programa de solidaritat europea.
• Pas 3: Aprovar un programa europeu Verd de recuperació i inversió .

La mort del dogma criminal de “l’estabilitat pressupostària”

L’obsessió pel dèficit públic està enterrada. Tota la despesa necessària per combatre els efectes sanitaris i econòmics del virus és enorme, i els dèficits s’incrementaran de forma inexorable. Les limitacions establertes per la UE han passat a millor vida, i el debat ja no es centra en això, sinó en l’eliminació de qualsevol limitació i en l’estudi de com finançar parcialment aquests dèficits a curt, mig i llarg termini.


Desmilitaritzar la gestió del covid19 i rearmar fiscalment les institucions públiques

És coneguda i debatuda la comunicació militaritzada i monarquitzada de la gestió de l’Estat (no diem Gobierno) respecte la dramática crisi sanitària del Coronavirus.

Entre les crítiques formulades, la que prové d’un exmilitar:




Que l’Estat (com deiem abans, no el Gobierno) hagi de recórrer al mecenatge diu molt del desarmament fiscal dels Estats que va imposar l’ estructura del capitalisme financer i oligàrquic i la superestructura política del neoliberalisme austericida.



El Financial Times creu que la crisis del coronavirus obliga a reforçar el paper de l’Estat a l'economia. Fa just un mes, el 8 de març, de massiva visualització a l’espai públic de la lluita feminista, (antipatriarcal, antifeixista i anticapitalista), era impensable que un diari liberal defensés “mesures radicals” i que la banca retorni els ajuts dels rescats 2008. El periòdic liberal britànic sosté que ha arribat el moment de “reformes radicals” i que s’han de discutir mesures impensables fins ara.



El president de Portugal, per la seva banda, afirma que és el moment de que la banca retorni el suport que va rebre durant la crisi:



Tanmateix, a Catalunya escoltem, del president Torra, un relat social, defensant la Renda Bàsica Universal, però sense anar acompanyat, coherentement, d'una proposta de paquet de noves mesures de fiscalitat justa, associades i imprescindibles per fer efectives grans mesures de rescat social. Unes d’implementació potencial directa, d’acord a les competències estatutàries, altres a traslladar a actors polítics espanyols i europeus aliats, per tal de defensar-les, amb ungles i dents, fins a la seva implementació.



Propostes per a una nova fiscalitat justa

A curt termini, són necessàries l’ aprovació de les següents mesures:

Impost sobre Patrimoni.
A) Reformular les Reduccions a la Base Imposable i deduccions a la quota íntegra.
B) Reformular el Tipus de Gravamen.
C) Recuperar un Impost Extraordinari sobre els Grans Patrimonis.

Impost de Societats

A) Reformular les reduccions i els ajustos de la base imposable comptable a la base imposable fiscal.
B) Reformular les reduccions a la Base Imposable i les deduccions a la quota íntegra.
C) Igualar l’esforç fiscal de les grans empreses a les petites empreses. Aplicació real i efectiva del tipus de gravamen del 35% del benefici real.
D) Fer homolagable a França o Alemanya les aportacions fiscals de les grans empreses al total d’ingressos de les administracions públiques. Un 10% a França o Alemanya. Un 2% a Espanya.
E) Acabar amb els sistemes fiscals especials a les SICAV, SOCIMI i altres instruments d’inversió especulativa

IRPF

A) Reformular i/o abolir els ajuts fiscals directes i les deduccions fiscals a propietaris d’habitatges llogats.
B) Implementar deduccions pel lloguer de l’habitatge, justament a la inversa qua ara, a les persones llogateres, quan l'habitatge constitueixi la seva única i habitual residencia.
C) Reformular el contimgut de la Base Imposable Especial i derivar cap a la Base Imposable General els increments patrimonials derivats de la venda de productes d’inversió (incloent altres habitatges diferents de la residencia habitual demostrada) i productes financers.
D) Reformular les reduccions a la Base Imposable i les deduccions a la quota íntegra.
E) Ampliar els esglaons determinants del tipus de gravamen, ampliant el percentatge impositiu als nous esglaons d’ingressos més alts.
F) Concertar amb les comunitats autònomes un increment comú d‘esforç fiscal que s’incorpora al tram autonòmic d’IRPF. Posar fi als escandalosos trams mínims autonòmics i evitar el desarmament fiscal autonòmic i el dumping fiscal via introducció d’una reducció del tipus al trams autonòmics.

Altres tributs

Creació de noves figures impositives, en en el marc de Llei de Bases, o de plena delegació legislativa a les comunitats autònomes, en concert amb l'administració local, per tal de generar un increment de la capacitat fiscal dels governs autonòmics i locals.


Mesures financeres i pressupostàries a curt termini:

Han d’anar destinades a les empreses que s’estan beneficiant d’aquesta situació, així com un pla per a la devolució total dels diners prestats a la banca pel rescat financer. És evident que no totes les empreses, sobretot autònoms, pimes i algunes del teixit productiu, estan en disposició d’assumir ara mateix una major càrrega fiscal, sinó tot el contrari, precisen d’ajuts per a la seva recuperació. Però, com sempre, no es pot parlar d’una reducció generalitzada d’impostos, sinó d’un pla de xoc per una major progressivitat fiscal

Articular propostes a mig i llarg termini

A mig termini, l’enterrament del model neoliberal ha de donar lloc a un conjunt de debats econòmics de gran abast: la política econòmica de la UE, el major paper del sector públic, la renda bàsica, l’increment de la despesa en salut, ciència, dependència o educació (per tancar la bretxa digital), etc. La redistribució de la renda ha de jugar un paper central, així com la regulació estricta del sector financer o el combat contra l’emergència climàtica.

A llarg termini (o potser no tan llarg), el debat rau en el manteniment del mateix sistema capitalista, davant la greu contradicció entre la lògica del benefici privat i la resolució de situacions col·lectives com la pandèmia que estem vivint. Hem de recordar que la desigualtat a nivell mundial o l’escalfament global estan provocant més víctimes que el mateix coronavirus, per la qual cosa les propostes de transició cap a una economia socialista són més necessàries que mai.

Pere Fernàndez i David Rodríguez
Membres del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre