El novembre d’aquest any torna a haver-hi eleccions presidencials a Estats Units i ja es coneixen els candidats. Per part del Partit Republicà, Donald Trump, l’actual president del país, i per part del Partit Demòcrata finalment es presentarà Joe Biden, que va servir com a Vicepresident sota Barack Obama.
Els demòcrates porten en campanya electoral des del juny del 2019, quan inicien les primàries del partit per escollir el seu presidenciable. Al principi hi havia 29 candidats i, quan la campanya va tornar-se seriosa, només en van romandre 12, tot i que només tres tenien possibilitats reals de guanyar. A més, es va demanar a 36 altres persones ser candidats del partit, entre elles l'expresident Jimmy Carter, l'exvicepresident de Bill Clinton, Al Gore, el CEO de Facebook Mark Zuckerberg, l'ex-Primera Dama Michelle Obama i la presentadora Oprah Winfrey. Tots aquests 36 van rebutjar l'oferta.
El 19 de febrer del 2020 ja només quedaven 8 candidats, i després del debat entre candidats el 15 de març, la cursa sols quedaven Biden i Sanders. Ahir Biden es va convertir en el nominat dels demòcrates després que Bernie Sanders es retirés de la cursa de les primàries. Això ha causat una forta commoció entre els grups d’electors, ja que ha estat el candidat preferit durant quasi tota la campanya, sobretot entre el jovent, els migrants i els més desafavorits. Què ha passat llavors?
Més enllà que Biden compta amb el suport majoritari dels ciutadans afroamericans en el procés de primàries per la seva vinculació amb Obama, per respondre aquesta pregunta hem de tenir en compte la ideologia i l’establishment polítics nord-americans. A Europa, Bernie Sanders seria considerat un socialdemòcrata de revista, però als EUA se’l tracta de radical, comunista i revolucionari. De fet, Sanders és l’opció política estatunidenca més revolucionària des de la dissolució del partit Black Panthers.
La seva campanya pivota sobre cinc grans eixos: sanitat, educació, ecologisme, repartiment de la riquesa i temes socials. Sanders és un ferm defensor d’un sistema de Seguretat Social moderat, que a EUA no existeix, i les seves polítiques giren en torn aquesta idea.
En sanitat, la seva política bàsica és la creació d’un sistema sanitari universal d’accés gratuït per a tots els ciutadans americans. De fet, MediCare for All (Sanitat per a tothom) s’ha convertit en un dels seus eslògans de campanya. Proposa també eliminar el deute sanitari; 137 milions d’americans estan profundament endeutats a causa de factures mèdiques, i són la principal causa de fallida econòmica dels ciutadans estatunidencs.
En les polítiques educatives, vol augmentar-ne la inversió estatal, contractar professorat i millorar la infraestructura, a part d’acabar amb la segregació racial i de classe del seu sistema d’educació públic. També proposa una universitat gratuïta per tothom i que s’eliminin els deutes i pagarés ja existents dels estudiants.
Pel que fa al medi ambient, ha adoptat el programa Green New Deal de la congressista Alexandria Ocasio-Cortés, declarada partidària seva, per combatre el canvi climàtic. La proposta és transformar el sistema energètic nord-americà, fent que provingui 100% d’energies renovables, reduir les emissions de CO2, invertir en la conservació de la fauna i la flora i unir-se novament a l’Acord de Paris, que Trump va abandonar el 2017.
En l’àmbit econòmic, Sanders proposa la reforma fiscal més gran de la història del país. El seu sistema actual permet que les grans empreses paguin unes taxes nímies o directament no en paguin. De fet, Amazon, propietat de Jeff Bezos, l’home més ric del món, no va pagar taxes a escala federal l’any 2018. Sanders proposa un sistema impositiu progressiu, on els que més tinguin paguin més, on es persegueixi l’evasió d’impostos i es redueixi la diferència salarial entre caps i treballadors. Amb un impost anual sobre el 0’1% de la població (els més rics), Sanders calcula l’obtenció de 4,35 trilions de dòlars en els 15 anys vinents, i amb això invertiria en habitatge públic, la creació i millora qualitativa de llocs de treballs i la reducció de la pobresa.
Wall Sreet també ocupa una part important en els seus plans econòmics. Vol reestructurar-lo i reimplantar la Glass-Steagall Act, que busca controlar l’especulació, el poder i la influència dels grans bancs. Els hi prohibeix participar en borsa i que tinguin presència en els consells d’administració d’empreses comercials, industrials i de serveis. A més a més, es proposa acabar amb les doctrines too-big-to-jail i too-big-to-fail, que afirmen que els bancs suficientment grans i influents no poden perdre beneficis, ni els seus banquers anar a presó.
En l’àmbit social, és un liberal nord-americà declarat. Està a favor de la igualtat salarial, l’educació sexual i reproductiva i els drets reproductius de les dones, els drets i la protecció de tota la comunitat LGTB, la legalització de la marihuana, l’enduriment de la regulació per portar i utilitzar armes de foc, l’acceptació i ajuda dels refugiats i la igualtat racial en tots els aspectes de la vida.
En definitiva, les seves polítiques s’enfoquen a una sola cosa: la construcció d’un país més igualitari.
Perquè no ha guanyat llavors? La resposta és simple: té en contra tots els poders fàctics dels EUA. La seva visió política evoca un món on l’statu quo actual no té cabuda, i no ho pensen permetre. Sanders s’enfronta a les grans empreses, el sector farmacèutic, econòmic i petrolier i la corrupció política, una triada molt poderosa. Els mitjans de comunicació, sota el control d’aquests, han fet molta pressió sobre la seva campanya, desprestigiant-lo i vilipendiant-lo. Van arribar a dir que si guanyava els faria executar a tots a Central Park a l’albada. Així que finalment, el Partit Demòcrata, que és membre d’aquesta triada, l’hi ha impedit ser candidat a la presidència, com ja va fer el 2016 quan es va enfrontar a Hillary Clinton.
Mentre el sistema polític nord-americà segueixi sent tan corrupte i radicalment de dretes ni Sanders ni ningú amb una postura política que pensi mínimament en el benestar ciutadà tindrà possibilitats de guanyar la Casa Blanca. Eventualment, el poble nord-americà haurà de decidir si vol tolerar seguir vivint així. I quan ho faci es convertiran per fi en un poble digne i solemne. Estarem esperant.
Paula Quílez Relaño
Etiquetes de comentaris: Bernie Sanders, Estats Units d'Amèrica, Internacional
