El terme alemany "Motorik" fa referència a un patró rítmic basat en valors iguals, amb una pulsació regular, mecànica i repetitiva. Motorik vol dir "psicomotricitat", encara que el seu significat periodístic podria ser una modificació de "motoric", expressió utilitzada moltes vegades pels crítics musicals per a descriure un incessant ostinato rítmic (de l'italià, obstinació a repetir el mateix) en la música clàssica.
Aquest efecte repetitiu ha estat comparat amb l'experiència de conduir en una autopista. En aquest sentit, el ritme motorik és utilitzat en una secció del tema "Autobahn" de Kraftwerk, una cançó de vint-i-dos minuts dissenyada per a celebrar exactament aquesta experiència, explotant l'ús de sintetitzadors com a instruments de creació musical. Kraftwerk (Central Elèctrica), sorgit a Düsseldorf, llavors l'Alemanya Occidental (RFA) el 1970, va ser un dels primers grups a popularitzar la música electrònica i són considerats els pioners del gènere.
En la dècada de 1970 i principis dels anys 1980, el so distintiu d'aquesta banda va ser revolucionari, i va influenciar a molts gèneres de la música moderna, combinant els ritmes repetitius amb una instrumentació minimalista i estrictament electrònica. Les lletres simplificades del grup són a vegades cantades a través d'un vocòder o generades per un sintetitzador de veu amb la intenció d'intensificar el to profètic. Aquest so, característic pel seu timbre elèctric i metal·litzat, és denominat amb el nom de Krautrock o Kosmiche musik (Música còsmica).
Mentre aquest tipus de música a penes s'obria pas en la RFA, fins i tot amb escàs reconeixement, de l'altre costat del mur de Berlín, llavors República Democràtica Alemanya (RDA), un aprenent d'editor de so de DEFA (Deutsche Film-Aktiengesellschaft) i atleta amateur, anomenat Martin Zeichnete (1951), natural de Pesterwitz, Dresden, escoltava al seu cap aquest tipus de sonoritat durant les seves sessions d'entrenament perquè l'ajudava a marcar el pas mentre corria i a mantenir el ritme de forma regular. I és d'aquí quan neix una idea revolucionària, alhora que d'avantguarda, digna de les arts aplicades a altres esferes de la vida social, més enllà del mer gust i ús estètic de la creació artística; i que és a més la primera experiència de la música electrònica a l'Alemanya comunista.
A Zeichnete se li ocorre, que de la mateixa forma que aquest so filtrat per sintetitzadors li reportava un benefici per al seu rendiment esportiu, podria influir a millorar el rendiment esportiu dels i les atletes de la RDA per a les seves competicions. D'aquesta forma planteja un projecte sui generis que, efectivament, va ser usat per l'Estat per a l'entrenament dels seus atletes olímpics, durant el període de 1972 a 1983. Zeichnete es va incorporar al programa per a compondre aquest tipus de música, que crea sota el nom de Kosmicher Läufer (el Corredor Còsmic), i que des de llavors es dedicaria als entrenaments dels i les atletes, com també en les presentacions de les seves competicions olímpiques.
L'obra es compon de quatre àlbums, actualment remasteritzades amb el nom "Kosmischer Läufer: The Secret Cosmic Music of the East German Olympic Program 1972 – 83, (Vol 1, Vol 2, Vol 3 i Vol 4)", dels quals, per exemple, el Volum 1 representa un programa que hauria de permetre a un corredor terme mitjà completar una carrera de cinc quilòmetres a un ritme raonable, en el qual s'inclouen 3 minuts d'escalfament, entre altres peces també d’escalfament.
Com a petita mostra audiovisual del projecte us en deixo aquest video
Adel Pereira
Etiquetes de comentaris: Cultura, Música, RDA, Socialisme
