Foto: Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya (Twitter)
Javier Pacheco, Secretari General de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO)
Els treballadors i treballadores de Nissan han rebut la notícia publicada al diari japonès Nikkei sobre el tancament de les seves fàbriques a Barcelona sota de la carpa d'un piquet de vaga que porta activa des del dia 4 de maig. Un cop a la moral de la gent que de manera decidida s'han bolcat a defensar el futur dels seus 3.000 llocs de treball i indirectament altres 20.000 més, amb una vaga indefinida en previsió d'un anunci que la multinacional pugui acabar confirmant.
Una decisió que afectaria greument el teixit productiu industrial i el mercat laboral de Catalunya. Un sector com el de l'automòbil que genera més de 130 mil llocs de treball a Catalunya de la mà de dues empreses constructores de vehicles, Seat i Nissan. Un sector en transformació impulsat per l'esgotament dels vehicles de motor de combustibles fòssils i la irrupció de el vehicle elèctric, híbrid o d'hidrogen en un futur cada vegada més proper. Un sector també que ha iniciat una carrera en innovació per donar resposta a la mobilitat compartida, intel·ligent, autònoma i sostenible, que cada vegada és més exigent per part d'una societat que canvia els seus hàbits culturals en la relació amb els cotxes i sobretot en la seva forma de desplaçar-se. La concentració poblacional cada vegada més en grans urbs i les seves zones metropolitanes obliga a reforçar les mesures de protecció mediambiental i és el sector d'automoció un factor clau per aconseguir-ho.
És per això, que en un moment on els canvis haurien de projectar una nova etapa de sector de l'acte a Catalunya incorporant-se a l'avantguarda dels canvis que s'han de produir de manera imminent en els propers anys, la decisió de Nissan pot tenir efectes immediats dramàtics per l'economia industrial i, sobretot, per als i les treballadores afectades per la pèrdua d'ocupació, però també a mig termini, perdent massa crítica sectorial, reduint la capacitat instal·lada en el sector de components i reduint la capacitat d'inversió en la reconversió tecnològica de el sector.
La lluita dels treballadors i treballadores de Nissan, com la de tants altres en multitud d'ocasions, té un sentit estratègic pel model econòmic de país, motiu pel qual han de rebre tot el suport efectiu, i no únicament anímic, de totes les institucions del nostre país. És necessària la creació d'un front comú que no escatimi en l'ús de tots els instruments econòmics, normatius, tècnics i diplomàtics per aconseguir que Nissan declini abandonar les seves operacions industrials a Espanya.
Algunes explicacions
Per treballar en aquest sentit convé conèixer les possibles causes de les decisions que s'han anat prenent en els últims temps i sobretot la que es pot adoptar si es confirmen les filtracions de la premsa japonesa.
Nissan en els anys 80 inicia la seva incursió a Europa a Sunderland, Anglaterra, un territori castigat per la crisi minera i la desertització industrial de l'entorn que la política de Margaret Thatcher va propiciar amb la greu conseqüència de la pèrdua de milers de llocs de treball. Va trobar Nissan terreny erm per impulsar la seva primera internacionalització del seu aparell productiu. Posteriorment va seguir amb la seva política d'expansió i als pocs anys va comprar la històrica Motor Ibèrica a Espanya, la que avui coneixem com Nissan Motor Ibérica. Però aquí, a diferència de Sunderland, va trobar un país en desenvolupament, una empresa arrelada productiva i laboralment i no va aconseguir els mateixos llaços d'entesa per a la immersió de la cultura de treball nipona i el seu famós Gemba Kanri.
És per això que la relació amb la planta anglesa sempre va ser més estreta que l'espanyola, cosa que els directius del nostre país mai van saber compensar. Van ser els directius de la fàbrica britànica els que van ocupar els llocs de comandament en la direcció que Nissan va estructurar al continent europeu, una vegada organitzava la seva estructura global d'empresa en les diferents àrees geogràfiques de el món. Van ser els anglesos els que van aconseguir els ressorts en els centres de decisió i van aconseguir fins i tot llocs de direcció en el comitè executiu de la multinacional a nivell mundial.
Fet que va comportar a un creixement gradual de la seva capacitat de producció i sobretot desenvolupar els vehicles amb més capacitat de penetració en el mercat, com les plataformes SUB, que s'han demostrat d'èxit i beneficis. En canvi, les plantes espanyoles especialitzades en vehicles comercials i tot terrenys, han anat buidant progressivament la seva capacitat productiva fins arribar a la situació actual que no arriba ni al 30% de la seva capacitat.
També és necessari conèixer el factor que ha jugat l'aliança amb el seu soci principal Renault des de l'any 1999, i que posteriorment s'ha completat amb l'entrada de Mitsubishi al tauler. Una relació complicada que es va originar en una crisi financera de l'empresa nipona a la qual va acudir a l'rescat Renault participada de govern francès i que va adquirir el 44% de les accions japoneses. Percentatge suficient per tenir dret de veto en les decisions de l'empresa, participant del control de la companyia, segons estableix la legislació japonesa.
Des de llavors també s'ha establert una rivalitat desigual sobre la cartera de models que es van comercialitzar a Europa, que ha provocat la limitació en l'oferta de Nissan per evitar la competència amb la fortament instal·lada marca francesa al mercat europeu.
Una cruïlla que ha dificultat la progressió d'una empresa com Nissan Motor Ibérica que ha patit les conseqüències de el poder executiu dels anglesos en el món Nissan i la limitació comercial provocada per l'aliança Nissan-Renault, en favor dels francesos a Europa.
Tot això en una empresa que ha aconseguit resultats operatius positius, fins i tot en una situació de infra utilització productiva, gràcies a la capacitat de gestió, flexibilitat productiva (fins a 5 models diferents s'han produït a les plantes de Barcelona) els alts índexs de qualitat que han permès subministrar productes a empreses de el nivell de Mercedes, gràcies al talent i experiència d'una plantilla que porta a la motxilla la memòria de més de 80 anys d'història.
Tots els indicadors per fer d'un projecte empresarial una experiència d'èxit. I aquest ha de ser el motor d'estímul per aconseguir una alternativa a el possible tancament de l'empresa.
Els treballadors i treballadores ho tenen clar, no dubten, forcen amb les eines que tenen a les mans, la pressió per aconseguir-ho. Una mà esquerra que ofereixen com ho han fet sempre per posar a disposició el seu coneixement en el desenvolupament d'un pla de futur. Però també una mà dreta que amb fermesa ensenya la seva capacitat d'exercir el conflicte, amb la convocatòria d'una vaga indefinida per no deixar lloc a dubte de la seva capacitat de lluita i pressió per revertir la situació.
Una vaga en condicions difícils
A més, l'han hagut de fer front a una situació excepcional sense precedents al nostre país. Una vaga enmig d'un estat d'alarma decretat pel govern per donar resposta a una pandèmia mundial no coneguda en més de 100 anys. Les nostres generacions no hem conegut situació igual. L'economia paralitzada, Nissan també. Milions de treballadors i treballadores afectades per la desocupació, temporal o estructural. Els i les de Nissan també en un expedient de regulació d'ocupació temporal per causa de força major. I una societat confinada, limitada en les seves relacions socials guardant la distància social necessària, amb limitació de la mobilitat i afectada per les conseqüències sanitàries i les milers de morts provocades pel virus Covid 19.
Com fer una vaga en aquestes circumstàncies que pugui exercir pressió a una multinacional que està valorant tancar les seves operacions a casa nostra? Doncs han trobat la fórmula.
Nissan va necessitar reactivar la seva producció per lliurar els últims vehicles d'un acord comercial amb Mercedes de 1.900 cotxes i també posar en marxa la producció de peces que fabrica per a produccions de la fàbrica de Sunderland i algunes fàbriques de Renault. Per a això va desactivar parcialment el ERTE i va cridar a treballar a més de 1.000 treballadors i treballadores. En aquest moment van trobar el motiu per exercir pressió i van decidir convocar la vaga per evitar que Nissan complís els seus compromisos i facilités un pla de contingències que impedís que un conflicte llarg i dur que es pot preveure si decideixen el tancament, es dugués a terme.
Però havien de superar les dificultats logístiques d'una vaga en un estat d'alarma. I van trobar la forma amb la paralització de la planta d'estampació de peces que amb un impacte limitat de treballadors/es en vaga, una mica més de 60, amb el suport solidari de la resta de la plantilla mitjançant una caixa de resistència per garantir els ingressos de els vaguistes, han paralitzat la totalitat de la producció. Paradoxes de la globalització productiva, l'organització de la producció fragmentada ha permès l'èxit de la vaga.
Al seu torn han tingut la intel·ligència d'impulsar una acampada en els piquets de vaga durant les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana mantenint les mesures de seguretat sanitària, garantint la presència amb un quadrant de torns per evitar aglomeracions que posi en risc l'exercici de la vaga. Han fet possible l'exercici de drets fonamentals com els de reunió, vaga i concentració, així com el de la llibertat sindical, posant en valor l'estipulat en la Constitució i recollit en el decret d'alarma i les seves posteriors resolucions. El dret sindical i el dret de vaga són inalienables, fins i tot en període excepcional com és un estat d'alarma.
Ja han guanyat la primera batalla, fonamental per seguir acumulant correlació de forces per aconseguir una alternativa a el futur dels seus llocs de treball.
Un front comú
I aquesta alternativa s'ha de treballar amb l'objectiu de revertir els dèficits polítics que denunciàvem anteriorment en el marc d'una aliança multinacional a Europa, recuperant la capacitat d'influència gràcies a la valor que un projecte d'empresa ha de tenir en el procés de transformació que les companyies han d'abordar en un sector canviant.
Nissan té el seu centre productiu més important en el mateix port de Barcelona, al polígon de la Zona Franca de la ciutat. Una ciutat que és referència mundial per al món dels negocis i que en els últims anys s'ha convertit en un hub tecnològic que de la mà de el Mobile World Congress va consolidant un ecosistema en la innovació i el desenvolupament en noves tecnologies.
Al seu torn, l'àrea metropolitana i les seves administracions estan compromeses amb un model de mobilitat sostenible on la combinació del transport públic, la mobilitat compartida i el respecte a el medi ambient apunten fortes inversions en infraestructures que faciliten la implantació dels reptes que apuntàvem, té el sector d'automoció, la motorització elèctrica, mobilitat intel·ligent i autònoma.
Un escenari de el tot favorable per a un projecte empresarial de l'aliança Nissan-Renault-Mitsubishi que impulsi a Barcelona el centre de referència per al desenvolupament dels canvis que ha d'implementar en totes i cadascuna de les seves plantes de producció i en els seus centres de disseny i xarxes comercials.
Aquesta és una oportunitat de futur en la qual hem de treballar estretament agents socials i institucions. Un projecte que té efectes multiplicadors per al sector d'automoció, no només per als i les treballadores de Nissan. Coneixem perfectament les dificultats financeres, comercials i polítiques que les multinacionals poden oferir i per això la capacitat d'actuació ha de ser compartida, coordinada i proactiva. Els governs estatal, autonòmic i locals han d'estar a l'altura de les circumstàncies.
Hi ha elements de treball, no és una causa perduda, tenim la força dels i les treballadores en vaga, i els ressorts estructurals d'un territori que ha de ser un esperó per superar les barreres financeres que pateix avui la multinacional nipona. Invertir en un futur per a Nissan és invertir en el futur de l'acte a Catalunya i Espanya, és invertir en indústria, en valor afegit i en benestar social. Construïm un Futur Per Nissan Ja.
La versió en castellà de l'article es va publicar a SinPermiso el 17 de maig de 2020
Etiquetes de comentaris: 29demaig, Classe, Covid-19, Economia, Moviment Obrer, Nissan
