Davant la crisi educativa: organització i mobilització estudiantil!

Coordinadora Nacional de l’AEP

Responsable de Política Educativa de l’AEP

Aquest dimecres (1) va començar una nova jornada de vaga a les universitats catalanes de la mà d'estudiants i professorat convocada per sindicats d'estudiants i de treballadores, assemblees de facultat i organitzacions de professorat i doctorands. Les demandes d'aquesta vaga han sigut clares: denunciar la precarietat que es pateix al si de la universitat pública i alhora la crisi educativa que estem patint des del passat març.

Les arrels de la crisi educativa són profundes i incrustades al sistema capitalista: anys d'infrafinançament i retallades van debilitar l'educació pública i van condemnar-la  a, entre altres coses, externalitzar serveis, reduir plantilles (i no renovar-les) i, sobretot, tenir menys capacitat de maniobra a l'hora d'afrontar nous reptes fruit de noves crisis.

Així, ens trobem amb una situació crítica: ni al març ni al setembre les universitats estaven preparades per la virtualitat. És per això que des del primer moment hem defensat la presencialitat a les aules. Per evitar que l'escletxa digital agreugi les desigualtats ja existents i perquè no es perdi qualitat de docència. La situació de crisi sanitària no pot servir d'excusa per vulnerar el dret a l'educació i és intolerable la criminalització i l'estigmatització de la joventut -culpant-la majoria de mitjans com culpables dels rebrots.

Les dades són clares: les universitats no són focus de contagi(2). La majoria de contagis entre joves s'han donat en espais extralectius: llocs de feina, espai d'oci, transport públic… Tot i la descoordinació de la qual ens vam queixar durant l'estiu i inicis de curs, les universitats s'han adaptat a les mesures d'higiene i seguretat que la pandèmia exigia.

En aquest sentit, denunciem també com la majoria de mancances que pateix actualment el sistema universitari per fer front la crisi sanitària es deuen a aquests anys d'infrafinancament que hem denunciat anteriorment. Així com el fet que serveis com neteja i desinfecció es trobin externalitzats a empreses externes.

Exigim recursos: per la universitat, les estudiants, PAS i PDI. Que es deixin d'utilitzar els contractes de professorat associat com a forma de tenir mà d'obra barata i temporal i que l'Estatut del Professional Investigador en Formació s'apliqui correctament a totes les universitats catalanes per regularitzar la situació de les doctorandes. És inconcebible que a la universitat pública es reprodueixin les lògiques d'explotació i precarietat del món laboral. 

En aquest sentit, no ens limitem a les nostres demandes sobre el preu de les matrícules i l'infrafinançament universitari, sinó que hi ha demandes que van més enllà que també posem sobre la taula: el dret a escollir avaluació, la recuperació de les segones i terceres convocatòries i acabar amb els requisits per presentar-se a reavaluació. Les jornades mobilitzadores estudiantils que venen no només han de defensar-se de les empentes reaccionàries que el sistema ens clavarà, sinó que han de servir per aconseguir més drets i avançar cap a una universitat veritablement pública, gratuïta i de qualitat.

Finalment, denunciem també com la implantació de Bolonya a l'Estat Espanyol va tenir com a conseqüència -tot i que no anés lligat directament a la Declaració de Bolonya-, la substitució del Catàleg de Títols per un Registre que va flexibilitzar la creació de títols universitaris. I que a última instància va implicar una liberalització i mercadeig de títols que encara patim avui dia com a mostra de la mercantilització de l'educació superior.

Per això i molt més valorem positivament el seguiment de la vaga estudiantil de dimarts i dimecres a les universitats catalanes. Tot i les dificultats presentades per la docència virtual, a campus com la UAB es va aconseguir aturar les activitats avaluables presencials a la majoria de facultats i, alhora, es va demostrar com el moviment estudiantil és capaç d’adaptar les seves formes de lluita a la nova normalitat mitjançant els piquets virtuals. Tot i que part del professorat va intentar boicotejar la vaga posant activitat avaluable presencial -i en alguns cops virtual per evitar els piquets a les facultats-, això no va aturar al moviment estudiantil per iniciar la seva nova jornada de lluita. 

Les concentracions i manifestacions de dimecres van demostrar la possibilitat d’interrelacionar les demandes estudiantils amb les obreres del PAS i PDI i són exemples de la solidaritat de les estudiants amb les demandes del professorat la concentració davant del TSJC, la manifestació estudiantil que va acabar a Urquinaona i va fer una acció davant de la SUR i la manifestació unitària de la tarda. Unides som més fortes: davant la #CrisiEducativa vaga combativa!