Duarte Correa, Secretari de Relacions Internacionals de la Unión do Povo Galego (UPG)
Qualsevol persona decent s’alegra de la derrota de Donald Trump com un cop per als sectors més durs de l’extrema dreta dels Estats Units, i també per l’operació coordinada que des de fa uns anys busca implementar el seu model polític en altres àrees geogràfiques.
Però una cosa és alegrar-se per la derrota de Trump i una altra és pensar que s’obre una etapa marcada pel progressisme. A aquells que parlen de que Joe Biden és un president d’esquerres, l’alegria no els durarà massa. Biden i Trump no són tan diferents. Tots dos estan compromesos amb la idea que els EUA tenen la funció transcendental de liderar la humanitat, imposar la seva forma de vida al món i defensar els interessos de sectors econòmics i polítics de l’imperi als que només separen petits matisos.
El derrotat Donald Trump passarà a la història com una anomalia en el sistema polític dels Estats Units, però una anomalia amb components molt propis d’aquell país. La seva arribada a la Casa Blanca no estava prevista i la seva actuació en aquests quatre anys ha provocat alguns maldecaps, més per les formes i per alguns excessos que pel fons. A més, molts analistes coincideixen que la seva etapa va permetre al sistema posar sobre la taula greus problemes que posaven en perill la seva hegemonia, no per l'acció d'un enemic extern real o inventat, sinó per disfuncions del sistema. Trump va denunciar que la globalització afectava greument la indústria i l’ocupació nacionals a causa de la deslocalització de la producció i la preponderància del segment capitalista dominat per l’economia especulativa de Wall Street. Trump ha pres mesures que han creat llocs de treball i han millorat l’economia i, si no hagués estat per la seva actitud envers la Covid-19, hauria pogut guanyar les eleccions. Pensar que estem davant la derrota d’un boig és una simplificació.
És evident que en els despatxos que mouen els fils als EUA han pres nota d’aquests quatre anys. i ho veurem tan bon punt Joe Biden s’instal·li a la Casa Blanca i adopti les primeres mesures.
Ni Biden ni Kamala Harris són desconeguts. Joe Biden va ser vicepresident d’aquell Barack Obama que la indústria de la propaganda ens segueix venent falsament com un atractiu afroamericà progressista amb el compromís de mans lliures que va arribar a la presidència derrotant l’stablishment. Biden ha estat co-responsable i, de vegades, executor directe d'algunes de les polítiques més agressives d'Obama en les darreres dècades, com la deportació de més de 3 milions d'immigrants, el cop d'estat a Ucraïna o la intervenció militar de l'OTAN a Líbia. Kamala Harris, de la qual només destaca el fet de ser dona i afroamericana, arriba a la vicepresidència després d’una llarga carrera política, donant suport financer a una part important de la indústria audiovisual (WarnerMedia, Walt Disney) i de Silicon Walley. A més, és una candidata predilecta de l’important lobby jueu dels Estats Units.
Biden no farà caure la globalització, de la mateixa manera que tampoc ho va fer Trump. Però la seva globalització serà diferent; per no posar en perill el poder de l’imperi sobre el planeta haurà de garantir la producció als mateixos EUA, evitant noves crisis internes i l’aparició d’una massa d’aturats i exclosos que són un brou de cultiu de perillosos esclats socials. També li caldrà atraure segments de la classe treballadora que avui formen part de la base de suport de Trump.
És clar que les formes canviaran, ja que ha quedat demostrat que l’actuació internacional de Trump en lloc de consolidar el lideratge dels Estats Units ha permès al seu principal oponent, la Xina, millorar la seva posició global. Biden intentarà millorar les danyades relacions amb la Unió Europea per evitar que actuï segons els seus propis criteris que puguin conduir a un acostament a Rússia, considerat favorablement per Alemanya. Però les noves formes amb els socis preferits només pretenen consolidar l’hegemonia nord-americana i no s’acompanyaran d’un canvi real en la política tradicional intervencionista a l’Amèrica Llatina i altres zones geogràfiques com l’Orient Mitjà o l’Afganistan.
(traducció de Joan Tafalla)
Versió en gallec de l’article publicada a Nos Diario el 12 de novembre
Etiquetes de comentaris: 20 novembre, Antiimperialisme, Estats Units d'Amèrica
