realitat

Resultats del 26J: seguim aprofundint en la crisi del règim del 78

Els resultats de les eleccions del 26J deixen un panorama polític poc diferent que el de les eleccions del 20D. A Catalunya, En Comú Podem es consolida com a primera força, seguida d'ERC, marcant una àmplia majoria progressista i sobiranista. A l'Estat, el PP es beneficia altre cop de la desmobilització de l'esquerra i de la baixa participació i aconsegueix ampliar encara més la seva representació. En línies generals, és encertat de dir que la desmobilització ha afavorit l'immobilisme.

El moviment és lent però el canvi no s'atura

La participació ha caigut de manera notable, com a conseqüència de l'esgotament provocat per la intensitat dels darrers cicles electorals i la percepció generalitzada que res canvia, malgrat que votem una vegada i una altra. No obstant això, aquesta és una falsa percepció, ja que si mirem enrere, el mapa polític català i espanyol han canviat notablement en els darrers anys i els resultats del 26J no fan sinó confirmar aquesta tendència.

Un nou espai d'unitat popular a l'esquerra de la socialdemocràcia liberal s'ha consolidat i a Catalunya és la primera força. A l'estat, aquest espai es consolida com a tercera força i segueix posant contra l'espasa i la paret a les forces sistèmiques del règim del 78, que continuen tenint serioses dificultats per a formar coalicions de govern com a conseqüència de les grans contradiccions que acumulen.



La victòria d'En Comú Podem i l'anomalia parlamentària a Catalunya

Els resultats a Catalunya, on En Comú Podem torna a imposar-se com a primera força seguida d'ERC. Aquests resultats posen en evidència la cada vegada més preocupant anomalia parlamentària que existeix a Catalunya, on la composició del Parlament, producte d'unes eleccions excepcionals, és cada vegada menys representativa de la voluntat política expressada a les urnes.

Davant l'estancament del Procés en els termes plantejats per Convergència, és el moment de plantejar obertament la necessitat d'un procés electoral a Catalunya que faci possible una aliança popular sobiranista i d'esquerres.



El Règim del 78 segueix enfonsant-se però més lentament del que s'havia pensat

En nombre total de vots, PSOE i PP, com a bloc sistèmic, segueixen conjuntament la seva tendència a la baixa, la qual cosa confirma la decadència de la monarquia parlamentària espanyola però també evidencia que la seva mort serà una agonia llarga. Tanmateix, mentre que PP recupera vots de Ciutadans, el PSOE baixa fins als pitjors resultats de la seva història. Per la seva banda, C's pateix una important caiguda per l'efecte del vot útil de dretes que opta per tornar al PP i qüestiona l'intent de pacte de Rivera amb Sánchez.

En aquest context, tot i la baixada de vots de Unidos Podemos, per la baixa participació, i la seva distància en relació a les expectatives marcades, els seus resultats consoliden un espai unitari progressista a l'esquerra del PSOE que no havia existit fins al 2015 i s'han de considerar molt positius. Tot i el desencantament per uns resultats que s'esperaven millors, en termes globals l'esquerra unitària es manté en representativitat en una dimensió impensable només fa una dècada.



L'alta probabilitat de noves eleccions

Els resultats del 26J no canvien les dificultats per a formar govern dels resultats que es van produir el 20D. Malgrat haver augmentat la seva representació i ser la primera força en escons de manera indiscutible, els incomptables casos de corrupció del PP l'han convertit en un partit amb qui ningú vol pactar. Tant per a C's com per al PSOE, un pacte amb el PP suposa una contradicció insalvable, d'entrada només justificable en cas d'una emergència catastròfica força improbable. El pacte pot arribar a produir-se però no servirà sinó per accelerar la caiguda de legitimitat dels partits que facin possible la renovació d'un govern del PP de la corrupció.

Un govern progressista, encapçalat pel PSOE amb el suport de les confluències unitàries és també difícil i tampoc no comptaria amb suficient majoria parlamentària. Necessitaria el suport, no només de C's sinó també de diverses forces sobiranistes i aquesta és una combinació altament improbable.

Aquests elements indiquen l'aprofundiment en la inestabilitat política que només ha d'agreujar-se en els mesos vinents i que es veurà retroalimentada per la important crisi institucional de la UE i l'agreujament de la crisi econòmica.

PA



Etiquetes de comentaris: ,



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya