Per entendre l'Olimpíada Popular és convenient recordar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1936. A la capital catalana, però, el 14 d'abril de 1931, onze dies abans de la reunió decisiva del COI, s'havia proclamat la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, a la fi la II República. Finalment els aristòcrates del COI van optar per Berlín (43 vots), en comptes de la republicana i progressista Barcelona (16 vots). Novament, raons polítiques, però, van marcar els esdeveniments. El partit nazi va arribar el poder l'any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al seu règim. Malgrat que diversos països es van plantejar el boicot als Jocs Olímpics de Berlín, aquests es van celebrar el juliol de 1936.
L'Olimpíada Popular també és coneguda com els "Jocs oblidats". Oblidats per què el cop d'estat feixista i l'inici de la guerra civil van impedir que s'inauguressin. Oblidats per 40 anys de franquisme i per 40 anys del que coneixem com el "pacte de la transició", que va enviar la memòria (ara anomenada històrica) al calaix de l'oblit col·lectiu. Oblidats també pel Comitè organitzador dels Jocs Olímpics del 92 que veien en l'Olimpíada Popular un desafiament a la concepció esportiva del COI, ara ja convertit en una multinacional (tampoc en fou aliè que el COI estigués presidit per un hereu del franquisme, Joan Antoni Samaranch).
La idea dels Jocs Populars
Les eleccions celebrades el febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, a Espanya, i al Front d'Esquerres, a Catalunya.
Al març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l'objectiu de millorar "l'esport popular", i fer-lo assequible a tothom, en contraposició a l'esport que es practicava en exclusius clubs privats. El CCEP va tenir la idea, l'abril del 1936, d'organitzar uns jocs populars, de caràcter internacional, com a alternativa als feixistes Jocs Olímpics de Berlín.
Aquest any 2016 es compleixen 80 anys de l'Olimpíada Popular. El 19 de juliol de 1936 més de 6.000 atletes de 23 països i 3.000 folkloristes (avui en diríem colles de cultura popular, castellers, dansaires...) havien de desfilar per l'Estadi Olímpic de Montjuïc . En tres mesos, just després del triomf del Front d'Esquerres el febrer de 1936, el Comitè Català Pro Esport Popular va organitzar un esdeveniment esportiu i cultural alternatiu als Jocs Olímpic de Berlín i a la propaganda del règim nazi.
L'acte d'inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes, el parlament i el President de la Generalitat, Lluís Companys.
El 18 de juliol a la tarda tots els esportistes van desfilar per les Rambles de Barcelona i a l'Estadi es van fer els assajos i la interpretació de l'himne oficial de l'Olimpíada Popular, obra de Josep Maria de Sagarra, sota la batuta de Pau Casals.
Tanmateix, el 19 de juliol, Barcelona va ser despertada pel soroll de trets i una vaga general. S'havia acabat l'Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil.
Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans i l'embrió de les Brigades Internacionals.
Uns jocs per a commemorar
Per la commemoració del 80è aniversari de l'Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona, s'estan desenvolupant diversos actes a la ciutat de Barcelona com la IX Cursa-Caminada Lluís Companys a Montjuïc l'1 d'octubre vinent.
Amb aquestes breus notes, simplement voldria contribuir a recordar aquesta pàgina de la nostra història, escrita per les organitzacions obreres i populars d'arreu del món.
Antonio López
Membre del Consell Nacional d'EUIA i responsable polític de Comunistes de Catalunya a Mollet
