realitat

La necessària aposta pel transport de la majoria

Pot semblar un fet excepcional que el president de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona facin una roda de premsa conjunta per parlar de les tarifes de transport públic, però donada la importància d'aquest tema no hauria de ser-ho, ja que el transport públic és un els pilars de l'estat del benestar.

No obstant això el seu finançament està al límit perquè no gaudeix d'unes aportacions suficients per part de les administracions públiques i mai ha tingut un marc financer estable.

Les aportacions de l'Ajuntament de Barcelona al sistema de transport integrat han passat de 78 milions d'euros el 2008 a 129 en 2016. Amb xifres diferents, les aportacions de l'Àrea Metropolitana i de la Generalitat han sofert una evolució similar. No obstant això en el mateix període el finançament de l'Estat al sistema ha passat de 173 milions a poc més de 98. Aquesta situació es va agreujar des del 2009, on el dèficit de finançament del sistema va créixer amb càrrec a deute a raó d'uns 100 milions d'euros cada any, fins que es van aconseguir 540 milions de dèficit, una xifra insostenible que va fer que els bancs que estaven aportant el que no cobrien les administracions, amenacessin de tancar l'aixeta a 2013.

Es va optar el 2014 per un pla de refinançament fins al 2031 amb l'objectiu de recuperar el dèficit generat durant aquest període, ja fos per la via d'aportacions suplementàries de les administracions o bé per la pujada de les tarifes. Aquest crèdit es troba en mans de nou entitats financeres i està avalat, en la seva major part, pel patrimoni de TMB, és a dir, el patrimoni de tots. Així doncs, "el deute de TMB" no és tal, sinó el deute de tot el sistema de finançament, que es va carregar a l'esquena d'una empresa pública que, a més de solvent, era l'única empresa del sistema amb patrimoni suficient per exercir d'avalador davant un crèdit de tal magnitud. D'aquesta manera, fins al 2031 estarem pagant, en primer lloc, tot el deute acumulat durant el període 2009-2013, i després, el cost de la política tarifària que cada administració decideixi aplicar. Una música que lamentablement ja hem escoltat moltes vegades sota el dogma liberal i que constitueix tot un dèficit democràtic, ja que governi qui governi, el deute és el primer.

Aquest any es congelen tarifes, però congelar l'any que ve suposarà una aportació addicional al sistema d'uns 57 milions d'euros. I si volem seguir fent-ho, i per tant facilitar l'accés al transport públic, cada any s'ha d'incrementar en una quantitat similar. Fins al 2031. El 2014 va estendre el pànic i es va pensar a treure diners de qualsevol lloc, fins i tot en la desraó de vendre els trens de TMB a un fons d'inversió perquè ens els tornés a llogar. En el que no es va pensar és en l'opció més lògica des d'una perspectiva del bé comú: un sistema públic que financi de forma suficient una necessitat bàsica de la població.

Mercedes Vidal, Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*