realitat

Fidel, l'humanista

Amb motiu de la mort del Comandante Fidel Castro, s'han pogut sentir tot tipus de comentaris crítics a la premsa i entre els tertulians sobre la seva figura i sobre el comunisme del segle XX, la major part dels quals, falsos o plens de mitges veritats. Se'ns fa necessari, replicar aquests comentaris i defensar la figura de Fidel, la Revolució Cubana i tota l'experiència del comunisme del segle XX.

Massa d'hora s'obliden les grans contradiccions del capitalisme monopolista i imperialista del començament del segle XX. S'oblida com la burgesia internacional va entrar en fallida i no va dubtar a abocar a la humanitat a una terrible guerra que va pagar el proletariat. És a partir de la 1a Guerra Mundial i la crisi de la II Internacional Socialista que s'articula com a resposta el comunisme del segle XX. La Revolució Soviètica, la possibilitat d'una Revolució Mundial i la fundació de la III Internacional, comunista, són la resposta de la classe obrera a deu milions de morts a les trinxeres i a un llarg bany de sang provocat pel capitalisme internacional. Això és el primer que caldria recordar avui, amb motiu del dol per la mort de Fidel i que mai s'hauria d'oblidar.

En segon terme, caldria parlar d'una «consciència infeliç burgesa», i podria semblar que això no tingués a veure amb el marxisme, però és important com a clau antropològica per a comprendre el que va ser el comunisme del segle vint i les inquietuds del jove Fidel. La burgesia del segle XX era una classe explotadora però, al mateix temps, la seva intel·lectualitat pretenia universalitzar els drets universals de la il·lustració: la igualtat de tots i totes davant la llei, els drets civils i el sufragi universal. Aquesta voluntat fracassà perquè va confrontar amb la dura realitat material del mode de producció capitalista, que es fonamenta en l'explotació del proletariat i impedeix una autèntica universalització, real i profunda, d'aquests drets. Això, en alguns sectors de la classe burgesa provocà impotència i frustració. Aquesta insatisfacció va provocar que, de manera dialèctica, aquests sectors de la burgesia abandonessin la defensa dels seus interessos de classe i se sumessin a les lluites anticapitalistes del proletariat.

L'aliança entre aquests sectors intel·lectuals de la burgesia i la classe obrera i camperola és clau per a comprendre totes les grans revolucions socials modernes: des de la Revolució Francesa a la cubana, fins a les més recents. D'aquí es desenvoluparà una important tradició d'intel·lectuals d'origen burgès que s'implicaran en les lluites obreres i revolucionàries, de Marx a Lenin, al Che Guevara, de la qual Fidel Castro és probablement l'últim gran exponent.

En tercer lloc, cal recordar que Cuba, igual que el Congo, la Xina o el Vietnam, eren les baules més dèbils del sistema capitalista mundial, on era més viable el desenvolupament d'una revolució. Tal com afirmava la teoria leninista sobre l'Imperialisme, la revolució cubana va començar com una revolució democràtica i nacional, en un país precapitalista i subdesenvolupat, però ben aviat es va transformar en una revolució socialista. Amb el mèrit afegit de ser una petita illa propera a la més gran potència imperialista, l'èxit de la Revolució Cubana va suposar una esperança per a tots els pobles de la perifèria capitalista.

La Revolució Cubana va haver de fer front a un país ple de grans desigualtats econòmiques i socials, d'analfabetisme i opressió. Tanmateix, va ser capaç de portar-lo a un nivell educatiu, sanitari, civil i de desenvolupament humà, equiparable al dels països més desenvolupats del món. Així mateix, cal destacar el caràcter internacionalista de la Revolució Cubana, la solidaritat de Cuba amb Angola en els moments difícils, la seva implicació amb la caiguda de l'Apartheid a Sud-àfrica, així com el seu paper estratègic en la lluita contra les dictadures militars i feixistes a l'Amèrica Llatina i la conformació d'alternatives contra l'Imperialisme.

Fidel Castro és probablement l'últim d'una mena d'éssers humans excepcionals del segle XX, referents i models de la classe obrera internacional i de tota la humanitat il·lustrada. La contundència del seu compromís ha quedat per sempre en la història i el seu llegat viu en la nostra lluita, fins al final.

!Hasta la victoria siempre, Comandante!

Giovanni Gabanizza

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


www.realitat.cat

Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre