Els dies 2,3 i 4 de setembre es va celebrar a la Quinta d'Atalaia, la Festa do Avante, del partit Comunista Portuguès, que aquest any celebrava la seva quarantena edició i inaugurava un nou espai, la Quinta do Cabo. Des de Comunistes de Catalunya fa anys que participem a La Festa, no només amb la delegació política, sinó amb una guingueta (xiringuito) amb una oferta gastronòmica que ja és esperada per la gent que assisteix a La Festa; l'arròs negre, la fideuà, la botifarra, el pa amb tomàquet, el cava, el vi amb porró... Qui hi participa «curra» molt, però el balanç és molt positiu per l'ambient de camaraderia i per compartir uns dies amb camarades del partit o la Joventut que potser no coneixies.
Per la gent que no hi heu anat, es fa difícil entendre les dimensions, l'ambient, els continguts... Un ambient festiu, relaxat, amable, agradable a la vista; quan hi passeges, sempre et trobes amb sorpreses: aquí una batucada, allà els gegants, un cantautor, un grup folklòric d'un poble... Parlant amb músics de l'Orquestra Plateria que aquest any hi actuaven ens comentaven que altres grups els havien explicat l'experiència, que havien vist vídeos de la Festa.. però que no s'havien imaginat ni les dimensions, ni l'ambient, ni la seriositat del treball; i encara no havien actuat!!!
Però també molt contingut polític, debats, trobades... Reivindicacions concretes, manifestació de solidaritat amb Palestina, Sàhara, Cuba, refugiats... Llibertat, fraternitat, solidaritat.
Per tots els racons del país hi ha cartells, murals, pancartes... que anuncien La Festa.
Gent jove, gent gran, molta canalla, moltes i molts joves amb criatures (hi ha espais especials per canviar els bolquers als infants i perquè gaudeixin d' un espai relaxat) ... Potser una comparació fàcil, però gràfica seria un formiguer en plena activitat. Perquè pels passejos sempre hi ha molta gent; però també estirats a l'herba, sota les moltes ombres, criatures que es remullen a les fonts, cues a les caixes... Espai del llibre, de la ciència, del cinema, del teatre, de l'esport, exposicions de pintures... No en tens prou amb els tres dies per gaudir de tots els espais.
I no sabria per on començar a parlar dels escenaris on es programen concerts perquè tota mena de música hi té cabuda: popular, fados, rock, jazz... Divendres nit, escoltar el «Concerto sinfònico para um Glorioso aniversário» en el palco 25 abril (l'escenari central), amb Orquestra Sinfonietta de Lisboa i Coro Sinfónico Lisboa. Cantant vestits de gala com si en la millor sala de concerts estiguessin, posa els pèls de punta: Des del Va Pensiero de Verdi, Beethoven, Shostakovich a «El pueblo Unido» cantat per milers de persones a la vora del Teixo. I acaben amb la Carvalhesa(1) En paraules pròpies: «o Concerto é um ponto alto, momento de grande importância política, a prova de que a elitização da Cultura depende mais do contexto do que do objecto. A Festa do Avante! é o lugar em que a música erudita se vê livre dos veludos em que as classes dominantes a pretendem encerrar, para se oferecer a quem a quiser para si, ali onde a proposta cultural e a disponibilidade para a novidade é matéria mesma da «Cultura Integral do Indivíduo».
L'espai on se celebra la Festa des del 1990 és propietat del PCP, comprat amb aportacions de militants i simpatitzants.. Cada any amb treball militant es munten totes les casetes. Hi ha moltes i molts militants que part de les seves vacances, amb tota la família, les passen a un dels càmpings de la Festa i l'aixequen. Durant molts anys, els CJC organitzaven una brigada que col·laborava en el muntatge de la Festa. Les noies i nois de la Joventut que van tenir la sort de participar-hi, sempre expliquen que una de les experiències més impressionants és veure com dia a dia, les instal·lacions avancen: Fusta, ferro, pintura, banderes..
Quan la Festa arrenca divendres, es respira un orgull compartit: « Está mais rica com aquilo que nenhum dinheiro do mundo pode pagar, que negun caçador de sonhos pode caçar: a inesgotável capacidade humana, quando movida por um ideal, de tomar nas suas mãos a construção do seu próprio futuro»
La Festa té la virtut de sumar l'esperit científic que apel·la a la raó i a la lluita, amb l'emoció i el sentiment de pertinença. Quan s'inaugura la Festa, es canta «Avante camarada», es balla la Carvallesa, i es canten de manera solemne l'himne de Portugal i la Internacional, mentre s'aixequen la bandera portuguesa i la comunista. Impressiona i emociona. La pell es posa de gallina.
El Comício (míting) de diumenge és un altre moment central de La Festa. Milers i milers de persones s'apleguen en l'esplanada central; aquest any, però, moltes van optar pels laterals perquè la força del sol i la temperatura era inaguantable. Van Intervenir el Director d'Avante, Manuel Rodrigues; el secretari de la Joventut, Vasco Marques i el Secretari general del PCP, Jerónimo de Sousa.
Us animo a anar-hi i participar-hi els propers anys. Com dèiem abans, per més que s'expliqui, no s'entén ni emociona; s'ha de sentir en la pell; l'experiència de viure-la és única pel cor i pel cervell.
Adelina Escandell
Enllaç:
Festa do Avante 2016
Notes
(1)Carvalhesa és una música popular portuguesa, originàriaia de Trás-os-Montes.
Al març de1985 la Comissió Política del CC del PCP va crear un grup de treball que tenia com a objectiu crear un tema musical per a la campanya electoral per a les eleccions legislatives d'aquell any. La «Carvalhesa», gravada al 1985, ha acompanyat l'activitat política del PCP en diferents campanyes electorals i més tard s'ha convertit en un símbol de la Festa do «Avante»; sona en el començament i en la clausura i moltes altres vegades durant la Festa.
Etiquetes de comentaris: Cultura
