realitat

La primera vaga i la creació de la humanitat

El mite d'Athra-Hasis és un antic mite accadi del segon mil·lenni adne, basat en una versió més antiga d'origen sumeri, probablement del tercer mil·lenni. Aquest mite és conegut entre els especialistes per ser la versió més antiga del mite del Diluvi, de la qual provenen la versió hebrea de Noè i la grega de Deucalió, entre moltes altres. Aquest mite, és també el primer registre documental d'una vaga de treballadors/es.

El mite d'Athra-Hasis és un extens poema èpic amb més de 4 mil anys d'antiguitat que, sorprenentment, enfronta moltes de les qüestions filosòfiques que segueixen preocupant avui a la humanitat: el sentit de l'existència, la condició humana, la justícia social, els béns i els mals de la civilització. Per a la majoria d'entesos en l'antiga Mesopotàmia, el mite va tenir una clara finalitat política en el seu temps. Va servir per a legitimar i justificar un incipient sistema de classes a través de la identificació de les primeres aristocràcies amb divinitats, fet que va fer possible que una minoria d'humans, dedicats professionalment a la guerra, s'imposessin sobre una majoria de població dedicada a les feines productives.

Reproduirem aquí, només, una traducció resumida del primer capítol, en la qual es descriu com la primera vaga d'uns déus, va portar a la creació de la humanitat.

Quan els déus feien d'humans, havien de treballar fatigosament per assegurar-se l'aliment. Els déus Anunnakis, senyors del cel a la terra, imposaven pesats treballs als Igigi, la resta dels déus. Anu era el rei, el seu fill Enlil era el sobirà, Ninurta era l'encarregat i Ennugi el seu capatàs. Enki, el savi, fill d'Anu i germà d'Enlil, era el mestre dels déus artesans. Aquests es feien càrrec de totes les tasques: mantenien el curs dels rius, conreaven els camps, alimentaven el bestiar i eren mestres de tots els oficis.

Esgotats per anys de pesats treballs, un dels Igigi es va alçar entre els seus companys. "Aixequem-nos, anem a les portes del palau d'Enlil, traiem-lo de casa i exigim-li el nostre descans". Tots els Igigi van afegir-se a la crida del déu rebel. Alçant-se en armes, van llançar les eines al foc i van emprendre la marxa, disposats a enfrontar-se als poderosos Annunaki. Els enfurismats Igigi van envoltar el palau d'Enlil i van colpejar les seves grans portes. En veure arribar a la multitud enfurismada, els grans déus Anunnakis s'havien refugiat a la Casa del Cel, el palau reial al cim de la muntanya.

El conseller Nuska va córrer a despertar al seu senyor Enlil: "Rei Enlil, el teu palau està envoltat, els Igigi han portat la guerra fins a les teves portes". En despertar del seu somni, el rei dels déus, el senyor del vent, va comprovar la rebel·lió dels Igigi. Aterrit, va manar fer cridar al seu pare Anu i al seu germà Enki de les seves llunyanes morades. Així mateix, va enviar el conseller Nuska amb un missatge per als Igigi. Nuska va sortir del palau i va proclamar als Igigi: "Si els Anunnaki s'encarreguessin dels vostres treballs, llavors qui lliuraria les batalles? Qui lliuraria les guerres? Qui us protegiria dels enemics?". Però els Igigi, van contestar: "Els nostres treballs són massa pesats. Les nostres tasques són massa llargues. Vosaltres viviu del nostre esforç. Estem disposats a lluitar per nosaltres mateixos. No temem la batalla". Nuska va tornar al palau amb la resposta per al rei.

Enlil, vessant llàgrimes, es va dirigir al seu pare en l'assemblea dels Anunnakis: "Altesa, senyor del cel, conserva la teva autoritat i fes ús d'ella. Castiga a un dels Igigi i els altres et temeran". Anu, va respondre vacil·lant: "Com podem culpar-los?". L'enginyós Enki va intervenir llavors: "És cert, pare. Com podem culpar-los? Les seves tasques són massa pesades, la seva feina és infinita. Hi ha un altre remei per a aquesta situació. Que Mammu, la deessa mare de la terra, la gran matriu, creï uns nous éssers, els humans, dotats d'intel·ligència, per a carregar-los amb totes les feines. Així els Igigi podran descansar com nosaltres". La gran matriu va dir llavors que per tal creació seria necessària l'ajuda del savi Enki i el sacrifici d'un dels Igigi.

D'aquesta manera, el rei Enlil va decretar la creació dels éssers humans. Va ordenar que amb aquesta finalitat fos sacrificat aquell dels Igigi que havia instigat la revolta. Sota el dictat d'Enki, la carn del déu va ser barrejada amb el fang a la gran matriu per a fer els cossos. Mammu va donar forma als primers humans i va establir les lleis del part. Els déus Anunnakis van escopir-hi al damunt per a donar-los esperit. Van ser creades set parelles d'homes i dones, els avantpassats de tota la humanitat. Així, Enki va dotar als primers éssers d'intel·ligència, amb la sang d'un déu esclau revoltat.

PA

Més informació:
- Athra-Hasis a la Wikipedia
- Mites del diluvi
- Mite de Noè
- Mite de Deucalió

Bibliografia:
- Bottéro, Jean i Kramer, Samuel Noah: "Cuando los dioses hacían de hombres". Editorial Akal. Madrid, 2004. (+)

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya