La democràcia no ha de ser només el dret al vot. S'han d'arbitrar altres formes de participació i decisió del poble intermèdies.
Sense cap mena de dubte, la manca de participació ha estat determinant per a la victòria del No, tanmateix, a l'hora de la veritat, l'abstenció no computa en el resultat electoral.
No queda clar que s'hagi afavorit la participació tant com hagués estat desitjable. Esdeveniments mediàtics com la signatura a l'Havana, la publicitat de la Conferència guerrillera o la signatura a Cartagena van poder donar també una imatge diferent a la qual es pretenia del procés. Des del mes d'agost, Uribe i diputats del Centre Democràtic havien començat a persuadir a les esglésies evangèliques i altres sectors conservadors per apostar pel No, fent ús de la vella estratègia de la por i estenent el temor a la perversió de l'ensenyament a les escoles.
La teatralitat d'algunes escenificacions tampoc no han ajudat. La manca de discreció en el procés ha estat possiblement un dels seus punts dèbils. La delicadesa i la fragilitat d'un procés de pau com aquest haurien evolucionat de forma més raonable si hagués pogut mantenir-se lluny del soroll mediàtic i la pressió de les enquestes. Les empreses de consultoria que fan enquestes electorals fa temps que van perdre tota la credibilitat.
Per explicar el resultat es poden valorar també les sensacions subjectives de l'electorat, com la percepció que les FARC-EP havien aconseguit en els acords pràcticament tots els seus objectius. S'hi poden afegir, és clar, causes meteorològiques o es pot parlar senzillament d'avorriment després de quatre anys de negociacions. Es pot valorar la participació de la joventut, analitzar les zones on ha guanyat el Si o el NO, rellegir com el contingut de l'acord de gairebé 300 pàgines o repetir-nos si la pregunta podria haver estat més contundent. Tot això queda per als analistes polítics i professionals que potser ens sorprendran amb algunes de les seves conclusions.
El resultat del plebiscit per ratificar els acords de pau, assolits entre el Govern colombià i la insurrecció de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia - Exèrcit del Poble - FARC-EP, constitueix una descomunal derrota als ingents esforços per posar punt final a la guerra i construir les bases per a la construcció col·lectiva, de la pau i la justícia social. Uns esforços que els sectors democràtics i més avançats de la societat anaven desplegant, amb una molt forta oposició dels sectors d'extrema dreta i confessionals. No obstant això, aquesta derrota electoral no és el desastre definitiu a la qüestió colombiana, perquè encara hi ha sortides i aquestes es troben en un diàleg més ampli i multipartidista. Es torna més necessari que mai construir un consens sobre els principals problemes del país i les possibles solucions, que mitjançant un gran acord polític nacional convoqui una Assemblea Nacional Constituent, acotada, restringida, que sigui capaç d'expedir un Tractat de Pau.
Les primeres declaracions, després dels escrutinis, deixen clara la voluntat de les parts a seguir treballant per la pau.
El president Juan Manuel Santos ha anunciat que el cessament del foc bilateral i definitiu seguirà vigent i ha convocat als qui van votar pel No a trobar el camí a seguir. "No em rendiré, seguiré buscant la pau fins a l'últim moment del meu mandat". Per això, ha convidat a tots els sectors polítics a un diàleg ampli per buscar alternatives. Ha assegurat que mantindrà actius els contactes amb les FARC per examinar la situació. També l'expresident Álvaro Uribe Vélez i el moviment del "No" al Plebiscit, es mostren disposats a reprendre el diàleg per modificar els acords de pau. Per la seva banda, les FARC es mantenen en els acords signats i han anuciat que faran de la paraula "la seva millor arma".
Queden situacions pendents per resoldre, que encara que els protagonistes de la pau i l'oposició no les han esmentat, estan latents:
• No hi haurà dia D i es paralitza el cronograma per a l'entrega d'armes.
• S'atura la migració dels Fronts guerrillers de les FARC cap a les zones transitòries de normalització - ZVTN
• La verificació internacional per part d'ONU s'atura.
• L'ajuda econòmica internacional per a la pau no s'efectuarà.
A més es desperten altres temors. A les files guerrilleres molt probablement es tornarà a valorar l'abandonament de les armes i és possible que els fronts estiguin en fase d'allistament per a confrontacions militars. Seguint els punts dels acords, sobretot en els temes de participació política i reforma rural, el No que acaba de guanyar en el plebiscit és un missatge clar: que la lluita legal per les transformacions del país i especialment del camp colombià no és possible. Els que van votar No acaben han legitimat la lluita armada en àmplies capes socials.
L'ELN que venia flexibilitzant les seves posicions per arribar a la Taula de diàlegs en fase pública, que ha de celebrar-se a la ciutat de Quito de l'Equador, molt segurament estarà revaluant asseure's a negociar amb un govern que acaba de ser derrotat en els seus esforços per la pau, potser decideixi esperar un altre moment, o un altre govern.
D'altra banda, el cap de l'equip negociador del Govern, després de quatre anys de negociació, podria presentar la seva renúncia protocol·lària després del resultat del plebiscit d'aquest diumenge. Santos té l'última paraula.
El triomf del NO tensarà les posicions dels extrems, sobretot dels partidaris més reaccionaris d'Uribe, afavorirà el ressorgiment del para militarisme que no ha cessat mai i incrementarà el poder de les oligarquies rurals.
Com diu el Partit Comunista Colombià davant el gran revés, serenitat i sapiència política, defensem tot el que s'ha avançat amb el sí ... 53.894 vots no poden atemptar contra la pau.
C.A.A.
Etiquetes de comentaris: Internacional