realitat

Elogi de Lenin i de 7 assajos polítics essencials

"Honro a Lenin com un home que es va sacrificar per complet i va dedicar tota la seva energia a la realització de la justícia social. No comparteixo totalment els seus mètodes, però una cosa és certa: els homes del seu tipus són guardians i restauradors de la humanitat"

Albert Einstein

La Revolució Soviètica de 1917 va ser una proesa col·lectiva del poble rus que va canviar per sempre el rumb de la història. Tanmateix, com en tot procés històric algunes persones hi van jugar un paper determinant. En aquest cas, és impossible explicar la Revolució d'Octubre sense parlar de Lenin.

Lenin


Lenin fou el sobrenom de Vladimir Illich Ulianov, nascut el 1870 a Simbirsk. En la seva família es mesclaven molts dels pobles i les cultures de l'antic imperi rus, amb avantpassats calmucs, suecs i alemanys, entre d'altres. El seu pare era un alt funcionari liberal, inspector escolar. De jove, Lenin fou un estudiant exemplar, brillant i poc problemàtic.

La detenció i execució del seu germà gran, actiu militant revolucionari pel qual sentia una especial admiració, va marcar Lenin profundament. El 1887 va ingressar a la facultat de dret de la Universitat de Kazán, d'on seria expulsat per activitats revolucionàries poc més tard. Fou llavors quan es decidí a centrar-se en l'estudi d'El Capital de Karl Marx.

El 1893 es va traslladar a Sant Petersburg i el 1894 a Moscou, on la seva entrega, convicció i erudició li van fer guanyar gran reputació en els cercles revolucionaris. Després, va iniciar un viatge per Europa, passant per París i Alemanya. Quan va tornar a Rússia va fundar la Unió de Lluita per a l'Emancipació de la Classe Obrera, organització que va ser desarticulada immediatament per les forces repressives tsaristes, amb la detenció dels seus dirigents i la seva deportació a Sibèria durant tres anys.

1- Per on començar?


Del 1897 al 1900, a l'exili siberià, Lenin es va casar amb Nadezhda Krúpskaya i va desenvolupar el seu pla estratègic per a unir totes les organitzacions polítiques revolucionàries clandestines de Rússia. Els principis d'aquesta estratègia van ser publicats en un pamflet polític titulat "Per on començar?". En línies generals, Lenin proposava l'organització d'un periòdic central clandestí que servís per a comunicar totes les organitzacions obreres i coordinar les seves lluites.

2- Què fer?


Després de ser ridiculitzada per una gran majoria dels grups que en aquell moment dominaven la socialdemocràcia russa, Lenin va posar en marxa la seva estratègia amb un petit grup de persones col·laboradores, absolutament entregades a la causa militant. Es van traslladar a Munic, on, amb escassos recursos, van començar a editar l'Iskra (l'espurna), publicació que introduïen a Rússia a través d'una xarxa clandestina. La proposta de l'Iskra va funcionar i Lenin va concretar encara més les seves tesis, aquest cop recolzades per l'experiència empírica del periòdic en un nou assaig titulat "Què fer?". El grup dirigent de la socialdemocràcia russa impulsava l'organització d'un gran front de les masses obreres, Lenin en canvi defensava l'organització d'un partit petit de revolucionaris professionals, d'entregades persones militants dedicades exclusivament a organitzar la classe obrera més conscient per a fer la revolució. Aquesta confrontació portaria al trencament del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia en dues faccions: la majoria bolxevic i la minoria menxevic.

3- El dret de les nacions a l'autodeterminació


Durant diversos anys, els bolxevics van desenvolupar el seu pla, obtenint bons resultats. En aquest temps, Lenin va copsar la dificultat d'engegar un procés revolucionari en un país que era capital d'un immens imperi en el qual malvivien múltiples realitats nacionals molt diferents. De mica en mica, va anar desenvolupant el concepte marxista del socialisme com el procés revolucionari que cada nació havia de portar a terme de manera diferenciada fins a assolir el comunisme internacional. Fruit d'aquestes reflexions va escriure "El Dret de les Nacions a l'Autodeterminació". L'intel·ligent enfocament de Lenin sobre la qüestió nacional i el seu respecte al dret de secessió dels pobles va fer possible l'ascens del bolxevisme en tots els territoris de l'Imperi Rus.

4- L'Imperialisme, fase superior del capitalisme


El 1914 va esclatar la Guerra Mundial i Lenin va considerar que era el moment de cridar la revolució obrera a tota Europa per acabar amb el conflicte bèl·lic. Lenin també es va adonar que el capitalisme ja no era exactament com l'havia descrit Marx feia més de mig segle. Havia evolucionat, havia adquirit una dimensió internacional que superava els límits dels Estats nacionals. Va escriure les seves idees en un assaig titulat "L'Imperialisme, fase superior del capitalisme". En aquesta evolució, uns països portaven la davantera, aquells que estaven més industrialitzats. Però a diferència del que Marx havia predit, la revolució socialista si era possible en països que estaven parcialment industrialitzats, a través d'una triple aliança estratègica: de la classe obrera urbana, la pagesia rural i de la intel·lectualitat progressista.

5- Les Tesis d'abril


El febrer de l'any 1917 els bolxevics van recolzar la insurrecció popular contra el govern tsarista però no van entrar a formar part del Govern Provisional de Kerensky conformat per la socialdemocràcia més moderada. Lenin es trobava a Suïssa, exiliat, fugint de la repressió tsarista. En una fase inicial, el nou govern va haver de compartir part del seu poder amb els soviets revolucionaris, fonamentalment el de Petrograd, que havien fet possible la caiguda de la Duma. La classe obrera havia dipositat en el nou govern les seves esperances que Rússia abandonaria la guerra. Però no va ser així i el govern de Kerensky va fer una crida xovinista a prosseguir en el conflicte per a "salvar la pàtria". Mentrestant, Lenin va aconseguir tornar a Rússia a través d'Alemanya, que, després d'àrdues negociacions, li va permetre travessar el país en un tren segellat, sense mantenir cap contacte amb ningú durant tot el viatge. Lenin va ser rebut a Petrograd el 3 d'abril de 1917 per una immensa multitud obrera que l'esperava després de 17 anys d'exili. Ben aviat, va presentar les Tesis d'abril, en les quals feia una crida a no reconèixer el Govern Provisional social-xovinista amb la consigna "tot el poder als soviets". Les tesis serien publicades al periòdic revolucionari Pravda el 7 d'abril amb el títol "Les tasques del proletariat en la present revolució".

6- L'Estat i la Revolució


El Govern Provisional reaccionà aviat ordenant la detenció de Lenin i els líders bolxevics. Aquests van decidir passar a la clandestinitat i es van refugiar uns mesos en una zona rural per passar després a Finlàndia, on van ser protegits pels socialistes. En aquest període Lenin va escriure "L'Estat i la Revolució", assaig en el qual exposà l'estratègia mitjançant la qual la classe treballadora havia de conquerir el poder de l'Estat i transformar-lo d'un Estat capitalista en un Estat socialista per assentar les bases de la seva extinció. Lenin era molt conscient que la força del capital mai acceptaria el control democràtic popular i que seria capaç de les pitjors abominacions per a salvaguardar els seus privilegis. Per això, el socialisme no podia ser altra cosa que el llarg procés mitjançant el qual la classe treballadora substituiria les institucions de l'Estat nacional burgès per les institucions d'un nou Estat nacional proletari. La democràcia burgesa era una dictadura de la burgesia, la democràcia de la classe treballadora havia de ser forçosament una dictadura de la majoria contra la minoria propietària. Volia dir posar l'Estat al servei de la majoria, treballant activament per a desposseir la minoria propietària del seu poder econòmic, que era la font del seu poder polític i militar.

7- L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme


El mes d'octubre de 1917, el retorn de Lenin a Petrograd aportà als soviets obrers un nou ànim en la seva lluita contra el Govern Provisional. Durant la matinada del 25 d'octubre, els bolxevics portaren a terme l'assalt definitiu al Palau d'Hivern, darrer símbol del poder burgès que encara restava en funcionament. L'endemà, en la reunió del Segon Congrés Pan Rus dels Soviets, fou proclamada la presa de poder dels soviets i signaren el Decret de la Pau i el Decret de la Terra. Lenin fou escollit president del nou govern i els bolxevics començaren a desenvolupar el seu programa revolucionari socialista. En l'àmbit teòric, Lenin dedicaria aquests anys a defensar la construcció de la nova societat i a combatre ideològicament les crítiques dels sectors antirevolucionaris de l'esquerra russa i europea. El més important dels seus assajos durant aquest període és "L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme".

Elogi de Lenin


Demonitzat i criticat per tots aquells que encara avui el veuen com una amenaça als seus privilegis, Lenin continua sent el líder revolucionari més important de tota la història. La ciència de la política i les transformacions socials moderna es fonamenta en bona mesura en les seves obres teòriques. El poder de les seves conviccions personals i la seva absoluta coherència i entrega només poden ser comparades a la de líders revolucionaris com el Che. La història del segle XX no pot ser explicada sense Lenin. El nostre món actual no pot ser comprès sense molts dels conceptes teòrics que Lenin va aportar. No hi ha hagut cap revolució triomfant a la història que no hagi seguit la guia de Lenin. Els seus principis i valors segueixen vigents per a la classe treballadora de tot el món.

PA

Etiquetes de comentaris: , ,



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*