Davant l'anunci de canvi de seu social de les principals entitats financeres catalanes pel risc d'una possible independència, algunes organitzacions populars van emprendre una campanya de retirada d'efectiu. A la seva manera, aquesta era una de tantes campanyes que pretenien fer del consum responsable una forma d'activisme per a pressionar a les grans corporacions. Com tota la resta, aquesta tampoc va ser efectiva. Es pot fer activisme a través del consum?
Com a resposta als abusos corporatius han sorgit en els darrers temps diverses associacions de persones consumidores. A poc a poc, la defensa d'un consum responsable s'ha fet un lloc en tots els programes activistes alternatius. S'ha estès la idea que una forma de consum crític i conscient podia servir com a estratègia de lluita contra els abusos de les grans corporacions. Si bé la idea d'una major consciència en el consum és innegablement positiva, aquests plantejaments presenten alguns punts febles molt importants.
La debilitat fonamental de l'activisme a través del consum és que obvia el fet que, per a la immensa majoria de la població mundial, la llibertat d'elecció en el consum és gairebé nul·la o inexistent. La gent compra el que pot, no el que vol. La capacitat adquisitiva de la majoria assalariada és realment minsa davant l'elevat preu dels productes de primera necessitat i els serveis fonamentals com l'habitatge, els subministres elèctrics i l'accés a les telecomunicacions. El marge de maniobra de les famílies és ínfim. Hi ha algú que segueix aferrat al miratge de la classe mitjana?
D'altra banda, aquests plantejaments magnifiquen la possibilitat d'un consum alternatiu al consum de productes corporatius. Les corporacions controlen completament la producció i la distribució de mercaderies a escala global, el que escapa a les seves xarxes és una anomalia. L'alternativa a un producte corporatiu acaba sent sempre un altre producte corporatiu. Sovint es magnifica també la capacitat d'influència del client final sobre les corporacions que en la majoria de casos tenen per clients principals a altres corporacions.
En el cas del boicot a les entitats financeres, les contradiccions dels promotors van assolir nivells d'absurditat superiors. L'alternativa als bancs que es pretenien boicotejar eren entitats bancàries amb posicionaments polítics idèntics, però això era secundari perquè la crida al boicot no convidava ni tan sols a retirar els fons en dipòsit, si no a realitzar reintegres menors d'efectiu. Per arrodonir-ho, la campanya s'engegà durant la segona meitat del mes, quan les economies familiars travessen més dificultats, demostrant una gran insensibilitat i una nul·la visió estratègica. Per si això no fos poc, resulta que com a país seguiríem sent clients d'aquestes entitats encara que retiréssim els fons la ciutadania al complet, perquè les nostres institucions hi estan completament endeutades.
Una lluita contra els efectes del capitalisme, no contra les causes
Però totes aquestes febleses de l'activisme a través del consum són inherents als seus principis fonamentals, ja que aquesta forma d'activisme no es planteja gairebé mai com una forma d'activisme contra el sistema de producció capitalista, sinó contra el sistema de producció industrial que és percebut com una amenaça. La defensa del consum responsable es fa més habitualment en nom del medi ambient o de la salut que no pas en nom dels drets laborals. S'ataquen, per tant, els efectes, no les causes, del sistema capitalista.
Des del punt de vista ideològic aquests plantejaments són especialment reaccionaris perquè tendeixen a propugnar un retorn generalitzat a mètodes de producció artesanals i manufacturers, romànticament idealitzats, en lloc d'una planificació científica de la producció industrial a través de mecanismes democràtics.
En darrera instància, les diferents variants d'activisme a través del consum es revelen com quimeres quixotesques completament ineficients, perquè cerquen corregir els excessos del sistema en la darrera fase del cicle productiu, el consum del producte pel client final, quan la veritable apropiació s'ha produït al principi, a través de la plusvàlua i el robatori del treball assalariat, o a través de l'apropiació il·legítima dels recursos naturals que conformen la riquesa col·lectiva de les nacions.
PA
Etiquetes de comentaris: Nacional
