realitat

I l'empresariat català, està per la democràcia?

L'ampli moviment en defensa del dret a decidir i de la sobirania de Catalunya ha dedicat molts esforços en sumar a totes les organitzacions socials de les classes populars a la reivindicació unitària d'un referèndum. Les organitzacions de la classe treballadora, com els sindicats nacionals i de classe, han respost majoritàriament a favor del dret a decidir i han estat de les primeres a sortir al carrer en contra de la repressió del govern reaccionari.

Fins ara, el pes del moviment sobiranista ha recaigut sobre la classe treballadora i les classes populars, que no només l'han impulsat directament sinó que també ha hagut de patir els efectes indirectes d'un full de ruta que no ha permès enfrontar les polítiques socials que el país necessita amb urgència.

No ha arribat ja el moment que sigui la burgesia catalana la que s'impliqui en la defensa de la sobirania, la democràcia i les institucions catalanes, més enllà de boiroses declaracions d'intencions completament estèrils? Per què no s'ha apel·lat fins ara a l'empresariat català a posicionar-se en favor del Procés, amb la mateixa virulència i passió amb què s'ha apel·lat a tants sectors de les classes populars metropolitanes? Per què ningú no s'ha dirigit des de l'independentisme a Foment de Treball per a exigir-li el mateix grau de compromís que s'ha exigit als sindicats i les organitzacions obreres i populars, amb advertències del tipus "Roma no paga a traïdors"?

La classe treballadora de Catalunya, fins i tot aquella que no dóna suport a la independència, ja ha demostrat sobradament el seu compromís amb el dret a decidir, amb els principis democràtics i amb les institucions catalanes. Van ser persones afiliades de les CCOO qui va aturar la Via Laietana durant les primeres detencions a Barcelona el passat 20 de setembre. Van ser militants comunistes els primers a sortir a Sabadell contra la repressió el mateix dia. Desenes de comunistes van estar braç a braç amb la militància de la CUP, defensant la seva seu nacional. Milers de persones treballadores no independentistes han estat a primera línia de lluita en la defensa del dret a votar, impulsant el referèndum.

I, mentrestant, què ha fet per Catalunya la conspícua burgesia catalana? On ha estat l'empresariat tot aquest temps que el poble català ha estat patint i lluitant? No és hora ja que algú els interpel·li? PIMEC i CECOT ja s'han mullat en un acte que els dignifica, però i Foment del Treball? No són demòcrates? O ho són només després d'assegurar-se els beneficis?

En aquest sentit, és responsable i adequada la decisió de la Taula per la Democràcia de convocar una aturada de país per al pròxim 3 d'octubre, en protesta per la repressió injustificable d'aquest 1 d'octubre recent. Una aturada de país que no és una vaga, perquè no és un acte unilateral de les organitzacions sindicals, sinó que apel·la al conjunt de tota la societat i a la implicació de tothom, també de l'empresariat i les altes direccions institucionals.

No es pot demanar que sigui la classe treballadora catalana la qui sostingui tot el pes del moviment sobiranista. No es pot demanar als milers de persones treballadores, víctimes de la precarietat i la pobresa, que facin un esforç més en defensa de les llibertats i la democràcia, mentre l'empresariat del país segueix sense implicar-se en la defensa d'unes institucions que també són les seves. O no ho són realment?

La classe treballadora de Catalunya ja hem parlat. Ara és el moment que es posicioni la burgesia, si no ho ha fet ja amb el seu silenci.

PA

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*