Després de viure en primera persona els efectes de l'huracà Irma a Cuba, país en què passàvem les nostres vacances fins al passat 13 de setembre, volem compartir quina va ser la nostra percepció de la reacció de la societat cubana davant d'aquest desastre natural. Ens veiem en l'obligació de compartir la nostra experiència, especialment després de llegir a la premsa espanyola algunes informacions que no tenen res a veure amb el que hem vist amb els nostres propis ulls.
Així, per exemple, el diari La Vanguardia publicava el passat 12 de setembre l'article titulat "Així estan vivint els turistes espanyols a Cuba el pas de l'huracà Irma", segons el qual alguns turistes a l'Havana —als quals es va donar una credibilitat absoluta— afirmaven que no trobaven res per menjar després del pas del cicló.
Rotundament, pensem que aquesta afirmació no s'ajusta a la veritat o que, com a mínim, ha de ser objecte de molts matisos, tal com exposem a continuació.
En primer lloc, els mitjans de comunicació cubans —nosaltres vam seguir la ràdio des del mòbil, per a la qual cosa no calia ni tan sols una connexió a Internet— van recomanar reiteradament a la població que, durant els dies previs a l'huracà, es dotessin d'aliments, pastilles d'hipoclorit de sodi per potabilitzar l'aigua (que totes les farmàcies van posar a disposició) o que traguéssim diners dels caixers, per si la llum i l'estesa elèctrica es veien afectats pel cicló. De fet, la societat cubana, molt més habituada que la nostra a conviure amb els huracans, sap perfectament com s'ha de preparar davant d'un fenomen natural d'aquestes característiques.
En segon lloc, també es va informar minuciosament la ciutadania minut a minut sobre la trajectòria i els efectes previstos de l'huracà a cada part de l'illa, que es va acarnissar especialment amb la part oriental i central i, en menor mesura, amb la capital, situada al nord-oest.
Nosaltres mateixos ens trobàvem a la part oriental de l'illa, a la ciutat de Camagüey, dos dies abans del pas de l'huracà per aquesta zona i, alertats per la ràdio i la televisió, vam decidir accelerar el nostre retorn a l'Havana. Moltes altres persones (residents i turistes) van ser evacuades per les autoritats cubanes per protegir per sobre de tot la vida humana. No en va, el protocol cubà per a l'evacuació davant de desastres naturals presta especial atenció a la població més vulnerable: embarassades, persones grans i menors d'edat reben un tractament especial per part de les autoritats per refugiar-los en cas d'alarma. Així, a mesura que passaven les hores, les autoritats van anar elevant el nivell d'alerta per províncies i tancant el trànsit.
L'huracà, doncs, va arribar amb preavís. A l'Havana van arribar vents de tempestat tropical de fins a 100 km/h i fortes pluges que van provocar inundacions a les zones de les costes, que van arribar al seu punt àlgid el dissabte, 9 de setembre, a la nit.
Al barri de l'Havana Vella, on estàvem allotjats, la llum va marxar al voltant de les 8 del vespre i no va tornar fins 30 hores després, tot i que ens consta que en altres parts de la ciutat va trigar més a recuperar-se l'estesa elèctrica i el subministrament d'aigua per culpa de les inundacions.
El dia de després, els carrers de la capital van despertar amb pràcticament tots els comerços i restaurants tancats atès que la fase d'alerta continuava activada, amb l'excepció dels principals hotels, que disposaven de potents grups electrògens per autoabastir-se de corrent elèctric.
Certament, aquell dia fou difícil, com a turistes, trobar algun lloc on dinar, tot i que no impossible perquè, tal com hem comentat, els restaurants dels hotels continuaven oberts.
Sigui com sigui, un dia sembla un període més que raonable per passar alguna "estretesa" quan s'acaben de patir els efectes d'un huracà de grans dimensions.
Alguns cubans i cubanes ens explicaven que, com que no hi havia llum, es dedicaven a cuinar tot el que havien acumulat al congelador perquè no es fes malbé, en molts casos grans quantitats d'un mateix aliment. Per això, alguns feien broma pel fet de no haver tingut una alimentació massa variada: havien menjat pollastre per dinar, pollastre per sopar... Això sí, la gran majoria no havia hagut de saltar-se cap dels tres àpats diaris.
Sí que van tenir més dificultats per comprar productes peribles o conserves per l'escassetat a les prestatgeries dels supermercats i per l'elevat preu. En aquest punt, cal aclarir que les dificultats de la societat cubana per accedir a aquest tipus de productes no té res a veure amb l'huracà, si bé aquest les ha pogut incrementar en impedir l'entrada de queviures a l'illa durant alguns dies.
Però amb independència de l'opinió que cadascú tingui sobre el sistema polític cubà, és un fet objectiu que el país pateix un bloqueig econòmic i comercial per part dels Estats Units, que es remunta a fa més de 50 anys i no només afecta les empreses estatunidenques sinó també les empreses internacionals que tinguin relacions comercials amb els EUA. De fet, el mateix president estatunidenc va anunciar la setmana passada que prolongava el bloqueig a Cuba almenys durant un any més.
Durant la nostra estada a l'illa, vam poder comprovar que, en arribar un carregament per via marítima, les prestatgeries dels supermercats apareixien repletes de muntanyes d'unitats d'un mateix producte, diferent en funció del dia i a un preu elevat pel sobrecost que paga l'illa en assumir la multa que imposen els EUA als països que comercien amb ella (Llei estatunidenca Helms-Burton, 1996).
D'altra banda, el bloqueig també és un dels principals factors que estan ofegant les finances cubanes i que ha devaluat enormement la seva moneda, els pesos nacionals (CUP (un euro equival a aproximadament 30 CUP). Per competir en el mercat internacional de divises, Cuba també té una segona moneda, els pesos convertibles (o CUC), que sí que són equiparables al dòlar o a l'euro, però als quals no té accés la majoria de la població, a excepció dels que treballen per a un sector turístic a l'alça. Per això, estan augmentant les desigualtats socials entre els que cobren el seu salari en la dèbil moneda nacional i els que accedeixen als pesos convertibles, un fet davant el qual el govern cubà tampoc no arriba a donar solucions fins al moment.
Sigui com sigui, i malgrat totes les dificultats socioeconòmiques del país, els cubans se les campen (o com ells diuen, "resolen") amb o sense huracà. També fan mostres enormes de solidaritat mútua i es presten aliments o productes bàsics, o obren les portes de les cases més segures a les veïnes i veïns amb habitatges més precaris durant el pas de l'huracà.
Els turistes també vam veure com la població sortia als carrers després de l'huracà per separar els arbres i fanals caiguts pels forts vents, col·laborant amb les autoritats i els cossos d'emergència. Així, vam anar assistint progressivament a la recuperació gradual de la ciutat, mentre esperàvem desitjosos el nostre vol de tornada que, en aquest cas, es va endarrerir dos dies.
Cal dir de pas que la resposta de les línies aèries va distar molt d'estar a l'altura de les circumstàncies. El primer dilluns després de l'huracà, l'11 de setembre, centenars de turistes s'apilaven davant la seu de les companyies aèries a l'Havana, arribant a fer cues que, en el nostre cas, van superar les 6 hores. El resultat: ser citats l'endemà i invertir-hi 4 hores més per acabar aconseguint una tornada amb dues escales de 20 hores de durada fins a arribar a Barcelona i sense saber encara si ens cobriran els costos de l'allotjament i les dietes que va suposar el nostre temps addicional a l'illa, per a la qual cosa hem de fer ara una reclamació. Cal afegir també que vam contactar amb l'Ambaixada Espanyola telefònicament i ni tan sols ens van facilitar el telèfon ni l'adreça de la nostra línia aèria a la capital, unes dades que vam haver de buscar per Internet quan vam aconseguir tenir connexió. Sense dubte, en el nostre cas, aquesta fou la part més decebedora del viatge.
Malgrat tot, ens queda un bonic record de Cuba i de la seva gent, que hem intentat valorar amb uns ulls no massa eurocèntrics o occidentals, sent comprensius amb un país que acaba de patir el flagell d'un huracà de força 5 i que, amb totes les seves dificultats, ha d'intentar estar a l'altura i posar la salvaguarda de la vida humana per sobre de tot.
Irene Peiró, Quim Cornelles, Elisa Vilches i Alberto Lumbreras
Etiquetes de comentaris: Internacional
