Els resultats de les eleccions a Alemanya han tornat a defraudar milions de persones que esperaven que aquests comicis poguessin ser un punt d'inflexió davant la deriva política, econòmica i social que pateix el continent europeu i obrissin la porta a una Europa més justa, més social, més solidària. La CDU de Merkel, així com la socialdemocràcia de l'SPD han perdut vots en favor d'altres opcions, com FDP, Verds i Alternativa per a Alemanya, seguint la tendència de les últimes eleccions en els països europeus. L'Estat del Benestar va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín, el capital ja no necessita competir amb un altre sistema més igualitari, més democràtic, més solidari, més avançat socialment. L'atur estructural a Alemanya del 5 al 6% no es justifica. 2.518.000 de persones sense feina davant de més de 44 milions de població ocupada. L'SPD paga la seva col·laboració amb el govern de la Sra. Merkel.
Die Linke no acaba d'atraure el gruix de l'electorat alemany de progrés, tot i la satisfacció dels seus dirigents per la pujada de la formació. No ha estat suficient alertar de l'ascens de l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya durant la campanya electoral.
Europa està pendent de la formació d'un govern de coalició entre la CDU, CSU, FDP i els Verds. D'aquest govern només s'esperen més reformes neoliberals i una intensificació de la privatització de la riquesa social, mitjançant retallades, més precarietat en el treball i en la vida social. El Govern de Macron, acaba de fer front a una vaga general a França contra les polítiques laborals més reaccionàries de les Últimes dècades, que també haurà d'enfrontar Merkel pròximament.
Amb la possible entrada dels Verds en un govern de coalició negre, groc i verd (anomenat per això com "Jamaicà"), l'agressiva política exterior alemanya contra Rússia s'intensificarà en el marc de la Unió Europea. D'això, l'actual secretari del Partit Verd ja n'ha proporcionat molts exemples durant la crisi de l'euro i la guerra d'Ucraïna. La intolerància amb les relacions amb Cuba també es va manifestar en el seu moment així com el seu suport entusiasta al bombardeig de Líbia i posteriorment amb Síria.
El suposat canvi d'imatge de l'FDP no ha estat més que la introducció d'un nou color al logotip del partit i un màrqueting de fantasia per al seu lider Christian Lindner, que ha estat efectiu i ha portat de tornada a un partit expulsat del Bundestag tot just ara quatre anys, quan no va assolir el 5% a causa de la seva política neoliberal i antisocial.
A les eleccions regionals de l'any passat, Alternativa per a Alemanya -que va entrar en 13 dels 16 parlaments regionals - ja va anticipar l'ascens electoral que ha obtingut. En el context d'una Europa en decadència, el seu discurs xenòfob, i radical nacional ha calat entre milions d'alemanys. El seu líder Alexander Gauland i Alice Weidel comparteixen la capçalera de llista d'AFE. Gauland va militar fins a 2013 a la CDU, però ho va deixar per fundar un partit euroescèptic. Contrària als rescats a la UE, va assumir aviat el discurs xenòfob davant la crisi migratòria. Amb un programa electoral centrat en la lluita contra la immigració, l'AFE proposa posar fi a la "immigració massiva desordenada", promoure la natalitat per "el manteniment del poble alemany" i que Alemanya surti de l'eurozona. L'entrada del partit xenòfob al Bundestag, amb 94 diputats, per primera vegada des de 1965, és preocupant. Al Parlament Europeu un 17%, 130 dels 751 escons de la cambra estan ocupats per representants d'opcions obertament xenòfobes. Europa no aconsegueix frenar l'auge del pensament xenòfob, contrari a la immigració i ultranacionalista.
D'altra banda, Frauke Petry copresidenta de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AFD) i un dels seus rostres més mediàtics, va anunciar dilluns per sorpresa que no s'unirà al grup parlamentari del seu partit al Bundestag (cambra baixa). El que podria indicar que el bloc xenòfob no seria un bloc compacte, encara que la disciplina de vot al Bundestag no patirà cap divisió.
En definitiva, més del mateix. Abans, CDU i SPD, que ara es desmarca després de la seva anunciada derrota, ara CDU, CSU, FDP i els Verds. De què ha servit a l'SPD la seva aliança amb la CDU?
Comunistes de Catalunya entén que no hem d'esperar res d'aquesta Europa, cada vegada més escorada a la dreta, amb polítiques més antisocials, sotmesa a les grans fortunes, als grups financers i militaristes que imposen directrius per a perpetuar l'hegemonia del capital enfront de les necessitats de la humanitat.
Cal continuar la lluita per la democratització de les institucions, per imposar un discurs que destaqui els valors de la llibertat, igualtat i fraternitat, valors que comparteixen totes les persones que es diuen d'esquerra.
Cefe Alonso
Etiquetes de comentaris: Internacional
