Des del refugi d'un sofà que sembla confortable i la sensació de control que proporciona el comandament a distància, ens hem acostumat a la mentida. La mentida del progrés tecnològic que ens allibera, de les institucions democràtiques que ens representen, dels drets que el sistema ens garanteix, de la llibertat que gaudim com a ciutadania. A través de la mentida ens governen, ens exploten, ens roben. Tanmateix, la veritat sempre acaba per colpejar-nos la cara. És una veritat terrible i desagradable: la cruel realitat que la nostra societat és governada pel capital. I per al capital, no hi ha nacions, no hi ha persones, no hi ha drets, no hi ha democràcia, no hi ha cap altra sobirania que la riquesa comptable. El capital és un dictador sanguinari, sense escrúpols ni humanitat, un psicòpata criminal que té per rostre un logotip simpàtic, per cervell una junta d'accionistes i per estómac un forat negre insaciable. El capital no entén de drets ni de lleis, només de pèrdues i de beneficis, de freds balanços i grisos fulls de càlcul. El capital no coneix més nacions que Barclays, Morgan Stanley i Goldman Sachs, ni reconeix cap altra institució que l'FMI, l'OTAN i el Banc Mundial.
Per al capital la nostra llibertat es redueix a l'elecció entre Pepsi i Coca-Cola, entre Burguer o McDonalds, entre Windows o Mac. Per al capital, els parlaments són xerraments, els governs són majordoms de luxe, la ciutadania som mà d'obra esclava i clientela molesta. Per al capital, el debat polític és un espectacle minoritari de tertúlies nocturnes, en el qual un grup d'esforçats excèntrics intel·lectuals perden el temps discutint amb llepaculs i cortesans. El capital crea i esmicola estats regularment, ignora sempre la voluntat majoritària, esclafa els pobles, sotmet les nacions, depreda els recursos, extermina. El capital és enemic de la vida i de la humanitat.
No podem emancipar-nos del patriarcat dins la tirania del capital. No hi pot haver emancipació cultural dins del pensament únic del capital. No hi pot haver salvació del medi natural dins el mode de producció depredador del capital. No hi pot haver emancipació nacional i conquesta de sobiranies sota el control del capital. No hi pot haver emancipació social mentre continuï l'explotació del capital. És aquesta una realitat amb la qual topem una vegada i una altra.
Al final, de cada lluita sempre hi trobarem al capital, plantat com un mur, protegint els seus privilegis. Darrere de tota la seva façana de llum i de color, darrere la seva màscara de democràcia, darrere de la seva mentida simpàtica de progrés tecnològic, hi trobarem la realitat d'una tirania explotadora, d'una freda dictadura, burocràtica, criminal i deshumanitzada.
Només hi ha una via per a totes les emancipacions, només un camí, el socialisme, per a conquerir la llibertat de tots els individus i de totes les nacions.
PA
Etiquetes de comentaris: Nacional
