La corrupció és considerada la pitjor xacra de la nostra societat. Però, què és la corrupció? 1- Que és la corrupció?
La corrupció és l'acció o l'efecte de corrompre, és a dir, d'alterar (una substància) tornant-la putrescent, insana i, per extensió, desviar (una persona) de la rectitud, del deure, o induir-la a obrar il·legalment.
Popularment, entenem per corrupció tot el que es deriva de l'abús de poder per al benefici propi. Generalment, utilitzem el terme per a referir-nos als abusos d'aquells representants polítics que utilitzen els seus càrrecs institucionals per a lucrar-se personalment o col·lectivament.
2- La corrupció és un delicte?
Des d'un punt de vista legal, a l'Estat Espanyol, segons l'article 10 de la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (modificada en "matèria de corrupció" per la LO 1/2015, de 30 de març): "Són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei". Així, estrictament, no existeix el delicte de corrupció, existeixen diferents fets delictius que els mitjans tendeixen a simplificar en una única categoria; prevaricació, infidelitat en la custòdia de documents, violació de secrets, suborn, tràfic d'influències, malversació, abusos en l'exercici de funcions, omissió del deure de perseguir delictes, finançament il·legal dels partits polítics, alteració de preus en concursos i subhastes públiques,...
3- A Espanya, tots els polítics són corruptes?
Espanya és l'Estat més corrupte d'Europa, segons l'opinió de la mateixa ciutadania recollida en multitud d'enquestes. És un dels estats més citats per casos de corrupció a les notícies de les cadenes de televisió del món. És un dels estats més corruptes en els rànquings internacionals.
Segons un estudi del Cercle Català de Negocis de finals de 2014, la corrupció es repartia per partits de manera molt desigual, essent el PP i el PSOE els partits que concentren el nombre més gran de procediments, 226 i 212 respectivament, seguits a distància per CiU amb 25 casos. La imatge que es desprèn de les dades de la corrupció per partits és que aquesta afecta tots els partits de manera proporcional a la representació institucional que ostenten. Això podria portar-nos a concloure erròniament que la corrupció va associada amb el poder i no té res a veure amb els partits polítics o la inclinació ideològica que tinguin.
4- És diferent la corrupció individual de la corrupció organitzada?
No obstant això, una mirada més profunda sobre la qüestió ens permet discernir una diferent responsabilitat dels partits polítics, especialment, quan la corrupció és utilitzada per al seu finançament irregular. És necessari, doncs, distingir la corrupció individual de la corrupció col·lectiva i organitzada.
Els diferents casos de corrupció que han estat revelats en els recents temps han posat al descobert l'existència de veritables trames entre importants sectors empresarials i alguns partits, exactament: PP, PSOE i CIU. Aquests casos van molt més enllà de simples situacions puntuals atribuïbles a la manca d'ètica d'unes persones particulars. Revelen la pervivència de tot un sistema de clientelisme i favors profundament instaurat en les institucions i la societat.
5- Hi ha pobles més corruptes que altres?
Des d'un punt de vista territorial, la corrupció s'estén de manera força desigual. La comunitat autònoma amb més casos de corrupció és Andalusia, però també cal tenir en consideració que és la més extensa, la més poblada i la més perceptora d'ajudes de la Unió Europea. Seguidament, Galícia, el País Valencià, Madrid i Catalunya, acumulen un nombre força semblant de casos de corrupció.
La idea d'un oasi català a Espanya en matèria de corrupció és una il·lusió que el temps s'ha encarregat d'esmicolar. La corrupció a Catalunya semblava anecdòtica quan només teníem sospites del cas Banca Catalana i coneixement dels casos Adigsa o Prenafeta. Més tard, la societat catalana va ser colpida amb l'ombra del 3%. Però no va ser fins al descobriment dels casos Palau, Millet, ITV i Innova que vam començar a adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. De la indignació es va passar a l'estupefacció quan el mateix expresident Jordi Pujol va confessar públicament que la seva família també arrossegava alguns afers tèrbols.
6- I que passa amb els corruptors?
Encara que es parla molt de corrupció, es parla massa poc dels grans beneficiats de la corrupció, per damunt dels mateixos corruptes: els corruptors. Els corruptors són els poders econòmics que ofereixen beneficis il·legals als polítics corruptes a canvi d'aconseguir contractes sucosos de l'administració pública o, simplement, allò que eufemísticament anomenen "un ambient favorable per als seus negocis".
Els corruptors són principalment empreses, encara que també particulars i grups de pressió, que treballen activament i de forma coordinada per a aconseguir els seus fins. Els corruptors són coneguts i assenyalats, cada cop que un cas de corrupció és descobert i sotmès al sistema judicial, tanmateix, gairebé sempre aconsegueixen eludir qualsevol tipus de condemna gràcies a la ràpida prescripció dels delictes econòmics, tal com hem pogut comprovar en la recent sentència del Cas Palau, on els dos directius de Ferrovial han estat absolts malgrat haver-se demostrat el seu "acord criminal".
Ben sovint, els corruptors actuen davant de tothom, a plena llum. Fins a cert punt, la tasca dels corruptors està regulada i tolerada en tots els països capitalistes. Sovint prenen la forma de grups de pressió o lobbies d'interessos corporatius, però també habiten en la nostra vida quotidiana en múltiples àmbits en els quals no reparem, en la forma d'intermediaris financers i comercials molt agressius o de vulgars visitadors mèdics de les empreses farmacèutiques.
7- No és corrupte el capitalisme?
Els polítics corruptes van i venen però les empreses corruptores romanen. Combatre la corrupció només és possible perseguint l'origen del seu mal, però això suposa qüestionar l'essència mateixa del sistema capitalista: les empreses privades. Això implica confrontar amb el fonament del capitalisme i qüestionar d'arrel la legitimitat de la propietat privada dels mitjans de producció. La corrupció no és un mal de les societats capitalistes, és el capitalisme el que és corrupte per naturalesa.
Tot un sistema basat en el lucre individual, en la privació de la riquesa a la comunitat, tot un ordre polític construït sobre el narcisisme de l'individualisme, sobre la mesquinesa de la competència i sobre l'avarícia de l'acumulació, no és corrupte? Tot un sistema social fonamentat en l'explotació aliena per al benefici privat, que té de virtuós? Tot un sistema basat en el consumisme inconscient, la fabricació de productes innecessaris i la individuació compulsiva: és aquest el problema de la nostra societat.
PA
Etiquetes de comentaris: Nacional
