realitat

Una mirada a la nova extrema dreta (I)

La irrupció a l'escena política europea des de la dècada dels vuitanta d'organitzacions polítiques que tenen en comú un discurs contra la immigració i contra les elits i els partits polítics tradicionals, ha generat una vasta literatura acadèmica amb la intenció de comprendre quines són les seves bases ideològiques i programàtiques. Autors com Hans-Greog Betz, Pierre André Taguieff, Roger Griffin, Cass Mudde o Pippa Norris, entre molts altres, han investigat i plasmat en diferents llibres i articles aquest fenomen, denominat pel mateix Taguieff l'"onada populista", amb l'objectiu d'observar quins són els trets que tenen en comú aquestes formacions per tal que puguin ser classificades en una mateixa família de partits.

Aquestes organitzacions sorgeixen afavorides per les contradiccions pròpies del sistema econòmic i social, com a resposta política a les crisis sistèmiques i d'identitat de les societats multiculturals, conformant una nova família de partits denominada "nova extrema dreta" , per distingir-la de l'extrema dreta tradicional, amb la que encara comparteix algunes característiques de les seves arrels i principis, però que ha canviat part del seu discurs.

La necessitat d'establir diferències entre la nova extrema dreta, també denominada per "dreta populista radical, o neopopulisme, i l'extrema dreta tradicional, es fa palesa donat que l'extrema dreta tradicional és una versió modernitzada del feixisme i del nazisme clàssics, que ha perdut força en favor de les noves formacions que, entre altres qüestions, s'allunyen dels totalitarismes per apropar-se a postures més democràtiques. En aquest sentit, hi ha un ampli acord en l'acadèmia en què les noves formacions de l'extrema dreta difereixen de les tradicionals en el fet que no busquen la fi de les institucions i les llibertats democràtiques, encara que sí que comparteixen una visió autoritària de l'ordre social.

Per altra banda l'antisemitisme, que formava l'element principal del nazisme i també era molt rellevant en les organitzacions feixistes, queda difuminat en els nous partits de l'extrema dreta europea, que centren el seu discurs en un sentiment d'odi cap a la immigració, especialment cap aquella procedent dels països de tradició musulmana. L'islamisme és vist com una cultura endarrerida i una amenaça contra els valors i la cultura tradicionals d'occident, per tant, podem establir que el nativisme és considerat com a part important del nucli ideològic d'aquesta nova dreta populista radical.

Existeixen diferents teories, a les que farem referència més endavant, que expliquen les condicions que s'han de donar pel sorgiment d'organitzacions antiestablishment però, principalment, la desafecció dels ciutadans davant el sistema polític és la més plausible. Aquesta desafecció, expressada particularment en l'abstencionisme, es produeix al costat d'un sentiment creixent contra les elits, que són percebudes com a incapaces i corruptes i, per tant, enteses com a il·legítimes. Això és aprofitat pels líders de l'extrema dreta que mitjançant un discurs buit en contingut però molt efectiu, aconsegueixen estendre'l i fer-lo arribar als sectors més vulnerables de la societat, qui a la vegada el fan propi i el distribueixen. D'aquesta manera el paper del líder prenc un rol cabdal en les organitzacions d'extrema dreta.

Així doncs, com hem pogut comprovar en aquesta petita introducció, populisme i nativisme suposen dos pilars fonamentals del discurs dels partits que configuren la nova extrema dreta, cosa que queda ben palesa tant als seus programes electorals com en les declaracions i intervencions dels seus líders.

Serveixi aquest article com a introducció d'una sèrie d'escrits que anirem publicant durant les setmanes vinents, en els que intentarem analitzar quines són les causes del sorgiment i de l'ascens de partits d'extrema dreta i explicar els conceptes ideològics nuclears d'aquestes formacions que, com hem vist, són el nativisme i el populisme, més concretament el populisme identitari. També parlarem del paper dels líders i donarem una ullada als principals partits de la nova extrema dreta a Europa i la seva evolució. L'últim article pretén recollir, a manera de conclusió, els principals aspectes relatats i donar una ullada al cas català i espanyol.

LB


Etiquetes de comentaris: ,



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*