realitat

Es pot desenvolupar qualitat educativa sense el pressupost necessari?

El curs passat es va caracteritzar per la instrumentalització política i l'ús partidista del món educatiu que van alterar de manera greu la vida de molts centres, molt professorat i moltes noies i nois. Amb l'excusa de l'adoctrinament es va introduir un fals debat en els centres i molt professorat va començar a treballar amb por. Cal denunciar-ho i seguir treballant pel model d'escola pública catalana. Com hem llegit en moltes pancartes: "A l'escola s'ensenya a pensar, no a què pensar".

Però això no impedeix que denunciem que ara que comença un nou curs, els reptes en el món educatiu segueixen. I vénen de molt lluny. Els objectius globals, els podríem resumir en una frase: Cal revertir les polítiques educatives actuals per aconseguir una escola pública, gratuïta, de qualitat. Una escola realment inclusiva que no converteixi les diferències en desigualtats. Perquè quan parlem d'educació, podem escriure sobre moltes teories però en primer lloc, cal parlar de pressupostos. I la reducció del pressupost públic destinat a educació és una constant. Segons el diari Jornada de l'1 de setembre, la Generalitat de Catalunya destina un 2,8% del Pressupost a Educació mentre la Llei d'educació de Catalunya (LEC) afirma que s'hauria de destinar el 6% (que és la mitjana que hi dediquen els països de la UE). La mitjana d'Espanya és del 4,1% i això significa que ocupem la cinquena posició a la cua perquè només Romania, Irlanda, Bulgària i Itàlia inverteixen menys en educació.

I, a més, es dóna la incoherència que mentre es retalla el pressupost global, la despesa cap als concerts educatius ha augmentat. Això significa que la disminució de pressupost ha recaigut especialment en els centres públics. I que l'escola, en lloc de ser un instrument de lluita contra les desigualtats socials, ha servit per agreujar-les. Una dotació econòmica suficient és imprescindible per millorar molts centres, crear-ne de nous, substituir amb noves construccions els que estan en barracons. Però un pressupost també serveix per ampliar el professorat i el personal de suport. També per oferir formació pel professorat, per compensar certes situacions amb ajudes i beques... Es parla molt d'innovació, però no es pot teixir un sistema escolar just i igualitari només des de la mirada interna i individual de cada centre.

Un altre aspecte sobre el qual cal una actuació urgent és la millora dels drets del professorat. Cal revertir les condicions laborals que els darrers anys han anat empitjorant. Parlem de salaris, però també d'horaris, de substitucions, d'ampliar plantilles, de formació. Parlem també d'incloure com a personal del Departament a les moltes figures educatives (TEI, vetlladores...) que estan en mans d'empreses externes. Mentre el percentatge de professorat interí recomanat a escala europea és del 8%, a Catalunya en tenim més del 30%.

Cal abordar, ja, la Incorporació dels aspectes sobre coeducació i perspectiva de gènere de les lleis aprovades en el Parlament de Catalunya: "Del dret de les dones a eradicar la violència masclista (2008)" "Garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (2014) i "D'igualtat efectiva de dones i homes (2015)". Les darreres mobilitzacions del 8 de març van posar de manifest que la desigualtat entre homes i dones és una preocupació d'una majoria social. I que cal dotar-se de mesures per implementar les mesures que preveuen les lleis en el món educatiu. I per això cal molta formació al professorat que no han fet aquesta formació al llarg dels seus estudis universitaris.

Cal fer un gir en l'intent de convertir la gestió dels centres públics en models empresarials. Una de les característiques de '"la cosa pública" és una gestió transparent, democràtica i participativa. Perquè un centre millori i aculli tot el seu alumnat cal la participació de tota la comunitat educativa, i més enllà, del territori proper. Per avançar en la inclusió de totes les criatures i acabar amb l'abandonament escolar prematur cal un projecte educatiu ben arrelat en l'entorn i que compti amb moltes complicitats. El sistema educatiu no pot millorar si s'afavoreix la competència entre centres en lloc de fomentar la cultura de la coordinació i la complementarietat.

Es necessita un debat profund amb els diferents sindicats sobre el decret de Plantilles a escoles i instituts i la seva aplicació. És cert que moltes veus fa anys que expliquen que és molt difícil crear equips docents compromesos amb un projecte pedagògic amb l'actual nomenament de professorat, però la solució no pot passar perquè les direccions dels centres escullin el professorat de manera unilateral, massa sovint seguint criteris d'afinitats personals que porten greus conseqüències en el si dels claustres.

Altres temes pendents són la responsabilitat de la Generalitat en l'etapa 0-3; la formació al llarg de la vida, la relació entre educació i món laboral...

Adelina Escandell Grases

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*