Aquest dilluns, 20 de maig, una piulada a twitter de DRETS (associació de professionals del món jurídic, fundada al 2014, per diferents juristes, entre les i els quals s'hi troba Benet Salellas), denunciava el següent: “Estem atònits. La Fiscalia General de l'Estat (nomenada pel PSOE) ha fet una circular amb pautes jurídiques per interpretar el delicte d'odi, i atenció: incitar l'odi als nazis és delicte! Mentre arxiven casos de catalanofòbia, es preparen per imputar als antifeixistes. Vergonya!” Estem atònits. La Fiscalia General de l'Estat (nomenada pel PSOE) ha fet una circular amb pautes jurídiques per interpretar el delicte d'odi, i atenció: incitar l'odi als nazis és delicte! Mentre arxiven casos de catalanofòbia, es preparen per imputar als antifeixistes. Vergonya! pic.twitter.com/Y9QnEtoEdz
— Drets (@DretsCat) May 20, 2019
Efectivament, al portal web www.fiscal.es de la Fiscalia General de l’ Estat s'hi pot trobar, pujada al servidor amb data del 16 de maig de 2019, la "Circular 7/2019, de 14 de mayo, sobre pautas para interpretar los delitos de odio tipificados en el art. 510 CP”, signada per la Fiscal Superior de l'Estat (designada pel PSOE), María José Segarra.
Aquesta circular que mandata l’ actuació de totes i tots els Fiscals, que no actuen sota el principi d’independència (a diferència teòrica de jutges, jutgesses, magistrats, magistrades i tribunals), sinó per disciplina jeràrquica, insta a les Fiscalies a considerar l’odi al nazisme com a delicte d’odi.
“El origen del delito de odio está relacionado con la protección a los colectivos desfavorecidos, pero la vulnerabilidad del colectivo no es un elemento del tipo delictivo que requiera ser acreditado, sino que el legislador, haciendo ese juicio de valor previo, al incluirlo en el tipo penal, ha partido de esa vulnerabilidad intrínseca o situación de vulnerabilidad en el entorno social. Tampoco lo es el valor ético que pueda tener el sujeto pasivo. Así una agresión a una persona de ideología nazi, o la incitación al odio hacia tal colectivo, puede ser incluida en este tipo de delitos”
La figura del "delicte d'odi", va ser introduïda en el codi penal per a "protegir col·lectius vulnerables o minoritaris". S’entén, en una lectura democràtica i progressista del dret pena, que els delictes d’odi i discriminació són la tipificació penal d’accions comeses amb l’objectiu d’atacar la dignitat d’una persona o d’un grup social, per una característica específica (color de la pell, la procedència, religió, orientació sexual, etc.).
Codi penal
Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal (BOE núm. 281, de 24 de novembre; correcció d'errades al BOE núm. 54, de 2 de març de 1996)
SECCIÓ PRIMERA
Dels delictes comesos amb motiu de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució
Article 510 1. Els qui provoquin a la discriminació, a l'odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, han de ser castigats amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. 2. S’han de castigar amb la mateixa pena els qui, sabent-ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relació amb la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.
Tot i la triplicació penal del “delicte d’odi”, la realitat es ben crua:
- En primer lloc, encara avui, entre el 80% i 90% d’aquests delictes no es denuncien, i per tant, romanen invisibles.
- En segon lloc, la difusió i «normalització» del discurs de l’ odi, propagat per l’extrema dreta, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, primer, i a les institucions, després, és un clar exemple de la dimensió que ha assumit aquest problema
- La propagació de l’odi en el món mediàtic, virtual i institucional, té greus conseqüències en el món real (atacs a centres d’acollida de MENA, atacs a gent treballadora racialitzada, racisme institucional –incloent-hi el de cossos de seguretat-,etc)
Tanmateix s’ha produït i s’ està produint una utilització perversa i capgirada de la penalització del "delicte d'odi", així:
- S’ha volgut utilitzar contra la ciutadania de Catalunya, per accions de protesta i/o rebuig, pacífics, davant al repressió de l’ Estat del Regne d’ Espanya l'1 d'octubre. La lluita social i jurídica ha assolit que diverses sentències hagin conclòs que 'no hi pot haver delicte d'odi contra la policia per no ser un "grup vulnerable"'.
- Es pretén, a partir d’ara, utilitzar per protegir els grups feixistes i criminalitzar a activistes antifeixistes.
Aquesta circular, signada per la Fiscal General de l’Estat i adreçada, per al seu compliment, a totes les Fiscalies, és increïble, greu i alarmant.
Increïble, la consideració de col·lectius i organitzacions nazis com a col·lectiu vulnerable. I increïble la nova utilització perversa de “delicte d'odi” com un comodí per encausar a qui vulguin, a qui considerin dissident i/o discrepant.
L'Estat, via Fiscalia General, s'està preparant per encausar a qui protesti contra el feixisme i dotant-se d'eines jurídiques per reprimir activistes.
I, jurídicament, ho farà, amb la perversió de fer passar als grups nazis com a "col·lectiu vulnerable" i que, en conseqüència, necessita una protecció especial.
Es ben lícit que el moviment unitari antifeixista i les seves organitzacions, ens preguntem si, davant la Circular 7/2019, la Fiscal General de l’ Estat podria haver incorregut en una acció tipificada penalment com a delicte d'apologia del nazisme.
Al voltant de la Manifestació #23MstopVOX, dèiem que s’e'ns gira una feina gegantina, per aturar a l’extrema dreta normalitzada. Ara, hem de sumar-hi un nou sobreesforç per aturar aquesta perversa interpretació del “delicte d’odi” realitzada per la Fiscalia General de l’Estat del Regne d’ Espanya.
María José Segarra, va ser nomenada pel govern PSOE-Sànchez, al curt mandat anterior, no pas per un govern trifatxito.
Potser fora bo que prenguessin nota amigues i companyes de la vella-neo-esquerra socialdemocratitzada, que van perdre tropa de l’exercit propi, en prioritzar l'objectiu de “salvar al soldado Sánchez”.
I a aquesta Fiscal General, li hem de dir dos coses:
- Tombarem, democràticament, el seu criteri i la seva ordre
- Si odiar el nazisme és delicte, les i els comunistes, al costat de la majoria del nostre poble, CULPABLES I REINCIDENTS, SOM I SEREM !!!
Pere Fernàndez i Armengot
Responsable de l’ Àrea Contra el Feixisme i el Racisme de Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: Nacional
