Quan passi el cicle electoral a què estem abocats (generals, europees, autonòmiques, municipals), els partits participants en l'ara extint Pacte de Toledo (excepte Podem i ERC), els mateixos que volien modificar els acords pels quals es recomanava la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC, per introduir uns índexs que en la pràctica implicaven la pèrdua progressiva del poder adquisitiu, preparen una nova volta de rosca en el deteriorament del sistema públic. Fa uns mesos, el govern de Pedro Sánchez va deixar caure la possibilitat d'implantar el que s'ha anomenat "la motxilla austríaca". El PSOE no s'inventa res, Ciutadans ja el tenia des de fa temps en el seu programa i el PP de Rajoy fa uns anys ja va estudiar la possibilitat d'introduir-la, però mai es va atrevir a anar més lluny. I com no, si veiem el poc que diu Vox sobre les pensions (com més digui, menys vots tindrà), queda clar que tampoc li farà fàstics.
Però en què consisteix la joiosa motxilla austríaca? Doncs mira, és una mena de fons d'inversió en què cada mes s'aporta una petita part del salari del treballador. A Àustria concretament és un 1,53%. Gestionat per una entitat privada que s'encarrega d'invertir-la, és propietat del treballador, i l'acompanyarà durant tota la seva vida laboral. El fons compta amb l'aval de l'Estat.
La declaració del govern ha estat rebuda amb elogis de la patronal i del capital financer, i per descomptat, els grans mitjans de comunicació han aplaudit els suposats avantatges que aportarà als treballadors. Alguns no han dubtat a recordar que la motxilla a Àustria va ser instaurada el 2003 i contrasten els índexs d'atur i precarietat entre els dos països. Com si la motxilla fos la causant que Àustria estigui molt millor que el nostre país. Mentre a Àustria l'atur és del 4,8% i l'ocupació temporal el 9,2%, a l'estat espanyol l'atur arriba al 23% i la precarietat al voltant del 30%. Els que diuen aquestes beneiteries destinades a enganyar la gent, s'obliden d'esmentar que els números no han canviat gaire des de la reforma, és a dir, que la bona situació d'Àustria no es deu a aquest invent.
La motxilla afecta tant els treballadors que estan en actiu, com a l'hora de jubilació. A Àustria per exemple, no existeix la indemnització per acomiadament, que queda substituïda per aquesta aportació mensual. Si el treballador és acomiadat, a l'empresari no li costa res. El treballador pot recórrer a la seva motxilla, mentre li queda una mica de diners i santes pasqües. Aquesta guardiola, o el que quedi d'ella, li quedarà al final de la seva vida laboral, com a complement de la pensió. Però vegem on són les "avantatges" de què tant parlen:
- Elimina les traves a l'acomiadament. Si l'empresa té dificultats, el recurs més fàcil és l'acomiadament, que no li costarà res. Per què buscar altres mitjans, si acabaran sent més cars?
- Augmenta els costos laborals, que tard o d'hora acaben traspassant al treballador, mitjançant la reducció de salaris. La patronal exigeix que les aportacions es descomptin de les cotitzacions a la Seguretat Social, o el que és el mateix, que l'hi descomptin al treballador de la seva futura pensió.
- En facilitar l'acomiadament, augmenta encara més el poder de l'empresari sobre els treballadors i aquests veuen desaparèixer en la pràctica qualsevol dret laboral. Si t'oposes a la voluntat del patró, ja saps on està la porta (això sí, emporta't la motxilla), que ja contractarem a un altre més submís.
- Es va cap al "contracte únic", i "reduirà la temporalitat dels llocs de treball". Mentida. Amb un acomiadament de cost 0, parlar de llocs de treball fixos o precaris és una presa de pèl. A la pràctica tots serem temporals, fins i tot els que portin 40 anys a l'empresa.
- Els salaris a Àustria són més alts i la precarietat menor que a casa nostra. Per tant l'aportació de l'1,53% és ridícula. Vegem un exemple, en un salari brut de 2.000 euros, l'aportació equival a poc més de 30 euros mensuals, que per 14 pagues serien 428,40 euros anuals. En una hipotètica vida laboral de 40 anys (gairebé impossible actualment) en la qual no s'hagués recorregut abans a ella (que mai hagi estat a l'atur), la motxilla a l'hora de la jubilació seria d'una mica més de 17.000 euros.
Als salaris de misèria que tenim al nostre país, cal afegir l'extraordinària volatilitat dels contractes. Mentre no es recuperin els drets laborals, els treballadors s'hauran d'acostumar a romandre períodes de temps en què no tindran feina i que hauran de recórrer a les seves motxilles per sobreviure. ¿Cal tenir molta imaginació per comprendre que per a molts a l'hora de la jubilació, les motxilles estaran gairebé buides? Algú creu que el complement a la pensió aportarà alguna cosa més que xavalla? Què passarà amb la motxilla dels treballadors amb més de 50 anys, que en la pràctica són exclosos del món laboral?
En la situació actual, els treballadors en actiu o jubilats, comptem o hauríem de comptar amb les nostres organitzacions solidàries de classe, per lluitar per la dignitat dels salaris o de les pensions. L'efecte pervers de la motxilla és el de trencar la consciència col·lectiva, per convertir-ho tot en un problema individual. Si la teva pensió és de supervivència i la motxilla és buida, perquè has estat llargs períodes sense feina, o perquè el sou era baix, amb qui podràs comptar per lluitar per una vida amb dignitat?
- Les conseqüències de la implantació de la motxilla sobre les pensions, en el primer període, sens dubte seran petites, però el capital financer haurà fet un pas més en el seu objectiu de reduir les pensions a nivells de supervivència. Un cop obert el front, ja hi haurà temps per ampliar-les. Els complements, les motxilles i els plans privats de pensions alimentaran els beneficis de la banca i de les asseguradores.
- L'aparició d'aquestes "alternatives" va parella al procés de desballestament del sistema públic de pensions. L'objectiu final és unes pensions públiques mínimes de supervivència, que pugui permetre una sèrie de sistemes de capitalització, gestionats pel capital financer, que complementin a la primera.
- Les motxilles han de ser gestionades per bancs i asseguradores que cobraran les seves comissions per invertir els diners dels treballadors en el que més els convingui a ells, que no tenen per què coincidir amb el que realment beneficiï als titulars. Al cap i a la fi si els fons tenen pèrdues, l'Estat respondrà per elles. És a dir que si la gestió resulta catastròfica, el banc o l'asseguradora no es responsabilitza de res, els números vermells es paguen amb els impostos de tots. Es traspassa els diners públics a les butxaques del capital financer.
- Els plumífers del capital financer parlen que amb aquestes mesures els treballadors perdran la por a canviar el lloc de treball. Mentida. Només serà així per a una petita minoria qualificada, la mateixa que ara ja no té por perquè pels seus coneixements tenen poca competència en el mercat laboral. Els que es quedin sense feina, no tenen cap garantia que puguin trobar-ne una altra, ni tan sols amb pitjors condicions que l'anterior. I a partir d'una edat seguiran sent exclosos com ara del mercat laboral, simplement perquè als empresaris els interessa contractar una mà d'obra més jove a la qual poder explotar.
- De nou, les dones seran les que més patiran d'aquest engany. Amb sous més baixos i una precarietat més elevada seguiran sent carn de canó per als empresaris. El contingut de les seves motxilles serà molt més baix que la dels seus companys.
Abans de Pedro Sánchez, van ser Zapatero i Rajoy, els qui ja van estudiar la possibilitat d'incloure en les seves reformes la motxilla austríaca. També els senyors de Ciutadans defensen en el seu programa la implantació de la famosa motxilla. El model ja va ser negociat el 2016 entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, però finalment tot se'n va anar en orris per la negativa de Podem a donar suport a l'aliança.
Encara que els partits facin declaracions sobre les seves línies vermelles per realitzar les seves futures aliances, la reaparició de la motxilla austríaca no és casual. Sens dubte la coincidència programàtica d'algunes organitzacions no deixa de ser una picada d'ullet als seus ara rivals i demà possibles socis.
No importa el nom o la forma que li donin al model, britànic, austríac o suec... Tot és donar voltes al voltant del mateix, trobar noves formes per a alimentar les arques del capital financer a costa de buidar la butxaca dels treballadors i desmantellar el sistema públic de pensions.
NO ET DEIXIS ENGANYAR! EL FUTUR DE LES PENSIONS ESTÀ EN JOC! HEM DE SABER VOTAR I SABER MOBILITZAR-NOS. TOTS ELS DILLUNS DE 10 A 11 HORES CONCENTRACIÓ DE LES MAREES DE PENSIONISTES A LA PLAÇA UNIVERSITAT DE BARCELONA. Governi qui governi les PENSIONS ES DEFENSEN.
Marea Pensionista Nou Barris
Etiquetes de comentaris: Nacional
