realitat

Cròniques d'un país confinat: estudiar des de casa

Primera setmana de confinament completada. Campanyes com #YoMeQuedoEnCasa apareixen a totes hores, a totes les televisions, a les xarxes socials. Els aplaudiments al personal sanitari ja formen part de la normalitat del nostre país confinat. La setmana passada la situació era molt diferent. Si a principis de setmana s'estaven tancant escoles per casos de coronavirus, les universitats catalanes es negaven a tancar. La UAB, per exemple, va decidir suspendre la seva festa, però en cap cas es plantejaven suspendre la seva activitat. Finalment, el pes dels fets va obligar a aturar tot el sistema universitari, a excepció del personal administratiu. Dilluns, amb l'estat d'alarma en vigor, no respirava ni una ànima.

"Feia dies que les estudiants preguntàvem si hauria la possibilitat de tancament de la universitat i la resposta era que tot estava controlat"

Seguint amb la sèrie de diferents testimonis, avui parlarem de l'experiència d'estudiants universitaris. La gestió dels dies anteriors a l'aturada no va ser la més òptima. La Lucía, estudiant de la facultat de lletres de la UAB ens explica que "feia dies que les estudiants preguntàvem si hauria la possibilitat de tancament de la universitat i la resposta era que tot estava controlat". Finalment, "quan la Generalitat va anunciar que els centres educatius romandrien tancats per la situació d'emergència sanitària, la UAB ens va enviar un mail confirmant-ho". És a dir, fins que no va arribar el decret de la Generalitat les universitats no tenien pensat suspendre les classes. L'Àlex de la UPF, la Dana de la UB, l'Emma i en Joan de la UAB, els altres testimonis, també ens expliquen que va ser el mateix dia quan els van informar, per correu electrònic.

"No tothom té ordinador personal a casa o bona connexió a internet i costa bastant de seguir les classes"

La vida acadèmica confinada varia molt segons la universitat, la facultat i, fins i tot, segons la professora o el professor. A la UPF per exemple, comenta l'Àlex, "es faran les classes del tercer trimestre en línia, però no ens han dit si per Skype o per vídeos pregravats. No envien cap mena d'activitat. El segon trimestre ha quedat suspès i els exàmens es posposen fins després de la Setmana Santa". A la facultat de matemàtiques de la UB, explica la Dana, "ens pengen apunts però ni tinc cap classe telemàtica ni àudios. Si tenim dubtes s'ha d'enviar un correu". A Física de la UAB, "hi ha una assignatura en la qual envien vídeos i fan videotrucades per dubtes , en una altra només posen entregues, en una altra només ens diuen quines pàgines hem de mirar i responen preguntes pel fòrum, i en una darrera ha desaparegut i no hem sentit a parlar del professor des que vam acabar les classes presencials". El cas del Joan i la Lucía, d'altres facultats de la mateixa universitat, és semblant. La Lucía, però, es queixa que tothom està fent servir el moodle alhora, i cau força sovint. També comenta que "alguns professors posen les classes virtuals com a assistència obligatòria i és difícil" sobretot perquè "no tothom té ordinador personal a casa o bona connexió a internet i costa bastant de seguir les classes".

"Cada classe, de dues hores, s'està substituint per un treball de 3 o 4 pàgines"

La implementació de les avaluacions continuades ha comportat una major càrrega de feina constant per a les estudiants universitàries. Ara, amb aquesta nova situació, les entregues de treballs no s'han aturat, i el nivell d'exigència continua sent el mateix. A més, a diferència de la primària i secundària, les activitats que han de fer des de casa són avaluables. Això comporta dificultats en les carreres més tècniques. Per exemple, la Dana, que estudia matemàtiques a la UB es queixa que ha de fer entregues de programes d'ordinador, però no les pot fer perquè el seu no és prou bo. En canvi, a Física de la UAB la cosa no és així, ja que segons explica l'Emma, les entregues en el seu cas no estan representant una major càrrega de feina. Per a la Lucía, de lletres de la UAB, "hi ha molta més exigència i s'està fent més matèria de la que es fa normalment a classe i no es té en compte la conciliació familiar en una situació bastant complicada pel confinament". En Joan, de polítiques de la UAB, està representant una càrrega més gran perquè "a part dels treballs grans ja programats, s'han de sumar els petits treballs per fer l'avaluació continuada. Cada classe, de dues hores, s'està substituint per un treball de 3 o 4 pàgines".

"De la mateixa manera que es manté el contacte entre estudiants, el moviment estudiantil també continua la seva lluita. El confinament no atura les seves reivindicacions"

Una altra de les pràctiques esteses en el món universitari són els treballs en grup. En gairebé tots els testimonis ens expliquen que estan fent servir les videotrucades per comunicar-se. La comunicació i la relació entre estudiants es manté, tot i el confinament. Sigui a través de Whatsapp, o de qualsevol de les altres plataformes de missatgeria instantània o de videoconferència, les estudiants segueixen mantenint el contacte. La Dana, per exemple, ens comenta la preocupació que existeix per la manca d'instruments per desenvolupar les pràctiques d'ordinador. La Lucía també ens comenta que està generalitzada la sensació de desbordament per la situació i per la incertesa. I de la mateixa manera que es manté el contacte entre estudiants, el moviment estudiantil també continua la seva lluita. El confinament no atura les seves reivindicacions. Ara, el que exigeixen és que ningú es quedi enrere per no tenir ordinador o una bona connexió a casa, perquè es tingui en compte que a casa hi pot haver altres persones fent teletreball, i que no tothom pot seguir el mateix ritme. Lluiten per a l'avaluació única. Es reuneix i organitzen activitats internes per Skype. La vida i el moviment estudiantil segueix entre les quatre parets de cada casa, però segueix.

Juanma Rodríguez

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre