Fran Sánchez
En les últimes jornades de la lliga 2019-20, els aficionats granotes ompliren les xarxes socials d’una demanda a la directiva: el Llevant, com a local, havia de jugar el dissabte 18 de juliol amb la segona equipació contra el Getafe. Així és com el Llevant va retre homenatge als seus herois, que en mig de les bombes van aconseguir el màxim títol de l’equip valencià: la Copa de l’Espanya Lliure de l’any 1937.
Feia un any des que els militars colpistes recolzats per les potències feixistes, havien iniciat la guerra contra el govern republicà. Les tropes franquistes continuaven les seves ofensives sobre el nord de la península i Madrid. La capital republicana s’havia traslladat a València, ciutat que es creia més segura, on va romandre el govern fins al 31 d’octubre del 37.
La fam i els bombardejos feixistes sobre València i Barcelona amenaçaven la rereguarda republicana. Les derrotes als fronts minaven la moral. Com va escriure el general Vicente Rojo: “Les guerres es perden en la rereguarda” [i]. En aquest ambient, el futbol va voler aportar certa normalitat a la vida quotidiana.
La Federació Espanyola de Futbol havia suspès totes les competicions oficials a l’octubre del 36, tot i que obria la porta a aquelles federacions regionals en que la situació ho permetés, mantenir les competicions. Catalunya i València, allunyades del front, van poder disputar la Lliga del Mediterrani aquell any 1937.
1937: La Copa de l’Espanya Lliure
La Lliga del Mediterrani es va disputar entre el gener i el maig del 37. Els quatre primers classificats participarien en la Copa. La Lliga la va guanyar el F.C. Barcelona (20 punts) per davant de l’Espanyol, Girona i València (17). El Llevant F.C. (16) va quedar en cinquena posició per davant del Gimnàstic (10), Granollers (8) i Castelló (5). Això no obstant, el Barça va marxar de gira per Mèxic i els Estats Units [ii], i la seva plaça la va ocupar el Llevant F.C.
El Llevant es va reforçar per la disputa de la Copa amb la cessió de varis jugadors del Gimnàstic C.F., entre d’altres Nieto, que seria decisiu en la final. El 18 de juliol de l’any 37, a l’Estadi de Sarrià, es disputà la final de la Copa de l’Espanya Lliure entre el Llevant C.F. i el València. El conjunt granota, que vestia la samarreta blanca i blava, va aconseguir la victòria gràcies a una volea de Nieto al minut 78 [iii].
1939: Una fusió forçada
El març de 1939 el final de la Guerra era imminent. Als ports de València i Alacant s’hi aplegaven els refugiats fugint de la repressió franquista. El Llevant C.F., flamant campió de l’últim títol disputat i molt vinculat al blasquisme i al Front Popular, era una de les entitats abocades a la depuració. Les autoritats franquistes van col·laborar activament en el renaixement del València C.F. com a principal equip de la ciutat, mentre van empènyer als altres dos equips, el Llevant C.F. i el Gimnàstic C.F., equip vinculat a la burgesia i al catolicisme social, a la unificació. És així com es fundà Unió Deportiva Llevant-Gimnàstic, que l’any 1941 va adoptar el nom de Llevant UD i els colors blaugranes [iv].
El llarg camí cap al reconeixement
La Copa va ser guardada i silenciada, com tot el que té a veure amb la Guerra Civil, als magatzems del Llevant: primer a l’Estadi de Vallejo i després al Ciutat de València. Periodistes com Emili Nadal i Felip Bens van investigar i la van rescatar de l’oblit [v]. La Penya Tòtil va dur la reivindicació de la copa a l’estadi i fins i tot un cantautor granota, Xavier Copado (Lliure), li dedicà una cançó [vi].
L’any 2007 [vii], a proposta del grup d’Izquierda Unida, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei instant a la Federació Espanyola de Futbol que reconegués l’oficialitat del títol aconseguit per l’equip valencià. No obstant això, la Federació presidida per Ángel María Villar s’hi va negar, amb un informe ple d’excuses.
Des de llavors no hi ha temporada en què el club i els aficionats granotes no reivindiquin el reconeixement del seu màxim trofeu. Reivindicació compartida per totes les antifeixistes: La Copa és Nostra!
Referències
[i] Julián Casanova i Carlos Gil Andrés, 2009, Historia de España en el siglo XX, Ariel, Barcelona.
[ii] https://www.fcbarcelona.es/es/noticias/764346/80-anos-del-inicio-de-la-gira-del-1937-por-mexico-y-estados-unidos
[iii] José Luis García Nieves i Felip Bens, 2019, Històries del Llevant UD. 110 anys de resistència: 1909-2019. Drassana: València.
[iv] José Luis García Nieves i Felip Bens, 2019, Històries del Llevant UD. 110 anys de resistència: 1909-2019. Drassana: València.
[v] https://revistamirall.com/2020/05/17/la-copa-de-lespanya-lliure-un-deute-amb-el-llevant/
[vi] https://xavicopadolliure.es/lletres/
[vii] http://lafutbolteca.com/la-copa-espana-libre-de-1936-37/
Etiquetes de comentaris: 25 de setembre, Esports, Memòria Històrica
