realitat

Menys discursos, més recursos.


Comunicat de l'Àrea de d'Educació de Comunistes de Catalunya sobre l'inici del Curs Escolar 20/21

Assistim, atònites, a la reobertura dels centres educatius al llarg del territori després de mesos de confinament i d’un estiu ben diferent als anteriors. La pandèmia s’ha instal·lat en la quotidianitat i mentre la combatem amb mesures de conscienciació i de corresponsabilitat social, l’administració ganduleja i fa tard. El Departament d’Educació encapçalat pel senyor Bargalló no ha fet els deures d’estiu. Allunyats de l'autocrítica, en les diferents instruccions, comunicats i rodes de premsa ofertes a dia d’avui passen ràpid per qüestions de cabdal importància a l’hora d’organitzar la reobetura segura i equitativa dels centres escolars. Això té lloc en un context de misèria material en el si de les classes treballadores, provocada per l’enèssima crisi del sistema capitalista que, en la seva dinàmica desreguladora dels serveis públics, ha retallat fins a la impotència la capacitat de donar una resposta organitzada i planificada a les conseqüències - d’altra banda previsibles- de la pandèmia. Perquè sí, existeixen els mitjans, però no la voluntat de posar-los al servei de tota la ciutadania.

Des de l’Àrea d’Educació de Comunistes de Catalunya volem expressar la valoració que en fem de tot plegat: de quines són les pobres condicions en les que comença el nou curs, de quin és el paper que l’administració està jugant en aquest procés, de com ha de reaccionar la comunitat educativa en el seu conjunt i, en definitiva, de quina escola volem més enllà dels elements conjunturals esdevinguts arrel del Covid-19. 

L’Educació pública, en totes les seves vessants, ha de ser considerada com un dret inalienable i per tant un servei bàsic i essencial. Això significa que ha de ser una prioritat de tot govern democràtic. La situació actual ha posat de manifest el desinterès repetit dels diferents governs d’ahir i d’avui per l’educació pública, retallant de manera considerable l‘autonomia financera i la capacitat d’organitzar i planificar la realitat que envolta als agents educatius des d’una perspectiva democràtica i socialment compromesa amb el bé comú. La manca de recursos que avui pateixen els centres educatius per a fer front als aspectes de la pandèmia no és producte de la crisi actual sinó de la manca d’inversió pública en l’educació al nostre país. D’aquella pols, venen aquests fangs.

El Departament d’Educació ha demostrat no tenir una idea clara ni una direcció del sistema educatiu català, més enllà d’algunes proclames formals buides de contingut. Les dificultats a l’hora de donar resposta a la crisi de la Covid-19 des dels centres educatius, perceptibles des del primer moment, es deuen a la manca de planificació a mig i llarg termini però també a la continua desmembració del sistema educatiu públic en detriment de la mercantilització educativa, procés del qual el Departament d’Educació de la Generalitat n’ha format part de manera proactiva i decidida. Amb nocturnitat i traïdoria. 

Aquesta manca de planificació i de decisió es tradueix en la carència de personal docent, sociosanitari i laboral en els centres educatius, l’increment dels quals pal·liaria en bona part els efectes negatius de l’inici de curs en el context actual. La dedicació de partides pressupostàries “extraordinàries” per la contractació massiva de personal educatiu hauria de ser una de les prioritats del Departament a l’hora d’engegar el curs 2020/21. Però tot i l’anunci d’injecció de diners provinent del Fons Covid - que d’altra banda no aconsegueix recuperar les retallades en educació iniciades el 2010- i a pocs dies de l’inici del curs, els centres educatius no han rebut més professionals, obligant-los a fer mans i mànigues per tirar endavant el nou curs pagant un alt preu pel que fa a la salut laboral i a la qualitat educativa. I, si de manera excepcional acaben entrant nous professionals, tal i com ha recentment declarat el conseller Bargalló, ho faran amb el curs començat i per tant amb una major dificultat per coordinar la tasca docent. Un despropòsit. Malauradament, no hi ha res nou sota el sol.

En aquest sentit, cal denunciar la falta de compromís del Departament a l’hora d’assegurar la reducció de les ràtios així com l’ampliació dels espais de docència, dotant als centres educatius de recursos per fer front al curs escolar que comença. La reducció de ràtios assegura la qualitat educativa en general i millora el rastreig del virus en particular. Hem de convertir les demandes conjunturals del moment en demandes estructurals, que han de quedar-se per assegurar un futur equitatiu.

Pel que fa a les mesures de protecció i prevenció dels contagis en els centres educatius, el Departament d’Educació ha caigut en la màxima de les irresponsabilitats. Els centres han rebut consignes, a voltes contradictòries i incompletes, pel que fa a les mesures sanitàries, però han estat els equips directius els qui han hagut de planificar i posar en marxa un pla especial sense cap recurs especial. Si sumem la precarietat, ara ja endèmica, dels recursos escolars i la pobra distribució d’EPIs als centres per a un desenvolupament segur de les activitats lectives de forma presencial, el curs es presenta més complicat del que hauria de ser, tenint en compte la situació d’excepcionalitat social que vivim.

Nosaltres, així com la majoria de la comunitat educativa i dels seus agents socials i sindicals ho tenim clar: per assegurar la màxima normalitat del curs cal fer inversions que estiguin a l’alçada dels objectius. És per això que, en sintonia amb les demandes dels principals sindicats de l’àmbit educatiu, exigim els següents compromisos per part del Departament d’Educació:

  • Reduir les ràtios a 15 (secundària) i 10 (primària) alumnes per aula.
  • Ampliar les plantilles docents en un 33% per fer possibles les ràtios de 15 i 10 alumnes i estabilitzar-les, tot eliminant els elements de precarietat laboral avui molt present en el personal interí i de substitució. 
  • Habilitar més espais escolars i construir-ne de nous.
  • Augmentar el personal laboral als centres (personal sanitari, de neteja, educadors socials, d’administració,...). 
El curs escolar avançarà, i ens en sortirem. I això serà degut a l’alt grau de responsabilitat i professionalitat del personal docent i laboral que des de ja es deixen la pell per assegurar allò que l’administració menysté: un retorn segur a l’escola. Per tota la feina feta, per tots els esforços que s'estan fent i per tota l’energia que es necessitarà per engegar el curs 20/21 en les condicions actuals, ara més que mai, cal que cridem ben fort: amb l’Educació no s’hi juga!

Àrea d’Educació
Comunistes de Catalunya

Etiquetes de comentaris: , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre