Com veig les eleccions nacionals de novembre de 2020

Mai he estat "membre" de cap partit polític que no fos el Partit Comunista dels Estats Units d’Amèrica (CPUSA), al qual em vaig afiliar el novembre de 1987. De ben cert no he estat membre del Partit Demòcrata. Una vegada fins i tot vaig ser el president d’una campanya  del CPUSA al Congrés contra un candidat corrupte del Partit Demòcrata, Dan Rostenkowski de Chicago, i una entitat inexistent republicana. Vam obtenir un parell de milers de vots però no vam guanyar. No ens ho esperàvem, i aquest no era el nostre objectiu, sinó fer arribar les nostres posicions al públic.

No em sap gens greu haver participat en aquesta campanya.

Sóc marxista-leninista, que significa que comparteixo la comprensió científica de la societat que han desenvolupat al llarg d’un segle i mig Marx, Engels, Lenin i els seus successors del moviment, així com l’objectiu d’aconseguir una transició socialista en aquest país i a tot el món.

El socialisme, tal com ho veiem, és el projecte de la classe treballadora. Aconseguir el socialisme implica treure la classe capitalista del poder estatal i substituir-la per la classe treballadora organitzada, que crea el seu propi estat. Hi ha molt més que això, és clar; ha de canviar tota la societat, no només qui té el poder oficial, perquè el socialisme es pugui realitzar i durar i desenvolupar-se. Però això és material per a un altre assaig o per a diversos.

Actualment, la classe dirigent dels Estats Units també forma part de la classe dirigent mundial sota l’imperialisme actual. És el component més poderós d’aquesta classe dirigent mundial. Això significa que la classe treballadora, per expulsar la classe dominant del poder, també ha de ser extremadament poderosa. Ha d’estar organitzada, unida i tenir no només consciència de classe, sinó també consciència revolucionària. També ha de desenvolupar relacions amb altres sectors de la societat com a aliats. Ha d’estar implicada en la solidaritat internacional, a causa de l’abast i el poder internacional de la nostra classe dominant.

El poeta anglès Percy Bysshe Shelley va escriure, en el seu poema "La màscara de l'anarquia", les següents línies revolucionàries, que van ser recitades en la primera gran manifestació del Primer de Maig a Londres el 1890 per Eleanor Marx, la filla menor de Karl Marx:

Aquest moment és el que anhelen tots els vertaders socialistes. Les xifres hi són, ja que la gran majoria dels habitants d’aquest país són treballadors i els opressors són una minoria minúscula. Però aquest petit grup encara exerceix el poder: per què i com?

Això es deu al fet que la majoria obrera no és, en aquest moment, prou 1) organitzada, 2) unida, 3) conscient i, per tant, no és prou poderosa per derrotar l'enemic de classe i derrocar el sistema capitalista-imperialista.

I com és això?

1. No està prou organitzada: l’organització al lloc de treball, per exemple, tot i que no és l’única manera com s’organitza la classe obrera, és a la baixa. L’afiliació a sindicats només representa aproximadament l’11% dels treballadors assalariats en aquest moment. L’externalització, l’economia de plataformes i l’automatització s’han utilitzat eficaçment per soscavar el poder de la classe treballadora.

2. No està prou unida: la classe obrera està dividida pel racisme, la misogínia, l'homofòbia, la religió, el cantonalisme, l’"indústria-isme" i la ideologia política. En lloc de l’internacionalisme obrer, la classe dominant promou el nacionalisme estret per enfrontar els treballadors dels Estats Units contra les seves germanes i germans d’altres països. La classe capitalista dirigent promou assíduament totes aquestes coses com obstacles al poder de la classe treballadora.

3. No prou conscient: més del 40% dels votants diuen que votaran per re-elegir Donald Trump al novembre. Com que el 40% dels votants no són milionaris, aquesta xifra ha d’incloure milions de treballadors, així com propietaris de petites empreses, petits agricultors, etc. I la gran majoria de la resta s’orienta cap al Partit Demòcrata. Els candidats socialistes de tota mena només atrauen una petita minoria a la majoria d’eleccions d’aquest país. Tot i que actualment hi ha un augment popular de les protestes, per exemple en el gran moviment Black Lives Matter, i tot i que aquesta protesta està rebent un gran suport de joves obrers no negres i d’altres, no podem afirmar que la classe treballadora com un tot arriba a una etapa no només de consciència de classe, sinó també consciència revolucionària, el requisit que cal complir abans que pugui haver una transició socialista.

Com va dir Lenin a L’esquerranisme, trastorn infantil del comunisme:

Lenin va basar aquestes observacions en l'experiència de les tres revolucions russes: la del 1905, en què l'autocràcia tsarista tremolava i feia concessions; la del febrer de 1917, que va arrasar la monarquia però no va portar el socialisme; i la de l’octubre de 1917, que va iniciar una autèntica revolució socialista. La diferència entre la revolució de 1905 i les dues del 1917 era doble: el 1917 el repudi popular de tot el sistema tsarista i també de la mort i el patiment causats per la Primera Guerra Mundial havien desacreditat completament les institucions de la vella societat, de manera que fins i tot el les forces armades van entrar a la rebel·lió; i els defensors de l’antic ordre estaven molt més desorganitzats, desmoralitzats i afeblits. Un aixecament de treballadors i camperols de base molt enfortit es va trobar amb un estat existent molt debilitat, i aquest es va esfondrar.

Coses similars han creat les condicions per al triomf d'altres revolucions, a la Xina, Vietnam i Cuba, per exemple.

Aquest país, certament, és un enrenou en aquest moment, però és realment el cas que una revolució socialista es troba a l’horitzó immediat? Crec que no es compleix cap de les condicions de Lenin perquè es produeixi una revolució. La gent està enfadada i té por, però encara no s’uneix darrere d’una demanda de socialisme. I, tot i que l’economia està danyada per als de baix, el mercat borsari està en auge i els més rics s’enriqueixen encara més com a conseqüència de la crisi. En realitat, hi ha el perill que el feixisme sorgeixi com a resultat de la crisi, en lloc d’una revolució socialista, sobretot si Donald Trump i els seus aliats són re-elegits al novembre.

Per tant, hi ha tasques a realitzar abans que es vegi una transició socialista. En resum, la classe obrera en el seu conjunt necessita assolir un nivell d’organització, unitat i consciència política molt superior al que és el cas actual. Mai serà del 100%, però actualment és massa baix.

De qui és la tasca d’assegurar que això passi? En certa mesura, els propis esdeveniments obligaran la classe treballadora a arribar a les seves pròpies conclusions i a actuar-hi. Però si l’esquerra marxista-leninista té un paper immediat i prioritari és contribuir a aquest procés. Hem d’estar enmig de totes les lluites obreres, sempre amb l’objectiu de reforçar i unir la classe obrera en la seva lluita contra el capitalisme monopolista i construir la consciència política en aquest context.

No hi ha dreceres! Alguns membres de l’esquerra s’imaginen que han trobat maneres d’aconseguir una transició socialista sense la classe treballadora, sense lluita de classes. Es limiten a proclames, polèmiques sovint infructuoses i accions de protesta a petita escala. Però aquestes coses succeeixen en cercles molt reduïts, generalment de "l'esquerra parlant amb l'esquerra", no amb la classe treballadora amb milions de persones.

Què té a veure tot això amb les eleccions de novembre?

Tant el partit republicà com el demòcrata són partits de gran capital. Cap dels dos és un partit socialdemòcrata tal com es troben als països europeus. Hi ha una petita agrupació socialdemòcrata dins del Partit Demòcrata, però els resultats de les primàries i la convenció del Partit Demòcrata mostren que el Partit Demòcrata en general és principalment un partit capitalista controlat per les corporacions. Els dos principals candidats a la presidència, Trump i Biden, es comprometen a preservar el sistema capitalista, utilitzant diferents estratègies per fer-ho. Les autèntiques agrupacions socialistes i comunistes són massa petites per presentar candidats a la presidència per guanyar les eleccions.

Aleshores, la classe treballadora i els socialistes i comunistes tenen algun dels seus en aquestes eleccions? Crec que sí.

Així és com crec que hauríem de mirar-ho: quin resultat possible de les eleccions de novembre seria millor per al poder, la unitat i la consciència de la classe treballadora i quin seria pitjor?

He de concloure que a nivell presidencial, la prioritat ha de ser derrotar Trump. Per què?

A les primàries de Virgínia d’aquest any, vaig votar a favor de Bernie Sanders i vaig instar altres a fer-ho (a Virgínia no cal que sigueu membre del Partit Demòcrata per votar a les seves eleccions primàries). També ho vaig fer el 2016. Sanders no és marxista-leninista, però vaig pensar i crec que el seu programa, si es promulgava, contribuiria molt més a l'organització i la unitat de la classe treballadora del que haurien fet els dels altres candidats.

Però va perdre, i Biden va guanyar i, a hores d’ara, només queden dos mesos per a les eleccions generals del 3 de novembre.

Esperar que d'alguna manera, en aquest període de temps, un tercer partit o candidat independent pugui reunir d'alguna manera el suport popular suficient per guanyar les eleccions presidencials és una perillosa fantasia, que pot acabar contribuint a la reelecció de Trump. Tingueu en compte que Trump i els republicans ja estan anant a tota màquina en la supressió del vot.

Biden està lluny de ser socialista; ni tan sols és un "demòcrata progressista", però en aquest moment la prioritat electoral ha de ser derrotar Trump i la majoria republicana al Senat, mentre continuem insistint en les mobilitzacions massives i la lluita activa a la base de la classe treballadora.

No és només que Trump sigui un individu repugnant, sinó que vull el socialisme, i aquest país i el món necessiten el socialisme, el necessiten desesperadament.

El socialisme requereix la unitat i l’empoderament de la classe treballadora, i Trump i els seus aliats són el principal obstacle per a aquestes coses ara mateix i, per tant, han de ser derrotats. Biden no és socialista, ni antiimperialista, ni és un amic constant de la classe treballadora, i també haurem de lluitar contra ell si guanya, però Trump és més perillós en tots els fronts i ha de ser derrotat el 3 de novembre.

És un cas on l'elecció pràctica també és l'elecció ètica.

Així que votaré per Biden i us animo a que també ho feu.