David Moreno
La IRS -Internacional Roja de l’Esport- vinculada a la III Internacional va organitzar al llarg de la seva vida diverses jornades esportives. Aquestes jornades, que tenien un caràcter de masses i de propaganda del nou home socialista -sempre vinculat a un bon estat de salut, on l’esport jugava un paper essencial- es van anomenar "Espartaquiades", en record del gladiador traci Espàrtac (Gounot 2002).
L'any 1926, en contraposició a les olimpíades obreres organitzades per la ISL -Internacional de l’Esport de Lucerna, vinculada a la II Internacional- a Frankfurt l'any 1925 -on les seccions de la IRS van ser excloses- la IRS va intentar organitzar la primera espartaquiada a Moscou, però el CSCF - el Consell Suprem de l'Esport i la Cultura Física de l’URSS- no va ser capaç de tirar endavant el projecte.
Posteriorment, l'any 1928, en el desè aniversari del Vsevobuch - Oficina Central d'Entrenament Militar Universal, que tenia la tasca de preparar els reclutes de l'Exèrcit Roig tant físicament com militar- i en contraposició als Jocs Olímpics d'Amsterdam, van tenir lloc unes grans jornades esportives organitzades per l’URSS a Moscou, entre el 12 i el 27 d'agost. L'acte inaugural va comptar amb una desfilada per la Plaça Roja amb milers d'esportistes al ritme de "La Internacional" (Truán, 2008).
Primeramente, una variedad de espectáculos y desfiles (…) en segundo lugar, demostraciones de juegos, músicas y danzas folklóricas. Además hubo demostraciones de juegos por equipos desconocidos para muchos participantes (como el rugby, el tenis, el hockey hierba), lecturas de poesía y batallas simuladas entre “el mundo proletario y el mundo de la burguesía” (Riordan, 2002: 109).
Van competir aproximadament 7.000 esportistes de 14 països diferents -600 d'ells no eren soviètics- en un programa complet amb 21 esports diferents (Truán, 2008). Els esportistes soviètics van ser els que globalment van obtenir millors resultats, a més l'espartaquiada va assolir l'objectiu propagandístic de mostrar a la societat socialista en construcció i en ple progrés tant a nivell econòmic i social com esportiu (Riordan, 2002).
L'any 1931, la IRS va projectar la celebració d'una altra espartaquiada, en aquesta ocasió a Berlin. La localització no és casual. El nazisme es trobava en constant creixement així com els comunistes, que disputaven l'hegemonia de l'esquerra als socialistes. Paral·lelament, la ISL pretenia -i així ho va fer- organitzar aquell mateix any les seves segones olimpíades obreres a Viena (Gounot, 2002). Els comunistes van tenir molts problemes per aconseguir les autoritzacions per realitzar aquesta espartaquiada (Gounot, 2002).
Davant aquesta prohibició, els comunistes van organitzar diversos partits esportius que van tenir lloc el 12 de juliol de 1931 sota el nom de Internationales Sommerfest des Arbeitersport- und Kulturkartells. La prohibició de la celebració de l'espartaquiada va reduir dràsticament la capacitat d'atracció de les jornades i va alimentar el clima d'enfrontament entre comunistes i socialistes (Gounot, 2002).
Durant la primera meitat dels anys 30, el CSCF i la IRS van proposar la realització d'una espartaquiada per celebrar els avenços de la construcció socialista i de la finalització amb èxit del primer pla quinquennal, però la proposta no va prosperar. També, la repressió de seccions de la IRS tan fortes com l’austríaca i l’alemanya dificultaven l'organització del festival esportiu (Gounot, 2002). Finalment, i dins el context frontpopulista, els comunistes van participar en l'organització de les olimpíades obreres d'Anvers de 1937, organitzats per la ISOS -Internacional Esportiva Obrera Socialista- (Santacana i Pujades, 1990).
Bibliografia
Gounot, A. (2002). Les Spartakiades internationales, manifestations sportives et politiques du communisme. Cahiers d'histoire. Revue d'histoire critique. Vol. 88, pp. 59-75.
Riordan, J. (2002). La política exterior deportiva de la Unión Soviética durante el período de entreguerras (1917-1941). A: González, T. (ed.), Sport y autoritarismos: la utilización del deporte por el comunismo y el fascismo. (pp. 103-122). Madrid: Alianza Editorial.
Santacana, C; Pujadas, X. (1990). L'altra olimpíada. Barcelona' 36. Esport, societat i política a Catalunya (1900-1936). Barcelona: Llibres de l'Índex.
Truán, J.C. (2008). El movimiento gimnástico del Este (2ª parte). Educación física y deportes, nº 93, pp. 12-18.
