Bolquers de tela: algunes orientacions

Sóc una persona que ha estat fent servir bolquers de tela amb els meus fills i, sovint, quan ho comento hi ha persones que em pregunten com és l'experiència. També hi ha qui em mira de forma estranya, però això ja m'ha passat tota la vida quan expresso les meves opinions o creences. Aquí faré un petit resum de la meva experiència per si alguna família es planteja el seu ús o per si teniu curiositat sobre aquest tema.

Abans que res, cal aclarir que els bolquers de tela són una opció militant. Són molt més econòmics que els no reutilitzables, sí, però si no li dónes una gran importància al fet d’intentar que la teva criança sigui responsable amb el medi ambient -és a dir, entre altres coses que no suposi crear una muntanya de residus molt poc degradables-, els bolquers de tela no són per a tu. Potser, però, serà l'única opció disponible en un futur no molt llunyà, quan haurem de deixar d'ignorar que disposem d'uns recursos finits al nostre planeta.

Jo, definitivament, volia provar-ho i vaig pensar que, si ma mare ho havia fet així amb mi, jo també seria capaç d'aconseguir-ho. Quan vaig néixer ja existien els bolquers d'un sol ús, però com a producte de l’Espanya de la Transició cap a la democràcia, encara no estaven massa desenvolupats. Semblava que només eren aptes per a bebès amb la pell ultra resistent i, a més, eren una despesa que no estava encara massa implantada en la mentalitat de les famílies. Era molt diferent de com és ara, ja que els bolquers són una de les primeres despeses que es tenen en compte a l'hora de tenir descendència i, avís, és molt rellevant en la planificació abans de l'arribada d'un futur infant. Després de parlar amb dones de la generació de la meva mare, m’ha quedat molt clar que el que es pot comprar avui en dia, tant en bolquers de tela com d’un sol ús, és molt més efectiu i còmode. Molt més de com eren abans, quan el mercat encara no pensava gaire en les necessitats d'allò que s'etiquetava com a "coses de dones".

Cal obrir aquí un parèntesi. La necessitat d'aconseguir una higiene adequada quan es té un nadó és un més dels aspectes de la maternitat que em fa pensar en la quantitat brutal d'hores de treball que suposa la criança. És un de tants, és clar. I abans, les dones l'assumien en unes condicions d'explotació vital permanent, sumada a la resta de tasques de cures de la llar, sense un acompanyament per part de la parella que compensés aquesta dedicació aportant treball domèstic. I aquesta situació no li importava a ningú més enllà de la resta de dones que teixien una xarxa d'ajuda mútua a l’entorn de la maternitat. Ningú donava cap valor a aquesta feina i la societat no ho facilitava. Malauradament, encara ara moltes dones viuen aquesta situació, però sens dubte s'ha avançat en aquesta línia de lluita en els darrers anys.

Tornant als bolquers de tela: al mercat trobem múltiples opcions: d'una peça, de dues, amb diferents farciments... recomano una web https://www.crianzanatural.com/ on, al meu parer, s'expliquen amb claredat les diferències i el funcionament, ja que per tal que siguin efectius cal posar-los bé. Com tot, això és quelcom que es va aprenent amb la pràctica. Cada cop es troben més marques que n'ofereixen i els dissenys poden ser realment bonics.

En el meu cas, tenint bessons, el volum de roba per a rentar és enorme, així que vaig pensar que no em venia d’una rentadora de més per netejar els bolquers. El sistema que faig servir és esbandir-los, deixar-los assecar i, quan n'ajunto prou (dos bessons!), faig una rentadora de bolquers a alta temperatura. Cal dir que en el meu cas disposo de prou espai per rentar, estendre i assecar còmodament, cosa que em facilita la tasca.

Respecte al cost, jo vaig anar comprant diversos lots en diferents ocasions, pel que no tinc un càlcul exacte sobre el total. Suposo que està entre els 150 i els 200 €, però hi ha sistemes de bolquers reutilitzables que són encara més econòmics. Per poder comparar, els mesos en què feia servir bolquers d'un sol ús gastava uns 70 € al mes, així que puc dir sense cap dubte que surten molt millor de preu.

Cal tenir una sèrie d'aspectes en compte: els bolquers de tela ocupen força més volum que els de plàstic quan els nadons els porten posats. Per tant, cal evitar els bodies i pantalons massa ajustats. Això em va fer pensar que aquest havia de ser el motiu pel qual, abans, els nadons anaven vestits amb aquests tipus de pantalons folgats i arrodonits, que tant s’associen als bebès. Altres aspectes, com el transport dels bolquers bruts, cal preveure'ls també, encara que quan trobes el sistema no és tan problemàtic.

A mi m'ha semblat útil recórrer als bolquers d'un sol ús de tant en tant i combinar els dos sistemes. Quan vaig estar ingressada vaig tenir temps de fer la comparativa de les marques dels bolquers més ecològics. El resultat és que cap d'elles ho és del tot, ja que de moment no existeixen marques amb bolquers 100% biodegradables, però hi ha alguns que no estan gens malament. Paga la pena investigar breument aquest aspecte també.