Enric Feliu, activista de Marea Blanca CAT
L'anunci pels sindicats de Metges de Catalunya de la convocatòria d'una vaga de metges i metgesses de l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut, ha sacsejat la complexa situació sanitària a Catalunya. Ningú pot dubtar de la legitimació dels treballadors i treballadores per exercir el seu dret de vaga, un dret fonamental, no ho oblidem.
El motiu, com ells mateixos expliquen, és "salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial, causat per la desídia dels seus gestors". Una frase amb la qual, segurament, qui més qui menys hi coincidirà. Avui dia, cal afegir a la sistèmica crisi crònica de l'atenció primària, la realitat de la Covid, que suposa que un personal esgotat, amb estres, s'ha de fer responsable del rastreig amb entusiasme dels contactes positius, de la Realització de les PCR als grups bombolla escolars i en pròximes dates, si la situació de la pandèmia empitjora, de nou, amb el control de les residències. Afegim la situació d'abandonament de comunitats que ha suposat el tancament de consultoris i CAP. Sí, hi ha motius per a una vaga, o com a mínim per a mobilitzacions.
Però la vaga convocada per Metges de Catalunya no és una vaga de l'atenció primària. Només és una vaga d'una part dels professionals que conformen l'atenció primària al nostre país. No hi són cridats tots els facultatius de l'atenció primària. És ben cert que l'ICS té el gruix de l'atenció primària però, que passa amb els metges de la Sanitat concertada? També són primària.
Però això és una fotesa comparada amb el fet que obvia de la convocatòria a infermeres, administratius... A tota la resta de personal de l'atenció primària. De fet, no és cap novetat, ja que fa dos anys va succeir el mateix. La CGT va transformar una vaga de metges en una vaga general de l'atenció primària i va ajudar a donar sortida a la indignació de molts treballadors i treballadores de l'atenció primària i col·lectius com Rebelión Atención Primaria, La Capçalera i FoCAP. Altres sindicats van afegir accions en aquelles dates. La Festa vaguista d'aquells dies va ser Fantàstica, però els resultats efectius decebedors des de tots els punts de vista.
És comprensible, doncs, el posicionament de Rebelión Atención Primaria contrari a la vaga ara convocada. Són també en el seu dret legítim. No es resoldrà la situació de l'atenció primària amb una vaga només de metges. Com a molt, alguna qüestió especifica de tipus sindical, per no utilitzar el terme corporatiu.
Però hi ha un enorme malestar generalitzat entre els treballadors i treballadores, pronunciant-se uns I altres a les xarxes sobre la necessitat de sortir al carrer. Llavors, són paraules merament retòriques? No donar-hi sortida d'alguna manera pot agreujar la frustració.
Fa dos anys, en els mesos previs a la vaga, semblava que era un fet una vaga de Primària. Però Cassandra no va ser escoltada fins que va començar el primer dia de vaga. Es dubtava que, efectivament, Metges de Catalunya anessin a la vaga. Però van anar-hi.
Uns i altres sindicats han fet prèviament quelcom per anar junts a la vaga?
Ho dubto.
Per què a Sanitat els sindicats no actuen com a Ensenyament?
Com entendrà la ciutadania, la gent del carrer, la situació que es produeix per la falta d'acció unitària?
Aguantarà Metges de Catalunya una vaga en solitari?
Un govern que va cap a unes Eleccions en mesos s'asseurà a negociar amb el comitè de vaga? No serà una vaga estèril?
Els sindicats que no han convocat no s'afegiran a donar-li suport a la vaga si veuen que és un èxit? La Vaga dels Mir la va convocar només Metges de Catalunya.... i, després, tothom s'hi ha afegit a donar suport.
Si els sindicats no actuen entre si amb solidaritat o fraternitat que s'abstinguin de reclamar solidaritat a la ciutadania.
Personalment no crec que sigui el moment oportú per a una vaga en l'atenció primària, però Déu em guardi de dir-li a un treballador que no exerceixi el seu dret legítim a fer vaga i a defensar els seus interessos laborals.
L'anunci pels sindicats de Metges de Catalunya de la convocatòria d'una vaga de metges i metgesses de l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut, ha sacsejat la complexa situació sanitària a Catalunya. Ningú pot dubtar de la legitimació dels treballadors i treballadores per exercir el seu dret de vaga, un dret fonamental, no ho oblidem.
El motiu, com ells mateixos expliquen, és "salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial, causat per la desídia dels seus gestors". Una frase amb la qual, segurament, qui més qui menys hi coincidirà. Avui dia, cal afegir a la sistèmica crisi crònica de l'atenció primària, la realitat de la Covid, que suposa que un personal esgotat, amb estres, s'ha de fer responsable del rastreig amb entusiasme dels contactes positius, de la Realització de les PCR als grups bombolla escolars i en pròximes dates, si la situació de la pandèmia empitjora, de nou, amb el control de les residències. Afegim la situació d'abandonament de comunitats que ha suposat el tancament de consultoris i CAP. Sí, hi ha motius per a una vaga, o com a mínim per a mobilitzacions.
Però la vaga convocada per Metges de Catalunya no és una vaga de l'atenció primària. Només és una vaga d'una part dels professionals que conformen l'atenció primària al nostre país. No hi són cridats tots els facultatius de l'atenció primària. És ben cert que l'ICS té el gruix de l'atenció primària però, que passa amb els metges de la Sanitat concertada? També són primària.
Però això és una fotesa comparada amb el fet que obvia de la convocatòria a infermeres, administratius... A tota la resta de personal de l'atenció primària. De fet, no és cap novetat, ja que fa dos anys va succeir el mateix. La CGT va transformar una vaga de metges en una vaga general de l'atenció primària i va ajudar a donar sortida a la indignació de molts treballadors i treballadores de l'atenció primària i col·lectius com Rebelión Atención Primaria, La Capçalera i FoCAP. Altres sindicats van afegir accions en aquelles dates. La Festa vaguista d'aquells dies va ser Fantàstica, però els resultats efectius decebedors des de tots els punts de vista.
És comprensible, doncs, el posicionament de Rebelión Atención Primaria contrari a la vaga ara convocada. Són també en el seu dret legítim. No es resoldrà la situació de l'atenció primària amb una vaga només de metges. Com a molt, alguna qüestió especifica de tipus sindical, per no utilitzar el terme corporatiu.
Però hi ha un enorme malestar generalitzat entre els treballadors i treballadores, pronunciant-se uns I altres a les xarxes sobre la necessitat de sortir al carrer. Llavors, són paraules merament retòriques? No donar-hi sortida d'alguna manera pot agreujar la frustració.
Fa dos anys, en els mesos previs a la vaga, semblava que era un fet una vaga de Primària. Però Cassandra no va ser escoltada fins que va començar el primer dia de vaga. Es dubtava que, efectivament, Metges de Catalunya anessin a la vaga. Però van anar-hi.
Uns i altres sindicats han fet prèviament quelcom per anar junts a la vaga?
Ho dubto.
Per què a Sanitat els sindicats no actuen com a Ensenyament?
Com entendrà la ciutadania, la gent del carrer, la situació que es produeix per la falta d'acció unitària?
Aguantarà Metges de Catalunya una vaga en solitari?
Un govern que va cap a unes Eleccions en mesos s'asseurà a negociar amb el comitè de vaga? No serà una vaga estèril?
Els sindicats que no han convocat no s'afegiran a donar-li suport a la vaga si veuen que és un èxit? La Vaga dels Mir la va convocar només Metges de Catalunya.... i, després, tothom s'hi ha afegit a donar suport.
Si els sindicats no actuen entre si amb solidaritat o fraternitat que s'abstinguin de reclamar solidaritat a la ciutadania.
Personalment no crec que sigui el moment oportú per a una vaga en l'atenció primària, però Déu em guardi de dir-li a un treballador que no exerceixi el seu dret legítim a fer vaga i a defensar els seus interessos laborals.
Etiquetes de comentaris: 9 octubre, Moviments Socials, Salut Pública
