realitat
En el món dels escacs existeixen diverses paraules en alemany per definir certes posicions que ocorren de manera freqüent sobre el taulell i de totes elles Zugzwang és una de les més interessants. Aquesta paraula, que significa "Obligació de moure" s'empra quan un dels jugadors posa a l'altre en una posició en el qual ell preferiria no moure cap peça, és a dir, qualsevol moviment empitjorarà la seva posició. El jugador que es troba en Zugzwang detecta gairebé sempre que ha caigut en la trampa i intenta triar la jugada que menys el perjudica, però la idea de poder doblegar les normes i poder passar de torn no abandonarà els seus pensaments fàcilment, cosa que amb tota probabilitat farà que perdi el punt que s'atorga al vencedor de la partida.

Sembla doncs que la dreta catalana ens ha posat en Zugzwang amb el tema del referèndum. Ens fa triar entre alinear-nos amb el nacionalisme espanyol més ranci o alinear-nos amb el nacionalisme català més caduc. Tots sabem que aquest és un maniqueisme molt absurd i que la nostra posició, nacional i de classe, està als antípodes d'ambdues opcions, però quan controles els mitjans de comunicació pots simplificar i tergiversar les posicions contràries, i això és el que compta. Si anem a favor del referèndum, som independentistes i venuts a la dreta i si diem que no és el referèndum que Catalunya necessita, som unionistes i venuts a la dreta. Zugzwang.

La realitat, però, que no és mai tan evident com sembla al primer cop d'ull i requereix eines científiques per copsar-la de manera precisa, és a parer meu ben diferent. Referèndum i dret a l'autodeterminació són paraules del nostre espai, no de la dreta. La reclamació del dret a l'autodeterminació de Catalunya és una posició que ja fa tant de temps que la tenim acceptada que ja forma part del nostre ADN. Per altra banda, la gran burgesia s'ha dedicat durant dècades a intentar millorar les seves relacions amb la burgesia espanyola, en detriment dels drets de les classes populars de Catalunya. Fent l'autocrítica pertinent que hem de fer per haver perdut part de l'hegemonia d'aquestes expressions, hem d'entendre que si ara la dreta les fa servir perquè en vol treure rèdit polític, nosaltres lluny de deixar-les de fer servir, cal que les fem servir més i fem aflorar les contradiccions que això els hi suposa.

Perquè al final, la feina principal dels i les comunistes és fer aflorar les contradiccions del sistema capitalista i el referèndum és una gran contradicció per a la petita i gran burgesia catalana. La petita per una banda, vol fer reals les seves aspiracions nacionals i no té cap dubte que vol crear un nou estat, a poder ser un idíl·lic capitalisme primitiu, i no requereix referèndum. La gran, per altra banda, no té majoritàriament aspiracions nacionals, a menys que des de l'estat espanyol li posin les coses difícils en matèria econòmica i l'espanta un referèndum que pugui remoure massa el sistema econòmic. Aquestes són les raons per les quals la dreta catalana no té intenció de fer el referèndum i per les quals parlava de "pantalla superada". Encara que objectivament no tinguin intenció, a hores d'ara, no tenen més remei.

La dreta ens té molt acostumats ja els últims anys a posar més llenya al foc al Procés™ per demanar després un mandat en el qual només es retalla i poc es fa per fer efectiu el dret a l'autodeterminació. Alguns ja han categoritzat l'1 d'Octubre com un acte de campanya per unes hipotètiques eleccions autonòmiques. En cas de ser així, seria l'acte de campanya més ridícul de la història. No fer el referèndum, a hores d'ara, seria disparar-se un tret al peu per a la dreta catalana i fer veure que s'intenta fer però que no s'ha pogut es podria desemmascarar amb facilitat en els mesos següents de campanya i només els hi faria perdre vots independentistes en favor de forces sobiranistes més decidides. A la dreta catalana ja només li queda anar fins al final i resar perquè l'estat actuï i pari el referèndum. I això camarades, seria, com es diu en el món dels escacs, una victòria per incompareixença.

Perquè això de jugar-se la pell pels drets del poble de Catalunya ha sigut sempre la nostra feina i no la feina de la dreta. És la nostra feina posar-nos a primera línia i que ens trenquin les cames i ens empresonin si fa falta per defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya. És la nostra feina fins i tot fabricar les urnes si no n'hi ha i comptar els vots si ningú els vol comptar. És la nostra feina també fer valer totes les opcions dins del referèndum, mai negar-lo. No hem de reclamar garanties, hem de ser els garants. No hem de demanar legitimitat, hem de ser la llei.

Només així, en el moment que la dreta es tiri enrere i el referèndum no es faci o no sigui el que Catalunya necessita, nosaltres podrem dir que ho hem donat tot i que encara podem donar més. I si finalment no es fan enrere i certament tenen la intenció de fer-lo, serà un referèndum com cal, o com a mínim millor que el que seria si no hi fóssim, perquè hi haurem sigut. Tenim temps encara per animar a la gent, la que vol votar SI i la que vol votar NO, a anar a votar. Perquè no anar a votar no és una opció. Perquè caure altre cop en una basta simplificació de relacionar el referèndum amb defensa del SI a la independència no és propi del marxisme.

Així doncs, està en les nostres mans mostrar que aquest Zugzwang és fictici, posar a la dreta espanyola i catalana en escac i convertir l'1O en l'1-0.

P.C.C.

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya