realitat*

Articles de la realitat*

Arxiu de notícies

"Lejos de aquí", una biografia d'Eloy de la Iglesia i José Luís Manzano

29 de juliol
L'estiu és la millor època de l'any per posar-nos al dia en aquelles lectures que tenim pendents de fa temps. No sempre tenim tant de temps com a les vacances per dedicar-lo a desconnectar i endinsar-nos dins de les pàgines d'un llibre, i és per això que, sovint, les lectures que més ens marquen són en aquesta època de l'any.

Recentment, ha sigut publicat Lejos de aquí, una història novel·litzada de la relació entre el director de cinema Eloy de la Iglesia i José Luis Manzano, actor de cinema quinqui dels anys vuitanta. El seu autor, Eduardo Fuembuena, ha dut a terme un titànic treball de documentació en el qual ha recollit més de 300 testimonis directes per tal de construir el relat.

Per a qui no estigui familiaritzat amb el gènere, Eloy de la Iglesia va ser un dels més destacats directors de cinema quinqui als anys vuitanta, conjuntament amb José Antonio de la Loma. Militant del PCE des de la clandestinitat, al seu repertori cinematogràfic va destacar la crítica social, amb un fort contingut polític (política, drogaddicció i homosexualitat eren dels principals temes que tocava) a diferència de De la Loma, que realitzava un cinema més enfocat a l'alarma que a la denúncia, i amb un contingut més paternalista que reivindicatiu.

José Luis Manzano, noi de la perifèria criat a Vallecas, va ser un dels habituals a les pel·lícules d'Eloy de la Iglesia. Descobriment del mateix Eloy, la seva relació va estar marcada pels rumors sobre l'aprofitament sexual de De la Iglesia i la voràgine de consum de drogues a la que van caure.

A Lejos de aquí, Fuembuena ens dibuixa un Eloy de la Iglesia que, tot i encara el seu pensament marxista-leninista, té un estil de vida molt propi de certs personatges de la cultura, abocat a l'hedonisme absolut que li permet el seu estatus. La conjunció d'una vida plagada d'excessos i l'auto repressió sexual d'una societat que encara no assolia la tolerància a l'homosexualitat, el va empènyer a hàbits completament reprovables com freqüentar, en companyia d'altres personatges del món del cinema, a adolescents que es prostituïen. Així coneix a un José Luis Manzano, de catorze anys, sense perspectives de futur de cap tipus, operat de l'esquena i amb cotilla, que s'ofereix a la porta d'un local de billars.



Es tracta d'una versió molt fidedigna de la relació (desigual) entre dos personatges que provenen de móns molt diferents, i en la qual Eloy s'aprofita, al temps que s'enamora, tan laboralment com sexualment de José Luis Manzano. Una relació condemnada a un tràgic desenllaç, i que reflecteix des del començament fins al final, les diferències de classe. Dins de la dinàmica autodestructiva dels personatges, el primer a perdre és qui no té res més a fora.

Eduardo Fuembuena contextualitza de manera formidable la història. Amb l'evolució i el pas dels anys, repassa els principals esdeveniments de la història d'Espanya, tant al cinema com a la política i en l'àmbit social. Es tracta d'una obra molta completa.

De tant en tant, s'intenta fer aproximacions al que va ser el cinema quinqui dels 80. S'han fet exposicions, s'han escrit llibres i fins i tot s'han fet pel·lícules que intentaven donar les mateixes sensacions que projectaven actors com José Luis Manzano, El Pirri o Ángel Fernández Franco. Però es tracta d'un gènere que pertany a una època i amb ella es va quedar. Per a la gent apassionada en la temàtica, obres com Lejos de aquí són imprescindibles per complementar-les. Per a qui no estigui familiaritzat en la temàtica, es tracta d'una oportunitat per aproximar-se a una dels vessants més oblidats de l'Espanya postfranquista.

Miguel Ángel Parra

Etiquetes de comentaris: ,

+

I per què no parlem de la propietat de la terra?

18 de juliol
En l'economia clàssica, la terra era considerada un factor de producció, al costat del capital i del treball. Es reconeixia el seu caràcter summament especial, com a bé fix i escàs, com a font primera de tots els recursos i com a bé posicional i desitjable. Amb la imposició del model pseudocientífic de l'economia neoclàssica, la terra, la seva propietat i les seves rendes, van desaparèixer misteriosament, primer, de les anàlisis econòmiques i, després, dels debats polítics. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , ,

+

6 falsedats pseudomarxistes sobre el dret a l'autodeterminació refutades per Lenin

12 de juliol
Malgrat que la posició marxista sobre l'autodeterminació dels pobles sempre ha estat clara, continua sent objecte de múltiples controvèrsies forçades. Sortosament per a nosaltres, Lenin es va encarregar de definir i argumentar àmpliament el suport del marxisme a l'autodeterminació de les nacions. Així que aquells qui, des de la suposada ortodòxia marxista-leninista, s'entesten a negar aquesta evidència, només poden recórrer a falsedats que poc o gens tenen a veure amb el socialisme revolucionari. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , ,

+

1-0

11 de juliol
En el món dels escacs existeixen diverses paraules en alemany per definir certes posicions que ocorren de manera freqüent sobre el taulell i de totes elles Zugzwang és una de les més interessants. Aquesta paraula, que significa "Obligació de moure" s'empra quan un dels jugadors posa a l'altre en una posició en el qual ell preferiria no moure cap peça, és a dir, qualsevol moviment empitjorarà la seva posició. El jugador que es troba en Zugzwang detecta gairebé sempre que ha caigut en la trampa i intenta triar la jugada que menys el perjudica, però la idea de poder doblegar les normes i poder passar de torn no abandonarà els seus pensaments fàcilment, cosa que amb tota probabilitat farà que perdi el punt que s'atorga al vencedor de la partida. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Un pas endavant amb la Festa de la realitat* 2017

03 de juliol
Aquest passat dissabte 1 de juliol, Comunistes de Catalunya hem celebrat la Festa de la realitat* 2017. Enguany la Festa ha crescut de manera important, amb la incorporació de nombroses cèl·lules a la Comissió de la Festa. Camarades de tot el país hem gaudit altre cop d'una jornada lúdica i familiar, en la qual hem acomiadat el curs 2016-2017 abans de les vacances. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Més articles




edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre