Enguany, 2017, celebrarem l'11 de setembre amb la mirada posada, inevitablement, en la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Comunistes de Catalunya fem una crida a la unitat de la classe treballadora, a l'organització i a la mobilització dels sectors més conscients de la societat, per a l'enderrocament del règim tirànic, en defensa de la democràcia, la justícia i la sobirania dels pobles.
Tirania o democràcia
Per a Comunistes de Catalunya, el debat fonamental que avui tenim al davant no és sobre la viabilitat jurídica, econòmica i política d'un procés de secessió de Catalunya de l'estat espanyol, sinó entre tirania o democràcia.
Malauradament per a la classe treballadora de Catalunya, i també per a la resta de pobles d'Espanya, l'estat espanyol no ha deixat encara de ser un règim tirànic. Una tirania monàrquica, despòtica i repressiva, fonamentada en el caciquisme i el clientelisme, guiada per nacionalismes fanàtics i supersticions, governada per estafadors i criminals. Una tirania corrupta, des dels seus fonaments borbònics, fins a les seves institucions franquistes.
Catalunya no ha estat una realitat a part. També aquí hem estat governats per cacics i virreis que han saquejat el bé col·lectiu i s'han apropiat de la bandera nacional. Governs nacionalistes conservadors que, durant dècades, en nom de la nació catalana, han sostingut a la dreta més feixista i reaccionària en el poder de l'estat. Governs que, embolicats en la senyera, han malvenut el patrimoni nacional, han desindustrialitzat el país, han sotmès la sobirania popular als poders financers i han endeutat les institucions.
D'aquesta manera, el sorgiment d'un moviment sobiranista de masses a Catalunya durant la darrera dècada, ha estat expressió d'una aspiració democràtica popular majoritària, que considera, amb molta raó, completament esgotada la possibilitat d'un aprofundiment democràtic a través de les institucions actuals de l'estat espanyol. Institucions al servei d'una minoria que es revelen obertament corruptes, centralistes i classistes.
Processisme o ruptura
Per a Comunistes de Catalunya, el moviment sobiranista ha comès un greu error en haver cedit la direcció del sobiranisme popular a l'expressió política de la burgesia conservadora catalana. Limitada per les seves pròpies contradiccions d'interessos i desacreditada per una llarga llista d'escàndols, la burgesia catalana ha tingut ocasió de dilatar al màxim tot el procés i actuar com un veritable mur de contenció de les aspiracions democràtiques de la majoria. Això ens ha abocat al processisme i també ha propiciat una imatge xovinista del moviment a la resta de l'estat espanyol, que ha estat alimentada i manipulada pels mitjans.
A la convocatòria de l'1 d'octubre s'hi arriba després de mesos d'inacció política i molta gesticulació inútil, quan la burgesia s'ha vist abocada a fer alguna cosa per a no perdre el lideratge del moviment sobiranista, després d'haver negat una vegada i una altra la via del referèndum, que els i les comunistes sempre hem defensat. La decisió s'ha pres intentant eludir la confrontació directa amb l'estat espanyol, a través d'argúcies jurídiques i tripijocs. Sembla, per tot això, que la intenció de la burgesia catalana era que el referèndum de l'1 d'octubre vinent esdevingués, com a màxim, la repetició del 9 de novembre: un acte electoral més, en el context d'una fràgil i arriscada estratègia de manteniment en el poder. Malgrat això, la situació política i social ja no és la mateixa. Havent-se revalidat en el poder, gràcies al PSOE i C's, el govern reaccionari del PP sembla clarament decidit a traspassar qualsevol límit per tal de mantenir el control de l'aparell de l'estat.
És molt probable que l'1 d'octubre vinent el poble de Catalunya no pugui exercir el seu dret a expressar-se democràticament de manera vinculant, perquè no existiran les suficients garanties democràtiques per a que pugui celebrar-se un referèndum vàlid. Però no ens equivoquem: no és el referèndum el que no té les suficients garanties democràtiques, és l'estat espanyol.
Ara més que mai, és el moment d'enfortir la unitat pel dret a decidir, la unitat popular en favor d'un procés constituent, per la ruptura democràtica amb el règim del 78, és el moment d'estar a la barricada del poble, plantant cara a la tirania. És hora de trencar la roda del processisme i forçar la ruptura amb el règim. Però això només serà possible des de la unitat de la majoria social progressista i democràtica del país, des de la renúncia a les posicions maximalistes per assolir una estratègia que doni resposta a les necessitats de la majoria, i no només als d'un sector de la població, en clara confrontació amb l'altre.
El règim al límit de les seves contradiccions
Per a Comunistes de Catalunya, la convocatòria de l'1 d'octubre és una manifestació més del fracàs de la burgesia espanyola, també de la catalana, per a seguir sostenint el seu règim tirànic i corrupte. Un règim polític fallit que ja no és capaç de mantenir ni la seva façana de democràcia, on tots els poders de l'estat estan al servei de la mateixa patronal i treballen coordinadament en contra dels interessos de la majoria treballadora.
L'1 d'octubre és una baula dèbil de la cadena opressiva del règim, nascuda de la pressió popular, una bretxa que hem de saber utilitzar totes les forces polítiques i socials democràtiques i progressistes per a enderrocar la tirania. I no només les catalanes, sinó també, les de la resta de pobles d'Espanya. Hi ha una altra Espanya rebel que també està disposada a posar-se dempeus contra el règim i que esperem trobar al nostre costat en la lluita per la república.
La Diada Nacional de Catalunya ha estat històricament una jornada de reivindicació contra la tirania. Una jornada nacional de lluita per a recordar-nos que, per damunt de reis i de tirans, som un mateix poble i una sola classe, totes les persones treballadores que vivim en aquest país. La lluita contra la tirania no és exclusiva del poble de Catalunya, és la mateixa lluita de tots els pobles del món, una lluita per la sobirania, la democràcia i la justícia, una lluita universal.
És indubtable que la societat catalana i l'espanyola s'han polaritzat. Però, a diferència del que podria semblar, no s'han dividit per qüestions identitàries o en relació al posicionament favorable o contrari a la independència de Catalunya. La divisió que més s'ha agreujat és la desigualtat social i això ha comportat una major definició dels antagonismes. Una gran majoria treballadora ens hem empobrit mentre una minoria s'ha enriquit desorbitadament a través de l'estafa especulativa, la corrupció estructural i la complicitat dels governs tirànics. Existeix una gran majoria de persones indignades que comencen a posar-se dempeus i a dir prou.
Crida a la mobilització per la ruptura
Comunistes de Catalunya fem una crida a la unitat de les classes populars per la ruptura democràtica i l'obertura d'un procés constituent, a través del qual el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. Fem una crida a la mobilització de la classe treballadora i a les forces progressistes de tot l'estat per a l'enderrocament del règim tirànic i per a la revolució democràtica.
Convidem a la participació en la convocatòria de Catalunya en Comú al Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet de l'11 de setembre. Una convocatòria que desitgem que marqui l'inici de la reconstrucció de la unitat popular que tant necessita el nostre país.
Fem de l'1 d'octubre una jornada de lluita i reivindicació, pel dret a votar i a decidir, pel dret a viure amb dignitat, en una societat justa i amb igualtat d'oportunitats. Per la ruptura definitiva amb el règim.
Per la República Catalana, per la lliure federació de tots els pobles d'Espanya, per la democràcia i el socialisme!
Visca la Diada nacional de l'11 de setembre!
Visca la Classe Treballadora!
Visca Catalunya!
Comunistes de Catalunya
Secretariat nacional
7 de setembre de 2017
Més info:
Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: Nacional