Arriba novembre, i a final d'aquest mes commemorem el dia internacional contra les violències vers les dones, una jornada eminentment reivindicativa i de denúncia de la situació de violències que, a tot el món, afecta les dones, pel fet de ser dones, i que té la seva manifestació més brutal en el feminicidi. 1- Sobre el feminicidi
Marcela Lagarde, defineix feminicidi:
"El feminicidi és el genocidi contra dones i succeeix quan les condicions històriques generen pràctiques socials que permeten atemptats contra la integritat, la salut, les llibertats i la vida de les dones. En el feminicidi concorren en temps i espai, danys contra dones realitzats per coneguts i desconeguts, per violents, violadors i assassins individuals i grupals, ocasionals o professionals, que condueixen a la mort cruel d'algunes de les víctimes. No tots els crims són concertats o realitzats per assassins serials: n'hi ha serials i individuals, alguns són comesos per coneguts: parelles, parents, nuvis, marits, acompanyants, familiars, visites, col·legues i companys de treball; també són perpetrats per desconeguts i anònims, i per grups mafiosos de delinqüents lligats a maneres de vida violents i criminals. No obstant això, tots tenen en comú que les dones són usables, prescindibles, maltractables i rebutjables. I, per descomptat, tots coincideixen en la seva infinita crueltat i són, de fet, crims d'odi contra les dones. Perquè es doni el feminicidi concorren de manera criminal, el silenci, l'omissió, la negligència i la col·lusió (1) d'autoritats encarregades de prevenir i erradicar aquests crims. Hi ha feminicidi quan l'Estat no dóna garanties a les dones i no crea condicions de seguretat per a les seves vides en la comunitat, a la llar, ni als espais de treball, de trànsit o d'esbarjo. Més encara, quan les autoritats no realitzen amb eficiència les seves funcions. Per això el feminicidi és un crim d'Estat. El feminicidi es conforma per l'ambient ideològic i social de masclisme i misogínia, de violència normalitzada contra les dones, i per absències legals i de polítiques de govern, la qual cosa genera condicions de convivència insegura per a les dones, posa en risc la vida i afavoreix el conjunt de crims que exigim esclarir i eliminar. Contribueixen al feminicidi, el silenci social, la desatenció, la idea que hi ha problemes més urgents, i la vergonya i l'enuig que no comminen a transformar les coses, sinó a disminuir el fet per demostrar que no són tantes "les mortes"."
(1).- col·ludir: Pactar secretament en perjudici d'algú
2- Sobre el masclisme
El masclisme és un artefacte de relacions que a través de les idees, actituds i pràctiques quotidianes basades en l'atribució cultural (no natural) de superioritat de l'home sobre la dona, que atribueix a la dona un rol de subordinació a l'home en tots els àmbits de la vida. En conseqüència, aquesta visió androcèntrica del món, estableix una relació jeràrquica de superioritat i de poder dels homes vers les dones. Per tant és origen d'una relació desigual entre homes i dones, on els homes hegemonitzen el poder, i construeixen un relat que justifiqui aquesta hegemonia d'acord amb una inferioritat explícita o implícita de les dones (biològica, intel·lectual, física, etc.), per tant no la reconeixen com a igual, i com a conseqüència la condemnen a una subordinació a perpetuïtat.El masclisme, en aquesta relació desigual, jeràrquica i de poder, a través d'un repartiment de rols socials, procura mantenir el sotmetiment a través de mecanismes de domini i dependència de la dona cap a l'home, adjudicant-li un rol a l'àmbit domèstic, a les cures, sempre sota la supervisió d'homes i dins d'un món invisible amb tasques no valorades ni reconegudes, i amb una negació de drets fonamentals i de ciutadania, que impossibiliti a les dones el lliure albir, o el dret a participar de la vida pública.
3- Sobre el patriarcat
El concepte de patriarcat constitueix una categoria d'anàlisi fonamental per a la teoria feminista i per a la història de les dones. Victoria Sau l'ha definit com la "presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones". L'agent ocasional d'aquesta presa de poder va ser d'ordre biològic, però es va elevar a la categoria política i econòmica" i "passa forçosament pel sotmetiment de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina, i l'apropiació de la força de treball total del grup dominat, del qual el primer però no únic producte són els fills". La historiadora Gerda Lerner ha definit el patriarcat com "la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre dones i criatures dins la família i l'extensió d'aquest domini masculí sobre les dones a la societat en general". Això implica que "els homes tenen el poder a totes les institucions importants de la societat i que les dones es veuen privades d'accedir a aquest poder."Alicia Valencia
Etiquetes de comentaris: Columna Violeta
