realitat

Aquells que temen l'1 d'octubre

L'1 d'octubre de 2017, a Catalunya es va viure la més gran mobilització popular pacífica d'Europa en gairebé 50 anys. Sens dubte, aquella mobilització va fer por als poderosos interessos del capital, no només als de Madrid, també als de Barcelona. Un any després, tot sembla indicar que els poders econòmics estan decidits a impedir que mai torni a succeir-se un altre 1 d'octubre.

A diferència del que se'ns pretén fer creure, allò que realment va inquietar als poders de l'Estat i el capital no va ser el resultat d'un referèndum que no podia tenir el reconeixement de cap nació del món. El poder no va tenir por en cap moment de la possibilitat real de secessió. L'Estat sempre ha sabut que l'elit postconvergent que controla les institucions catalanes mai no sobrepassaria algunes línies roges, ni aniria més lluny de gestos simbòlics.

Allò que va témer el poder fou la inaudita capacitat d'organització popular i la unitat de tots els corrents republicans sobiranistes, tant els federalistes, com els independentistes, en l'1 d'octubre. Una unitat que bé podia estendre's a la resta de l'Estat, i qui sap si més lluny, com bé va assenyalar Julian Assange. Amb la forma que va prendre l'1 d'octubre, aquell moviment popular era una seriosa amenaça. El poder sap molt bé que no hi ha res que li resulti més perillós que un poble organitzat i unit al voltant d'una consigna. L'1 d'octubre va tenir les dues coses, un moviment popular perfectament coordinat i aplegat al voltant de la idea de sobirania.

És per això que, després d'aquesta data, les forces del capital van afanyar-se a segrestar el relat de l'1 d'octubre i manipular-lo per adaptar-lo als seus interessos. En aquests objectius s'han trobat completament units els poders de Madrid i els de Barcelona.

A l'Estat, s'ha treballat de valent per a reprimir la població i humiliar el sentiment nacional de Catalunya. A partir del 155, es va posar en suspens excepcional totes les institucions catalanes, amb l'objectiu de demostrar que no eren res més que concessions d'un Estat central que fins ara havia estat generós. A través de les càrregues policials, la persecució i els empresonaments arbitraris es va socialitzar el dolor en la població. Amb el finançament de Ciutadans i de l'extrema dreta es va atiar la confrontació identitària, fins llavors inexistent a Catalunya. De mica en mica se'ns ha anat imposant aquesta realitat quotidiana de patiment i frustració, que eleva la tensió i afavoreix la violència i el caos.

A Catalunya, també s'ha treballat sense descans per trencar la unitat del moviment sobiranista aprofitant les contradiccions internes entre independentistes i federalistes, entre la majoria progressista, social i popular, i la minoria reaccionària, identitària. D'aquí els esforços d'algunes elits, que es pretenen independentistes, per donar al moviment un matís cada cop més xovinista i menys social, apartant, així, a amplis sectors de l'esquerra catalana que van ser i serien crucials per l'èxit del moviment sobiranista. D'aquí, també, l'elecció d'un president de la Generalitat amb un estès recorregut reaccionari i la col·laboració oberta de les elits econòmiques de Catalunya en l'estratègia de l'Estat central.

Un any després de l'1 d'octubre, comprovem com el capital es manté coordinat per a aconseguir el seu objectiu: mantenir-se en el poder. De manera provocadora, una manifestació policial, en la qual es pretén legitimar la repressió policial de l'1 d'octubre, es convoca a Barcelona a dos dies de l'aniversari d'aquesta data. Per la seva banda, el govern, suposadament secessionista, de la Generalitat mostra la seva cara més dretana i reaccionària, reprimint les mobilitzacions populars independentistes amb violència.

La dreta catalana i l'espanyola treballen plegades per arrabassar-nos l'1 d'octubre. Per això, més que mai, és l'hora de recuperar aquella Unitat Popular.

PA

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*