Mentre els partits debaten sobre la propera campanya electoral, milers de persones són explotades en treballs precaris per empresaris sense escrúpols. Mentre els socialdemòcrates elucubren en despatxos sobre el creixement econòmic i la competència, milers de persones són abocades a l'atur i l'exclusió social per monopolis criminals. Mentre els progressistes presenten mocions als parlaments sobre ajudes socials, milers de persones són abocades a la misèria per la gran banca. Mentre l'esquerra moderna prepara discursos solemnes sobre el dret a l'habitatge, milers de famílies són desnonades de les seves llars i expulsades dels seus barris per especuladors psicòpates. Mentre els ecosocialistes dissenyen campanyes sobre reciclatge, milers de persones són desproveïdes de subministraments energètics i aigua potable per les grans corporacions. Mentre els liberals mediten sobre legalitzar la prostitució, milers de dones empobrides són violades als carrers i explotades sexualment per la lucrativa indústria pornogràfica. Mentre els conservadors estudien sobre plans de pensions i mútues privades, milers de persones ancianes agonitzen als passadissos d'hospitals sense recursos, estrangulades pels lobbys farmacèutics. Mentre els parlamentaris discuteixen sobre l'educació d'excel·lència, milers d'infants són condemnats a l'analfabetisme funcional i a l'abandonament escolar per uns grups de pressió que s'enriqueixen de la ignorància.
L'autoproclamada democràcia liberal fracassa cada dia. Ha convertit la llibertat d'expressió en un privilegi, l'organització popular en delicte, el parlamentarisme en una farsa. L'única llibertat que existeix és la del capital, l'única igualtat que ens és concedida és la pobresa, la fraternitat és una bandera caiguda i trepitjada pel virus de l'individualisme. La nostra societat s'alimenta dels crims de guerres imperialistes, ha institucionalitzat els camps de concentració i d'extermini, ha normalitzat el genocidi de nacions senceres. L'honestedat i l'ètica són ridiculitzats com pretensions infantils, la perversió i l'engany es recompensen amb prestigi social. No existeix la premsa lliure, només uns mitjans de masses que imposen el pensament únic, que difonen la ignorància i fan negoci de la brutalitat.
Deixem-nos d'eufemismes, vivim en una societat tirànica i explotadora: una majoria esclavitzada obscenament per la precarietat i el deute, per a l'enriquiment d'una minoria ínfima i repugnant que domina el món. Parlem clar, no existeix cap altra sobirania que la dels pobles que s'alcen per a la lluita: cap altra emancipació que la dels pobles dempeus contra el capital. Deixem d'enganyar-nos amb falses esperances: no es pot, així, no es pot, ni es podrà mai humanitzar el capitalisme salvatge des de l'inútil parlamentarisme. No hi ha reforma possible, cal destruir el vell món per a edificar, sobre les seves cendres, una nova societat. Prenguem les regnes dels nostres destins.
S'ha acabat el temps dels tacticismes, no preguem més per solucions miraculoses, no esperem salvacions supremes de líders mediàtics ni de tertulians il·luminats. Mai no veurem la fi del capitalisme explotador per la TV, des del confort d'un sofà esponjós. Només la guanyarem als carrers, des de les trinxeres obreres, deixant-nos la pell en la lluita, organitzant-nos, comprometent-nos, implicant-nos, ferits per la intensitat de la batalla. Ja no queda cap Pacte Social per defensar, el miratge de la classe mitjana s'ha escolat per les clavegueres, el nostre enemic s'ha tret totes les màscares i està disposat a sotmetre'ns o destruir-nos.
És hora ja que l'esquerra, si queda una esquerra veritable amb voluntat de lluitar per la humanitat, s'alliberi de les camises de força del llenguatge políticament correcte i abandoni la hipocresia discursiva postmoderna. És hora que retornem al sender de la lluita de classes i assenyalem amb el dit als encorbatats genocides que sotmeten els pobles i amenacen l'existència de les generacions futures. És hora que atiem el foc d'un nou classisme obrer i proletari, que denunciem obertament els crims del totalitarisme liberal, que esquerdem la façana democràtica dels règims tirànics que ens oprimeixen, que posem nom i cognoms als accionistes que es lucren de la nostra explotació.
És hora de caminar pel fang de les cues de l'atur, de predicar la revolta a les portes de les empreses de treball temporal, d'agitar la consciència de classe a les oficines bancàries amb els hipotecats, de propagar la revolució a les aules universitàries i als centres de treball. És hora d'organitzar l'anònima lluita col·lectiva, d'encapçalar les xarxes solidàries de suport a les famílies, de teixir clandestinament un front de resistència ideològica al Gran Germà que ens vigila des de les xarxes digitals. És hora de llançar a la paperera el paternalisme eurocèntric i posicionar-nos amb fermesa al costat de tots els pobles que al món s'alcen contra l'Imperialisme. És hora de deixar de pidolar el vot amb promeses d'un futur que mai arribarà i d'assumir la lluita real i crua de la classe treballadora per la nostra supervivència.
Mobilitzem-nos! Organitzem-nos! Despertem!
PA
