En molts episodis de risc la irracionalitat assumeix el protagonisme. En aquesta crisi pandèmica que ens ha tocat viure un dels primers episodis d’irracionalitat va ser la compra compulsiva i massiva de paper higiènic i, posteriorment, de tot tipus de productes de primera necessitat. El primer dia que es va detectar, les cadenes de supermercats van emetre un comunicat assegurant l’abastiment d’aliments. Tot i això, les imatges de supermercats plens no van ser cosa d’un dia. Molta gent va actuar per imitació, i va buidar els prestatges de les botigues en poc temps. En un fil de tuits de l’antropòleg Jose Masilla , que des d’aquí us volem recomanar, explica que segons G. Tarde, la imitació opera com agent creador tan dels individus com de les societats. És la imitació, per tant, un agent socialitzador, anterior a les relacions socials i, per tant, anterior a la societat.
Més enllà d’aquestes consideracions, i seguint amb la sèrie d’articles sobre el nostre país confinat, hem volgut plasmar el testimoni d’una treballadora d’un supermercat de Badalona. Es tracta de la Rita, una noia jove que treballa els caps de setmana en un establiment d’alimentació i estudia. La seva és una veu que ens pots ajudar a veure quina és la realitat de tanta gent que està en primera línia, fent una tasca essencial, sovint poc valorada.
Pregunta. La setmana que es va declarar l’estat d’alarma es va donar un fet insòlit: desapareixia el paper higiènic de la majoria de supermercats. Aquesta compra massiva va ser sobtada, o vau notar un temps abans com s’anava incrementant les compres de productes com el paper higiènic, l’aigua embotellada, les llaunes de conversa, etc.?
Resposta. Al meu supermercat només venem productes d’alimentació, així que del tema del paper higiènic no puc dir res. Però sí que la gent va arrasar amb els productes de “sec”, és a dir, els envasats. Productes làctics i càrnics també es van vendre molt.
P. Un cop declarat l’estat d’alarma, molta gent va a anar als supermercats a fer acopi de bens de primera necessitat. Com va ser per a tu aquell cap de setmana?
R. El divendres i el dissabte van ser dos dies espectaculars per l’afluència. Encara no podíem obrir en condicions perquè el camió havia arribat tard i teníem moltes parts de la botiga buida, però moltíssimes persones van entrar de cop. Les cues eren constants i no només tres caixeres com a mínim vam haver de romandre tot el temps a caixa, sinó que el ritme era incansable, i vam haver d’acabar fent un control de l’accés per prevenció i seguretat, perquè no es formessin aglomeracions, així que la cua es va acabar creant a fora.
P. Quan us van començar a donar equips de protecció individual, tals com mascaretes, guants, etc.?
R. Els guants sempre els teníem a la nostra disposició, i ens van obligar a dur-ne posats en tot moment des que es va activar l’estat d’alarma. Les mascaretes van trigar uns dies a portar-nos-en, i igualment he acabat utilitzant la que duia de casa, perquè la que em van proporcionar per mi era massa incòmoda.
P. En el teu cas, es prenen mesures per controlar l’aforament o vigilar la distància recomanada entre persones?
R. Sí. Intentem que, com a màxim, dins l’establiment hi hagi un màxim d’unes 10-15 persones, comptant els treballadors. La cua es forma a l’exterior.
P. S’està fent neteja contínua del supermercat?
R. Sí, els treballadors ens encarreguem de netejar i desinfectar totes les superfícies, i fem èmfasi en les zones de més contacte, com els poms de les portes, els datàfons, els poms de les neveres...
P. En aquests dies has hagut de fer hores extraordinàries? I els teus companys i companyes?
R. Jo sóc de caps de setmana, i em van demanar que fes hores extres, a voluntat pròpia. Vaig accedir a fer-ne una setmana, però a partir de la següent he tornat a la meva jornada habitual, tot i que en un dia diferent perquè els diumenges de moment es tanca. Els companys, en general, han percebut reducció horària, sobretot els de 40 hores. Els de 30 hores s’han mantingut igual.
P. Creus que aquesta situació comportarà una valorització de la feina que feu?
R. Per part de l’empresa ho dubto, però estaria bé. Ho estem demanant alguns, però no sé si se’ns farà gaire cas. No obstant, sí que estem rebent agraïments per part de molts clients.
P. Preveus alguna millora en les teves condicions de treball, o al revés, que aquest esforç no repercuteixi en res?
R. No ho sé, la veritat.
P. I finalment, com estàs vivint aquesta situació a nivell personal?
R. Aclaparada, amb dificultats per mantenir-me actualitzada en el pla acadèmic, sense saber massa què fer i amb força desídia. No sé com entomar-la, i suposo que ningú ho sap. Ens trobem en unes circumstàncies massa extraordinàries i estem tots confosos, però tard o d’hora imagino (i espero) que ens acabarem redreçant. Esperava que patiria seqüeles psicològiques més severes, ja que tinc tendència a sofrir molt per coses així, però de moment ho estic suportant millor del que em pensava. Avia’m com segueix la cosa.
Juanma Rodríguez
