I altres preguntes que s'hauran de respondre als jutjats.
Fa uns dies ens assabentàvem que havien trobat residencies de gent gran on convivien persones grans amb companys que havien mort i seguien als llits. No fa falta explicar l'horrible escena, tothom la pot imaginar. El que sí fa falta és recordar que la societat que no cuida als seus majors està deixant morir les fulles a on s'han escrit les pàgines de la nostra historia recent, gent que ha patit temps durs i als que hem deixat desemparats.
L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: "tota persona té dret a un nivell de vida que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar. I en especial a l'alimentació, el vestir, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris".
L’article 14 de la Constitució Espanyola de 1978 consagra el dret a la igualtat.
L’article 18 del nostre Impugnat Estatut de 2006 Recull: “les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractament, sense que puguin ser discriminats a causa de l'edat”.
Actualment, les Comunitats Autònomes tenen les competències en qüestió de Residencies de Gent Gran. Les residències -que penso que haurien de ser 100% públiques- poden ser públiques o privades, però el treball de control, sempre correspon als poders públics (article 9.2 de la C. E. de 1978). Per evitar que totes les residències perdin credibilitat s'han de dir els noms i posar als responsables en mans dels jutges.
Cóm s'estava portant el control de les residències de gent gran? Quina inspecció es feia? El personal que cuida la gent gran estava protegit? Els hi havien donat les eines per desenvolupar aquesta feina? Perquè no han estat ateses aquestes persones? Tenien servei de metge de detecció? Perquè no han arribat als hospitals? Em temo que aquestes preguntes s'hauran de respondre als jutjats d'instrucció penal.
Olaya Lourdes Checa Pérez
Advocada i membre del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya
