realitat

5 preguntes als partits independentistes del darrer govern de Catalunya

El 21 de desembre vinent la ciutadania de Catalunya hem de pronunciar-nos en unes eleccions decisives. És el moment de fer balanç del darrer govern de Catalunya, una majoria independentista i diversa conformada per JxSí, ERC i la CUP. Intentar fer valoracions d'aquest govern és respondre 5 preguntes incòmodes que necessiten resposta.


1- El govern independentista perquè no ha desenvolupat polítiques socials progressistes?


Hom podria pensar que la participació en el govern, d'una formació d'esquerres i popular com ERC i d'una formació revolucionària i anticapitalista radical com la CUP, així com de nombrosos independents provinents de l'òrbita progressista del país, hauria d'haver condicionat el desenvolupament del full de ruta independentista, obligant a un gir social de 180 graus.

Però no ha estat així, al contrari: el govern independentista ha estat un alumne modèlic de les polítiques neoliberals. Ha continuat i accelerat les retallades en els serveis públics, ha privatitzat serveis i recursos, ha fomentat l'especulació i la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora, ha seguit augmentant el deute públic insostenible, no ha fet res per aturar l'especulació immobiliària i no ha introduït cap mesura social en les seves polítiques. Tot el que van dir que farien, no ho van fer. Totes les condicions que l'esquerra independentista va posar a JxSí, no es van complir.

2- El govern independentista perquè no ha mantingut i ampliat la sobirania?


Tothom podria esperar que un govern independentista, que pretenia recuperar la sobirania popular i nacional, hauria defensat el control democràtic del patrimoni i els recursos naturals i l'enfortiment del sector públic. Hauria estat lògic que impulsés la recuperació de sectors de l'administració que van ser privatitzats (el rescat dels peatges, ) i, fins i tot, que emprengués projectes més ambiciosos, com la creació d'una banca pública o una agència tributària, per tal d'assentar les bases del nou Estat.

Però no ha estat així: el govern independentista ha continuat dilapidant el patrimoni nacional amb la venda de tot tipus d'immobles i terrenys públics a fons especulatius, seguint les petjades de l'anterior govern presidit per Artur Mas. El govern independentista s'ha negat a emprendre cap mesura en defensa del sector públic i ha continuat afavorint amb la seva gestió els sectors privats.

3- El govern independentista perquè no ha complert el seu programa i ha desenvolupat "estructures d'Estat"?


Tothom hauria dit que un govern format al voltant d'un programa que avantposava la Independència a tota la resta, com a mínim hauria fet bé això. Tenien un programa simple i clar: durant 18 mesos construirien "estructures d'Estat", després farien un referèndum amb reconeixement internacional i, si el resultat ho avalava, proclamarien la República.

Ara, encara amb perplexitat, ja sabem que no van fer res del que havien dit. Ni van crear "estructures d'Estat", ni el referèndum va tenir reconeixement internacional, ni el resultat ho avalava, ni veritablement van proclamar la Independència amb efectes jurídics.

4- El govern independentista perquè ha acatat el 155?


A tothom li hauria semblat coherent que un govern independentista que té diversos consellers empresonats per motius polítics, un president que es reclama legítim a l'exili, i l'"aval d'un poble" que l'ha portat a "proclamar la República", no acatés l'aplicació de l'article 155 que nega completament la sobirania de Catalunya, ni reconegués el govern provisional per il·legítim, ni acceptés el marc d'unes "eleccions autonòmiques" convocades pel govern espanyol.

Però tampoc ha estat així: tots els partits independentistes que formaven el govern, fins i tot aquells que es reclamen revolucionaris i rupturistes, han acatat aquest marc i concorreran a les eleccions, amb una fredor pragmàtica que glaça la sang.

5- El govern independentista perquè ha treballat activament per a restar força al moviment popular per la sobirania?


A tothom li hauria semblat lògic que un govern independentista intentés guanyar aliances amb totes les forces polítiques i socials que li fos possible, fins i tot, les que no són independentistes però que sí donen suport al dret a l'autodeterminació, a Catalunya i a l'Estat espanyol. Hauria sigut molt encertat cercar la complicitat dels comuns a Catalunya i d'Izquierda Unida i Podemos a la resta de l'Estat.

Ben al contrari, el govern independentista ha boicotejat qualsevol apropament amb els comuns a Catalunya, ha posat tots els bastons a les rodes que ha pogut al govern de Barcelona En Comú, s'ha dedicat amb fanatisme a atacar l'esquerra federalista d'Espanya com si fos el seu principal enemic. I no ha deixat de fer-ho, perquè ara en plena campanya electoral, tot i saber el paper determinant que els comuns poden tenir en el futur immediat, sembla que els partits independentistes estiguin més ocupats en atacar la candidatura encapçalada per Xavi Domènech que no en denunciar el govern reaccionari i repressor de Mariano Rajoy.

PA

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*