En el llibre que us recomanava fa poc, Pioneras, trobo explicada la causa del perquè, unes persones que van lluitat per l’alliberament de França, de cop es trobessin expulsades del país sense cap avís previ ni ordre judicial i en plena nit, amb traïdoria. Us recordo que les germanes Úriz Pi van morir al Berlín Est, on havien trobat aixopluc.
L’arrel la trobem en l’aplicació de l’Operació Bolero –Paprika del govern radical –socialista de René Plevén.
La matinada del 7 de setembre de 1950, centenars de militants comunistes estrangers van ser deportats o engarjolats. La majoria, espanyols (Bolero) i una resta important de centreeuropeus (Paprika). L’acusació: espionatge per a l’URSS, activitats terroristes i sedició (caram!). De les 397 ordres d’expulsió, 176 corresponien a espanyols.
Molts d’ells “herois de la Resistència” anterior a la dels propis ciutadans francesos.
Això va comportar la prohibició de les activitats a França dels PCE, PSUC, Partit Comunista d’Euskadi, les JSU, la UGT “comunista”, la Unió de Dones Antifeixistes. També la prohibició de les publicacions Mundo Obrero, Treball i Nuestra Bandera.
Només una nota, terrible, sobre l’actuació d’aquest govern radical-socialista: Elsa Osaba recorda que el seu oncle José “es va suïcidar d’un tret a l’esquena” o que l’altre, Francisco, va acabar en una presó quan encara no s’havia refet de Mauthausen.
Diu un dels autors del llibre: “Siete décadas después, en el momento de publicarse este libro, la Operación Bolero –Paprika seguía siendo un verdadero “punto negro” en la historia contemporánea de Francia, uno de los episodios más vergonzosos de la Guerra Fría en Europa Occidental”.
Miquel Àngel Sòria
Etiquetes de comentaris: Llibres, Memòria Històrica
