realitat

Revocar la Llei d'Amnistia del 77

L’Estat espanyol és l’Estat del món amb més desapareguts després de Cambodja i els responsables segueixen impunes. L’Estat ignora sistemàticament les indicacions de l’ONU i els organismes internacionals sobre Drets Humans, així com els repetits requeriments per deixar sense efecte la Llei d’Amnistia del 77.

El febrer de 2014, el relator de les Nacions Unides per la Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Pablo de Greiff, va presentar un demolidor informe sobre la situació dels crims del franquisme a l’Estat espanyol.

Les implicacions de l’informe de Pablo de Greiff eren importants, tanmateix, tal com va denunciar Media.cat (l’Observatori Crític dels Mitjans) i ara recupera en el seu anuari del 2014, cap mitjà se’n va fer ressò. La qüestió va ser obviada pels mitjans i mai va arribar a estar a l’agenda política dels grans partits.

En la roda de premsa, Pablo de Greiff va ser contundent: l’Estat espanyol ha de jutjar els crims comesos durant el règim feixista de Franco, especialment totes les desaparicions, s’ha deixar sense efecte la Llei d’Amnistia de 1977, l’Estat ha de compensar les víctimes. Sí o sí.

El relator de l’ONU va reunir-se durant 10 dies amb representants polítics, el mateix Ministre d’Afers estrangers espanyol, el defensor del poble i un bon número d’acadèmics i representants dels moviments socials.

Les conclusions dibuixen un mapa de l’horror feixista espanyol que sobrepassa les de qualsevol altra dictadura europea en tota la història i que posen a Espanya només pel darrera de Cambodja en casos de desapareguts no resolts. Les desaparicions del franquisme se xifren actualment entre 45.000 i 130.000, si s’hi sumen les execucions sumàries i els casos de nens robats que van durar fins ben entrada la dècada dels 90.

La recepta democràtica de l'ONU

Les indicacions de l’ONU per a l’Estat espanyol no són menors:

- Cal deixar sense efecte la Llei d’Amnistia del 1977 ja que aquesta no pot servir com a llei de punt final i els crims contra la humanitat que no preescriuen
- Cal retirar tots els símbols franquistes sense exepció, el Valle de los Caídos també
- Cal revisar la formació de funcionaris públics
- Cal establir mecanismes institucionals per a l’esclariment de la veritat
- Cal crear Institucions de Memòria Històrica similars a les d’Alemanya o Xile
- Cal realitzar exhumacions i localitzar i reobrir les fosses del franquisme
- Cal aplicar la jurisdicció universal
- Cal establir un programa de reparacions
- Cal anular totes les sentències dels tribunals creats durant la Guerra Civil i els 40 anys de Règim

L'ONU suspèn a Espanya per no actuar contra la tortura

El franquisme perviu en els fonaments del sistema econòmic i social, en el conjunt de l'Estat espanyol, també a Catalunya. Les tortures en són un exemple.

Recentment, el Comitè contra la Tortura de l'ONU ha recriminat a Espanya que no hagi adoptat les recomanacions que ja li va llançar el 2009, que van des d'adaptar la legislació fins a investigar els casos de tortures i posar els mitjans necessaris per a impedir la seva pràctica.

Des de l'ONU assenyalen que en el Codi Penal no es regula de forma adequada els delictes de tortura i ni tan sols s'adequa a la definició de tortura continguda en la Convenció Internacional contra la Tortura. Tampoc considera adequades les penes per aquest delicte. Des del Comitè recorden també al Govern que els delictes de tortures, incloses les desaparicions forçades, no prescriuen i li urgeix a prendre mesures per assegurar que els delictes comesos durant la guerra civil i el franquisme siguin investigats i jutjats.

Véncer al franquisme

Tal com insinuava El Roto en una il·lustració de 2012, el franquisme és viu i ho serà fins que el portem als tribunals. La paradoxa és que, per a fer-ho, primer cal véncer-lo políticament i socialment. D'altra manera, mai no serà possible.

Deixar sense efecte la Llei d’Amnistia té serioses implicacions. L’oligarquia espanyola i també la catalana, són conscients del que això podria suposar. Serien molts els qui quedarien exposats a tota mena de reclamacions judicials. Són moltes les famílies benestants d’avui que deuen el seu patrimoni a la connivència amb l’extermini franquista.

El compliment per part de l’Estat d’aquests requeriments en matèria de memòria Històrica hauria de ser un punt estratègic del programa polític de l’esquerra. La importància d’aquests requeriments és molt més que simbòlica. Suposa posar contra l’espasa i la paret tot un sistema, el sorgit de la Transició del 78, i confrontar-lo des de la base, per la seva manca de legitimitat democràtica. Suposa posar sota sospita pública les grans famílies del poder espanyol, l'orígen del seu capital i la seva participació en crims contra la humanitat. Suposa fer justícia amb tots els desapareguts i les desaparegudes del feixisme, per evitar que siguin víctimes també de l'oblit.

PA

Enllaços d'interès:
- Informe de Pablo de Greiff
- Il·lustració citada: © El Roto Publicat a El Pais (21-II-2012)
- L'ONU suspèn a Espanya per no actuar contra la tortura

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya