És cert que, com dèiem en un anterior editorial la multitud de dimensions en joc fan difícil una lectura simple del resultat de les eleccions municipals (i autonòmiques a la resta de l'estat), però sembla que la voluntat de canvi democràtic és l'impuls més fort que travessa aquesta societat. Tot indica que es pot consolidar la idea que la justícia social, el dret de les nacions a la seva autodeterminació i la renovació democràtica són qüestions vinculades a una crisi de règim que cal abordar com un tot. Que cal mantenir obert el moment constituent, impugnant també políticament les forces del règim durant aquest cicle electoral, i possibilitant la seva concreció.Són senyals d'aquesta tendència: les enquestes que surten, així com el fet que els grans partits del règim juguin la carta de la confusió amb lemes, colors i imaginaris que remeten al discurs polític del canvi. Es respira a l'ambient.I sembla que el canvi s'encarna en amplis acords que possibiliten expressions electorals, que com Ara Madrid o Barcelona En Comú, per citar-ne les principals, tendeixen a representar la pluralitat de la majoria popular que vol aquest canvi.
Veurem si es concreta aquesta tendència aquest dissabte i el canvi comença pels municipis. I si, com s'intueix, ho fa allà on s'ha articulat políticament el desig de canvi que s'ha anat covant els darrers anys d'indignació, de mobilització i politització populars. En tot cas, no es tracta només d'un vaticini, sinó d'una aposta política. Cal anar a votar pel canvi aquest diumenge per eixamplar l'escletxa del canvi, de la ruptura amb el règim. Com a les eleccions municipals del 12 de maig de 1931 l'impuls de canvi democràtic i popular pot començar als grans municipis.
Etiquetes de comentaris: Editorial
