realitat

Sofie Merckx sobre Médecine pour le Peuple: «Reivindiquem el dret a la salut en una societat amb bona salut»

Una de les raons de la popularitat creixent del Partit del Treball de Bèlgica és Médecine pour le Peuple (MPLP), la xarxa de cases mèdiques fundada per aquest partit d'esquerra. «Anem més enllà de la malaltia i provem de tractar els factors que les causen», explica Sofie Merckx, portaveu del MPLP.



Entrevista a Sofie Merckx per Liza Lebrun


Sofie Merckx és metgessa generalista a Médecine pour le Peuple a Marcinelle des dels 17 anys i consellera comunal del PTB a Charleroi.

Quines són les particularitats de les cases mèdiques?

Quan empenyeu la porta de la casa mèdica, hi sou cuidats sense haver d'avançar diners, gràcies al sistema del forfait. Es tracta d'una mena de «subscripció» a les consultes del metge generalista i a les cures de la infermera o del kinésithérapeute. La casa mèdica rep llavors un import mensual pels pacients gravats. Aquest import correspon al que l'assegurança de salut reemborsa de mitjana mensual com a cures als pacients pels metges generalistes, les infermeres i les kinésithérapeutes, tenint compte del seu estatut a la seva mútua.

A més de Médecine pour le Peuple, nombrosos metges generalistes i companyies mèdiques utilitzen aquest sistema. És un sistema solidari que permet als pacients no haver de pagar per les consultes.

El dret de poder exercir «gratuïtament» la medicina s'ha obtingut a través d'una lluita que ha durat anys.

En efecte, quan els primers metges del poble, com el meu pare, van voler posar les seves idees en pràctica i exercir la medicina sense fer pagar als pacients, van descobrir que no era pas ben vist. Els metges conservadors, sostinguts per l'ordre dels metges, han estat temptats de cridar a l'ordre aquests joves idealistes… Aquests joves metges, impregnats de valors d'igualtat i plens d'ideals han hagut de batre's i resistir per posar en practica les seves idees. Decidien cuidar la gent en els barris obrers i sostenien la gent i les seves lluites socials, com aquelles contra la clausura de Cockerill o aquella contra la contaminació de l'aire per la indústria metal·lúrgica a Hoboken. És allà que he nascut. Sóc la filla d'un dels metges que va començar aquest treball i també jo he estat acusada de no ser una metgessa «digne», perquè cuidava la gent gratuïtament.

Però aquests metges hem continuat, gràcies al suport dels pacients i d'amics que ens han sostingut. Som organitzats i estem mobilitzats. Mantenim aquest compromís avui.

Medicina pel Poble lliga explícitament salut i política. Per què?

Tot ve de la nostra visió de la salut. Reivindiquem «el dret a la salut en una societat amb bona salut». L'origen de moltes malalties poden trobar-se en la societat, en les condicions de vida o de treball. Els exemples són una legió en la nostra pràctica diària.

Pensa per exemple amb les bronquitis cròniques degudes a les dolentes condicions d'allotjament, o amb els dolors d'esquena lligats a treballs on es suporten pesades càrregues.

A Médecine pour le Peuple anem més enllà de la malaltia i provem de tractar els factors que les causen.

Un altre exemple: prova de tractar aturats i aturades que sofreixen de depressió, i, durant aquest temps, el sistema, regit per l'únic interès del profit, haurà generat quatre nous aturats. Per a ser eficaç, en tant que metge, cal acompanyar el treball mèdic individual d'un treball de suport a la lluita contra aquest sistema.

Aquesta visió de la medicina no és pas únicament aplicada a Médecine pour le Peuple. Molts metges progressistes comparteixen aquesta visió global de la salut. L'Organització Mundial de la Salut ha fet un treball rellevant sobre els efectes de la desigualtat social en la salut. I diuen explícitament que combatre la desigualtat és essencial per millorar la salut global de les poblacions. Per això, participem per exemple en les mobilitzacions sindicals, perquè tothom tingui un treball i ingressos decents.

És des d'aquesta òptica, per exemple, que tractem col·lectivament les problemàtiques lligades a la salut o que preocupen la gent de manera més general. Pensa en la lluita contra la contaminació de l'aire lligada a l'anell d'Anvers, en la qual MPLP és molt actiu. Si convides als pacients a afegir-se a aquesta lluita, segur que ho desitjaran.

D'aquesta manera, hem pogut obtenir boniques victòries. A Hoboken, per exemple, havíem descobert que darrere les malalties de nens i d'obrers hi havien concentracions elevades de plom en la sang. Després d'una lluita que ha durat diversos anys, la fàbrica responsable d'aquesta intoxicació ha estat forçada a invertir per a disminuir les seves emissions de plom.

Però no abuseu de l'angoixa dels pacients parlant-los de política?

Els pacients no són pas ovelles! Justament, les considerem a persones íntegres capaces de reflexionar de manera crítica.

Tenim una visió emancipadora i no pas paternalista de la relació metge pacient. Jo he viscut en els allotjaments socials de la ciutat de Marcinelle. Quan érem llogaters, vam impulsar accions contra el risc d'incendi en els nostres pisos. Avui, en tant que consellera comunal, l'allotjament social és un dels els meus cavalls de batalla. Hi ha una bonica complicitat entre nosaltres i els nostres pacients. Al cap dels anys, ens anem trobant en lluites diferents, sabem que estem units en el combat per una societat més justa.

Quan intervinc a vegades en debats televisius sobre el preu dels medicaments o l'accés a les cures, molts pacients em diuen: «Ens has defensat bé, Sofie, gràcies!»

En lloc de convertir els nostres pacients en dependents de nosaltres, els estimulem a prendre la seva sort amb les seves mans i a abraçar la lluita col·lectiva. La idea és que les persones siguin els actors del canvi. Així s'empodera.

Per exemple, quan la ministra de la Salut decideix disminuir el pagament de tractaments essencials, convidem els nostres pacients a escriure missatges. Molts han descrit molt concretament les seves situacions i estan contents que els ajudem a portar la seva veu fins a la ministra.

Aquesta visió impregna el PTB. En el nostre últim Congrés, diem: «El nostre discurs no és pas "venim a arreglar-ho tot per vosaltres". No som una organització clientelista que promet ràpidament una feina, un allotjament social o un altre avantatge, a canvi d'un vot. El PTB és diferent. El nostre discurs és: "Agafeu la vostra sort amb les vostres mans, organitzeu-vos, estudieu i (in)formeu-vos, mobilitzeu-vos." Els canvis essencials arriben a través de la lluita social per això convidem a tothom a prendre'n part conscientment».

Yvan Mayeur (PS), deia que trobava «inadmissible lligar la política i la medicina». Que en dieu?

És estrany sentir aquesta crítica d'un socialista. Tinc la impressió que el Sr. Mayeur ha oblidat la història dels fundadors del moviment obrer a Bèlgica.

La seguretat social, les vacances pagades, la reducció del temps de treball, els organismes de seguretat al treball, la gratuïtat de l'ensenyament, el dret de vot,… Res d'això no ha caigut del cel. Tots aquests drets són el resultat de combats socials i democràtics. Són conquestes socials, fruit de la mobilització de la gent. I, per arrencar aquestes conquestes, ha calgut un elevat grau de consciència i d'amples mobilitzacions socials en la població. Treballar per al desenvolupament d'aquesta consciència i d'aquesta mobilització és el deure de tota organització social que preten desenvolupar les conquestes socials.

I és aquest treball que la gent com Mayeur ha abandonat.

Liza Lebrun

Traducció de la realitat*

Font: PTB

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


www.realitat.cat

Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre