Una posada en escena austera, dues cadires, una taula petita, un llit, i enmig de l'escenari un Joan Carles I a les acaballes en un "tron" atrotinat, al qual simbòlicament sostenen "en peu" per mitjà d'una pila de llibres. A mesura que van apareixent en escena els diferents personatges entre ells, Franco, Millán Astray, Antonio Tejero, Adolfo Suárez, Felipe González, Henry Kissinger, Jesús Hermida i altres, les preguntes òbvies es disparen a la ment. Com no ens vam adonar? Com pot ser que no veiéssim, com a poble, que la monarquia no és, ni més ni menys, que el garant i la continuació d'un règim criminal, al servei del capitalisme, i al que encara avui no hem pogut jutjar? Pitjor encara, els fills de l'oligarquia, els repressors i els feixistes són els que avui ens segueixen governant!
I penses, sí, moltes i molts lluitadors ho van veure i van alçar les seves veus però no van poder arribar més enllà, amb el seu discurs ofegat pels mitjans de comunicació, pels crèdits tous dels bancs, l'estat de benestar fallit, la precarietat laboral, les lleis de punt final, la repressió, la presó i els polítics que van trair la voluntat i desig de justícia de la classe obrera.
Alberto San Juan, autor del text, actua i dirigeix a Luís Bermejo i Willy Toledo en una obra de ficció, crítica, mordaç i per moments fins i tot humorística. És una obra que convida a reflexionar i posa en evidència allò que "la història l'escriuen els vencedors", i que la ignorància és un pla premeditat i la tinta perfecta per plasmar-la.
"El Rey" una producció de Teatro del Barrio, és una lliçó d'història en cent minuts que passen volant. Plores, rius i se t'encongeix el cor. És una obra que hauria de recórrer els barris de tot l'estat espanyol.
Al final, complaguda d'haver vist a tres grans de l'art dramàtic, et preguntes, qui haurà estat el geni que va batejar a Joan Carles I amb el malnom de El Campechano?
I només arribes a pensar: això de mantenir els pobles ignorants i submisos és un negoci rodó, i alhora, una cosa bàrbara.
Claudia Calvo
