El republicanisme de 1789 pensava que acabant amb els privilegis de la monarquia, de l'aristocràcia i de l'església s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes. El liberalisme del segle XVIII sostenia que amb el desenvolupament de la indústria i el lliure comerç s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El ludisme del segle XIX sostenia que destruint les màquines s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El socialisme utòpic del segle XIX sostenia que amb l'alfabetització i educació del poble s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
L'owenisme del segle XIX sostenia que a través del cooperativisme s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
Els icarians del segle XIX pensaven que a través de l'establiment de comunes agràries s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
Els saintsimonians del segle XIX pensaven que amb els avenços en comunicació i transport s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El tradeunionisme del segle XIX sostenia que a través de la lluita sindical i la negociació de salaris i drets s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
L'anarquisme del segle XIX sostenia que una inevitable revolta espontània de les masses acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
La socialdemocràcia dels segles XIX i XX sostenia que a través del parlamentarisme i les reformes democràtiques s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
L'ecologisme del segle XX considerava que, la necessitat d'un sistema productiu que es mantingués en equilibri amb el medi natural, forçaria la transformació del capitalisme i acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El moviment flowerpower del segle XX considerava que a través de l'amor lliure i les experiències psicodèliques s'acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El globalisme del segle XX sostenia que la formació d'un govern mundial acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
L'antiglobalisme del segle XX considerava que només la lluita de base, comunitària i local acabaria amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
El determinisme tecnològic del segle XX considerava que els avenços científics i el desenvolupament tecnològic acabarien amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
Des de 1848, el comunisme ve demostrant arreu del món que només enfrontant la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes es pot acabar amb la pobresa, l'explotació i la divisió de la societat en classes.
PA
Etiquetes de comentaris: Coneixement, Història, Marxisme
